Els tribunals donen la raó a Ciments Molins: el trasllat de la seu social va ser legal
La primera sentència sobre la fuga de seus sosté que celebrar els consells d’administració és suficient per complir la llei
El trasllat a Madrid de la seu social de Ciments Molins, l’octubre del 2017, va ser correcte. Que hi celebri els consells d’administració i les juntes d’accionistes és suficient per considerar que una empresa té la seu social en una ciutat determinada. Així ho afirma una sentència del jutjat mercantil número 3 de Madrid, la primera que analitza la legalitat de la fuga de seus socials que es va produir després de l’1 d’Octubre, segons ha pogut saber l’ARA.
Un grup d’accionistes de Ciments Molins, membres de la família propietària, van portar aquesta decisió als tribunals al considerar que el trasllat era fictici i que, en realitat, la companyia seguia administrada des de Sant Vicenç dels Horts, la seva seu històrica.
Però el jutge Jorge Montull Urquijo sosté que no hi ha res a dir i que tot s’ha fet dins de la legalitat. La llei de societats de capital, a l'article 9, afirma que la seu social d'una empresa ha d'estar situada “al lloc on es trobi el centre de la seva efectiva administració i direcció, o on tingui el seu principal establiment”. Els demandants asseguraven que l’equip directiu segueix treballant a Sant Vicenç dels Horts, on el grup també té la seva principal fàbrica, i que, per tant, no es pot considerar que la companyia realment s’estigui administrant o dirigint des de Madrid.
Per contra, el president de la companyia, Joan Molins Amat, va explicar al judici que a Madrid s’hi va traslladar “el mínim imprescindible” per poder considerar que el domicili social és a Madrid. I el jutge li dona la raó.
Sant Vicenç versus Madrid
Què és aquest “mínim imprescindible”? La sentència recull explícitament què fa exactament Ciments Molins a la seva seu de Madrid: celebrar-hi la majoria dels consells d’administració (49 reunions a Madrid i 12 a Barcelona, des del canvi de seu), les juntes d’accionistes (en quatre ocasions) i les reunions de les comissions habituals a les empreses cotitzades, com les de retribucions i nomenaments o les d’auditoria. També hi té quatre treballadors, un dels quals el director financer del grup (Jorge Bonnín, incorporat a la companyia el 2019 i resident a Madrid).
La sentència també reconeix tot el que Ciments Molins té a Sant Vicenç dels Horts: els departaments de finances, d’organització i sistemes, de control de gestió, de fiscalitat, d’auditoria interna, legal, de recursos humans, de compres, de desenvolupament de negoci i sostenibilitat, de selecció, de formació, el departament tècnic industrial corporatiu i el de directors de país, amb els seus corresponents directors i personal. Això a més de les secretaries de direcció.
Tot i així, el jutge conclou que “és suficient amb la celebració de les reunions del consell d’administració i les respectives comissions” a la seu madrilenya i que, per tant, “en el present cas s’ha traslladat el centre de l’alta direcció i administració de la companyia de manera efectiva”.
Els demandants afirmaven que l’equip directiu de la companyia segueix residint a Catalunya. El jutge admet que això pot ser un indici “però no una prova” que l’empresa no s’està dirigint des de Madrid. A més, recorda que durant el judici la companyia va argumentar que, en realitat, els directius no paren de viatjar i conclou que, per tant, amb aquest criteri s’ha de “flexibilitzar” aquesta exigència.
Els demandants no han informat si recorreran la sentència, que es pot apel·lar a l’Audiència Provincial de Madrid. Els demandants han estat representats per l’advocat Miquel Àngel Alonso, d’Augusta Abogados, mentre que la companyia la va defensar el bufet Garrigues.