Un tribunal obliga Argentina a pagar 1.500 milions a creditors i aboca el país a la fallida tècnica
Són fons d'inversió que no van acceptar la quitança del 'corralito'. Argentina vol pagar els que sí la van acceptar, però els tribunals podrien embargar el pagament, provocant un 'default'
Buenos AiresLa presidenta argentina, Cristina Fernández, ha assegurat aquest dimarts que pagarà als creditors que van acceptar els canvis de deute, però no ha aclarit que farà per fer front a la decisió de la Cort Suprema dels EUA de rebutjar l'apel·lació contra una sentència adversa en un litigi contra els fons d'inversió.
En un missatge transmès per cadena nacional, Fernández va assegurar que el proper dia 30, Argentina, arbitrant "tots els instruments i estratègies necessaris", pagarà 900 milions de dòlars al 92% dels creditors que es van adherir a les reestructuracions de 2005 i 2010.
En la seva al·locució, de prop de mitja hora de durada i gravada al seu despatx a la seu de l'executiu, Fernández va dir que l'Argentina sempre ha demostrat en forma "clara" la seva voluntat de negociació i de pagament, però va afirmar que no se sotmetrà a la "extorsió" dels denominats fons "voltors".
La presidenta no va aclarir els dubtes sobre l'estratègia legal a seguir davant la decisió de la Cort Suprema dels Estats Units, que va resoldre aquest dilluns rebutjar l'apel·lació presentada per Argentina en un litigi obert a Nova York per fons d'inversió que reclamen a Buenos Aires el pagament de bons per uns 1.500 milions de dòlars.
Amb aquesta decisió del Suprem, va quedar en peu una decisió del jutge novaiorquès Thomas Griesa, confirmada després per la Cambra d'Apel·lacions de Nova York, que obliga a l'Argentina a pagar en efectiu deute reclamat.
La decisió del Suprem va colpejar els actius financers argentins, amb una caiguda de l'índex Merval del 10,09% i fortes caigudes dels papers argentins que cotitzen a la Borsa de Nova York.
Fernández va sostenir que la decisió de la Cort no només és "contrària" als interessos d'Argentina i del 92% dels creditors que van acceptar els canvis sinó als del sistema financer global, raó que explica per què el país sud-americà va rebre el suport de nacions com França, Mèxic i Brasil.
"La decisió no em va sorprendre. Jo esperava aquesta decisió (...). No estic ni tan sols enutjada. Estic molt preocupada", va dir la mandatària.
Segons Fernández, aquest no és un problema financer o legal, sinó la "convalidació d'un model de negocis a escala global que, si se segueix produint, generarà tragèdies inimaginables".
"Volem honrar els nostres deutes i ho farem, però no volem ser còmplices d'aquesta manera de fer negocis", va assegurar.
Argentina assegura que a finals d'aquest mes li pagarà al 92% dels creditors que van acceptar els canvis, però els fons litigants, amb la decisió de la Cort a favor, poden demanar l'embargament dels girs que l'Argentina faci als Estats Units per fer els pagaments en aquesta jurisdicció.
Si els querellants aconseguissin embargar aquests fons per cobrar en part el que demanen, els creditors que sí van acceptar els canvis es quedarien sense cobrar i Argentina entraria així en fallida tècnica.
Fernández ha al·legat que no pot pagar als querellants, que representen un 1% dels que no van acceptar la quitança, perquè d'aquesta manera la resta dels creditors que no van acceptar els canvis podrien exigir el pagament de 15.000 milions de dòlars, suma equivalent a la meitat de les reserves monetàries argentines.
Fins i tot, va advertir, tots els creditors podrien demanar el pagament total del deute original, 102.000 milions de dòlars, i llavors la reestructuració "cauria com un castell de cartes i amb ella la República Argentina".