La tresoreria del Govern respira

BarcelonaCanvi radical a la caixa de la Generalitat. Les tensions durant la crisi, que van portar a importants retards en el pagament de les factures, per exemple a les farmàcies, sembla que queden enrere. La millora de la tresoreria ha permès reduir quasi a la meitat el termini de pagament als proveïdors. Segons les dades publicades pel mateix Govern, el termini mitjà de pagament -els 30 primers dies no es compten- era de gairebé 39 dies al tancament del 2014, però va arribar a empitjorar el 2015 fins als 54 dies. Durant el 2016 ja es va rebaixar fins a 29 dies.

La millora té a veure amb la gestió, però, sobretot, ve afavorida pel “vent de cua” que ha fet millorar l’economia catalana, segons reconeixien ahir fonts del departament de Vicepresidència i Economia. Les dades demostren com s’ha fet el tomb a la situació. A 31 de desembre del 2014 la tresoreria de la Generalitat era de 3,9 milions, després d’un exercici en què s’havia empitjorat, ja que la variació neta durant l’any va ser de 8,3 milions negatius.

Ahir es van publicar les dades oficials del 2016. La situació és totalment diferent. Les existències a 31 de desembre pujaven a 1.045 milions, i la variació neta durant l’exercici va ser de 495 milions positius. De fet, les existències al tancament del 2015 eren de 549 milions, i al tancament del 2016 pràcticament s’havien doblat.

La millora es pot atribuir a diferents causes, segons van indicar fonts d’Economia. Per exemple, a l’augment de la recaptació de tributs propis i cedits, que van directament a la caixa de la Generalitat. Els ingressos tributaris de la Generalitat van créixer el 2016 gairebé un 10%. En el cas dels ingressos que van arribar via l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), l’augment va ser d’un 6%. Entre impostos propis i cedits, l’Agència Tributària de Catalunya va recaptar 2.880 milions d’euros. L’ATC, a més, va aconseguir fer aflorar prop de 170 milions d’euros procedents del frau.

A aquesta quantitat també s’hi han d’afegir les bestretes pel model de finançament, és a dir, l’avançament que fa l’Estat a la Generalitat dels impostos que recapta, bàsicament l’IRPF i l’IVA. Amb l’actual model de finançament, aquestes bestretes suposen el 83% dels ingressos de la Generalitat, i l’any 2016 van augmentar un 9,7%, per arribar als 19.500 milions, fins i tot per sobre del pressupostat. La millora general de l’economia catalana i espanyola va fer augmentar els ingressos lligats al model de finançament.

Hi va haver altres factors que van fer millorar la situació de la caixa del Govern. La liquidació del model de finançament de l’any 2014 va aportar, el mes de juliol, més de 1.400 milions d’ingressos. Un altre augment dels ingressos es va produir en les taxes. El Govern havia pressupostat 553 milions d’ingressos, quan realment en va obtenir 643, quasi 90 més del que havia previst.

Menys despesa financera

El vent de cua que bufa a favor del Govern també es va traduir en una menor despesa financera que va tenir un impacte positiu. El pressupost per al 2016 incloïa una partida de despeses financeres de 1.713 milions d’euros. Però la realitat de l’execució pressupostària va portar que aquesta partida es reduís pràcticament a una tercera part, 582 milions d’euros.

L’explicació la dona el Govern en l’informe d’execució pressupostària al tancament del 2016. “Els interessos i les despeses de formalització del deute (582,8 M€) disminueixen un 51,5% respecte del 2015, principalment per les operacions a llarg termini i les operacions de tresoreria”. Però, a més, l’informe d’execució pressupostària destaca que “tot i el volum més gran de deute de la Generalitat, es redueixen les despeses financeres perquè ara s’observen els efectes, en termes de caixa, de les mesures aplicades per l’Estat per limitar el cost del deute associat al FLA (fons de liquiditat autonòmic) amb la reducció del tipus d’interès de l’1% al 0% de l’any passat”.

A més d’aquest abaratiment del cost del deute lligat al FLA, destaca el Govern, també s’ha de tenir en compte el context de tipus d’interès baixos, que afecta també amb rebaixes les altres operacions financeres de la Generalitat no lligades al FLA. Un últim factor a favor de disminuir les tensions de la tresoreria va ser la reducció del deute viu a curt termini.