La tresoreria de la Generalitat, pendent d’un conflicte polític entre el PSC i CiU
Més de 800 milions depenen de la cessió de la gestió de depuradores a l’Àrea Metropolitana
BarcelonaLa recta final de l’any és un autèntic maldecap per al conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, que ha d’ajuntar prou ingressos per quadrar la caixa. I ara mateix té un obstacle important per aconseguir-ho. La negociació per cedir la gestió de les depuradores d’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ha d’aportar més de 800 milions d’euros a les arques de la Generalitat, està encallada en el pols polític entre el govern de CiU i els alcaldes del PSC de l’anomenat cinturó roig. Fonts pròximes al procés van certificar a l’ARA que l’operació està paralitzada i que la causa és un enfrontament polític.
En aquest cas, però, la picabaralla té molta més transcendència que la lluita entre partits. El que hi ha en joc és l’operació més sucosa amb què Mas-Colell volia fer caixa aquest any: més de 800 milions que s’obtindrien de cedir la depuració d’aigües durant 30 anys sense desfer-se dels actius. Els diners són urgents per afrontar les despeses dels últims dos mesos de l’any, algunes tan essencials com el pagament de les nòmines als treballadors públics, van afegir les mateixes fonts.
El termini per tancar un acord que resolgui el conflicte acabaria demà, segons va avançar ahir El Confidencial, que apuntava que l’operació és de tanta complexitat que el Govern no en té prou amb el sí d’Agbar, que controla el 85% de l’empresa, sinó que hi ha de posar de la seva part també l’AMB i, per tant, els alcaldes socialistes que en formen part i són crítics, com el mateix vicepresident, Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat.
L’aigua, el bé més valuós
La cessió de les depuradores de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a una altra administració és la quadratura del cercle que va idear el Govern per garantir-se el suport de l’oposició, que no podia escudar-se dient que es tractava d’una nova privatització. Amb aquesta solució, es garanteixen recursos sense perdre els actius i mantenint les depuradores en mans públiques.
Els recursos lligats a aquesta operació són essencials en els plans del departament d’Economia, que s’havia proposat aconseguir més de 2.300 milions amb la venda d’actius i privatitzacions. Amb aquests diners, la Generalitat assegurava que no hi hauria noves retallades ara que el marge per aprimar despesa ja és inexistent, tal com ha reiterat el mateix Mas-Colell els últims mesos. Al juny, encara s’havien d’aconseguir 1.400 milions d’aquests ingressos extraordinaris.
A més a més, una part dels més de 800 milions resultants de cedir les depuradores ha de servir per reestructurar el deute de l’ACA, que supera els 900 milions d’euros. El mateix Govern va explicar al juny, quan va aprovar el decret que permetia la cessió, que l’operació ajudaria a avançar en tres anys -al 2015- el nou pla inversor de l’ACA, que ascendeix a 600 milions d’euros.
L’aigua s’ha convertit en un dels negocis centrals on pivota l’estratègia del Govern per garantir-se els ingressos que permetin complir l’1% de dèficit que ha fixat l’Estat. Ja ho va fer amb la polèmica privatització d’Aigües Ter Llobregat (ATLL), que ara està en mans del grup Acciona.
Agbar, que pugnava per endur-se el concurs, ha dut la Generalitat als tribunals perquè no està d’acord en com es va fer l’adjudicació. Paradoxalment, però, l’operació de cessió de depuradores obligaria Agbar i el Govern a entendre’s, ja que l’empresa controla el 85% de l’AMB i seria qui acabaria desemborsant els diners i recaptant el cànon de l’aigua com a nou gestor.
