D’on treu els diners Madrid per pagar la festa?

Catedràtic De La UpfNo soc gaire partidari de posar límits al federalisme competitiu: si harmonitzes, coordines i cohesiones, bona part de la virtualitat de la descentralització tributària es perd. Ara bé: Espanya no és un estat federal sinó un “estat unitari descentralitzat”, com diuen molts treballs de l’OCDE. Ni la part política (la Constitució no reconeix sobiranies tributàries compartides: fiscalment no hi ha catalans, sinó espanyols que viuen a Catalunya) ni el múscul administratiu propi permeten un veritable federalisme fiscal.

Però vet aquí que ho tergiversem tot i malmetem el nom de les coses: els liberals del suposat federalisme competitiu fan dúmpingfiscal, buidant alguns impostos cedits, sense pagar-ne les conseqüències, quan aquesta opció (des de la responsabilitat fiscal) hauria de fer equivaler el fet de tenir menys impostos al de rebre menys prestacions públiques. I s’emparen dient que menys impostos generen més recaptació, en una cursa falsa que ells, internacionalment, no volen jugar: prou que demanen harmonització fiscal a la Unió Europea i exigeixen una protecció de les bases tributàries per no ensorrar les finances públiques de l’Estat.

Això sí, s’atreveixen en clau nacional a intentar arruïnar el veí, més dèbil, ja que l’Estat els cobreix l’espatlla: l’efecte capitalitat, el propi invent d’una metròpoli alhora província i regió, els permet substituir gratis amb els diners de tots que maneja el govern central, els efectes d’una despesa pròpia inferior. Però, ai las!, en comptes que el govern actual descentralitzés d’una vegada per totes l’administració general de l’Estat a tot el territori, com fan molts estats federals (Canberra, Sacramento, Berlín, etc.), s’alia amb aquells que haurien de defensar a mort l’autonomia per frenar per la via fiscal la desmesura del govern populista local.