Els tres punts que la Generalitat vol incorporar a la reforma laboral

BarcelonaLa reforma laboral que han pactat el govern central i els agents socials "no és la que necessita Catalunya", segons el conseller d’Empresa, Roger Torrent. Una reforma que –després de ser aprovada per decret– ara està pendent d’aprovació al Congrés de Diputats. Unides Podem, que lidera el ministeri de Treball, ha estat negociant els últims dies amb Esquerra Republicana perquè hi voti a favor, però de moment no hi ha cap acord.

¿Quins canvis voldria incorporar la Generalitat a la reforma? Es resumeixen en tres punts: que els convenis col·lectius autonòmics estiguin per sobre dels estatals, que el govern català recuperi el poder per autoritzar o rebutjar EROs (una potestat que va perdre el 2012) i que els governs autonòmics també puguin instar la presentació d’un ERTO (en la nova reforma, aquest poder només el tindran el govern espanyol i els agents socials). "No són capricis", defensa Enric Vinaixa, secretari de Treball de la Generalitat. Desgranem els detalls de les seves peticions.

Cost de la vida

Que el conveni col·lectiu autonòmic pesi més que l’estatal

Amb la nova reforma, els convenis de sector tindran prevalença sobre els d’empresa en qüestions com els salaris i la durada de la jornada. Segons la Generalitat, però, el problema és que els convenis de sector que afecten tot Espanya poden ser insuficients quan s’apliquen a Catalunya, on el cost de la vida és clarament més alt que la mitjana espanyola.

"Els convenis autonòmics s’adapten molt més al nivell de vida de l’autonomia en qüestió –explica Vinaixa–. Molts convenis estatals fixen [com a retribució] el salari mínim i una miqueta més, mentre que els autonòmics van més enllà perquè els que el firmen saben el que costa viure aquí". Si el que preval és el conveni estatal, per tant, als treballadors catalans se'ls queda curt.

El PNB ja ha dit que si els convenis autonòmics no prevalen per sobre dels estatals rebutjarà la reforma laboral. A Euskadi el PIB per càpita és més alt que a Catalunya, de manera que la diferència respecte a la mitjana estatal encara és més gran.

EROs

Que la Generalitat torni a decidir si s’aproven o no

Una altra petició és que la Generalitat torni a ser qui hagi d'autoritzar un expedient de regulació per acomiadar treballadors quan una empresa el presenta. Això ja passava fins que en l’última reforma laboral, el 2012, es va derogar aquesta obligació. Tot i que tampoc es recorden casos en què s’impedís un tancament, Vinaixa creu que recuperar aquesta potestat seria "important" perquè "si l’empresa veu que té l’administració al davant es veu obligada a fer-ho millor".

Abans la Generalitat l'autoritzava o no en funció de les causes que havien provocat l’ERO, explica Vinaixa. "Ara, en canvi, si hi ha acord entre treballadors i empresa no hi ha problema, però si no n’hi ha el cas acaba als jutjats". Segons el secretari, els jutges no entren gaire a analitzar la causa de l'ERO i es fixen bàsicament en les indemnitzacions que s’han de pagar. En canvi, tenint aquest poder –sosté– el Govern pot fer més política industrial. I cita el cas de Mahle, una empresa que en dos mesos ha tancat la fàbrica que tenia des de feia dècades a Vilanova i la Geltrú. "Després de 50 anys no pots marxar en dos mesos", diu.

Vinaixa reconeix que aquesta autorització de l’administració no existeix en gaires països ("només a Grècia"), però diu que cal tenir en compte que a Catalunya la majoria d’empreses industrials tenen el centre de decisió en un altre país, cosa que les converteix en una baula feble quan s'inicien processos de reestructuració. A banda, Vinaixa explica que a Europa hi ha propostes més radicals que la que planteja ell: a França l’estat té poder per nacionalitzar parcialment una empresa abans que tanqui, per exemple, i a Alemanya el comitè d’empresa seu al consell de direcció.

ERTOs

Que el Govern pugui instar a activar un nou ERTO

Els dos punts anteriors no són a la reforma aprovada per reial decret. Aquest, en canvi, sí que hi és, però per a Vinaixa "s’hauria de modificar una mica". La nova legislació laboral consolidarà els ERTO tal com s’han fet durant la pandèmia, que ara es denominaran mecanisme RED: quan hi hagi circumstàncies cícliques (per exemple, una crisi) o quan un sector necessiti millorar la formació dels seus treballadors per fer una transició professional. ¿Qui podrà sol·licitar que hi hagi aquests ERTO? En el cas de les circumstàncies cícliques, ho decidirien els ministeris de Seguretat Social, Treball i Economia ("els agents socials no hi pinten res", diu). Ara bé, en el cas de la necessitat de formació, els agents socials poden demanar al consell de ministres l’activació d’aquest mecanisme RED.

Vinaixa aplaudeix que es consolidi el mecanisme RED, però lamenta que no es prevegi que el govern autonòmic també el pugui demanar. "Ja no diem que sigui Catalunya qui decideixi si s'aplica, però sí, com a mínim, que pugui sol·licitar a l’Estat que ho estudiï –diu–. Tenim prou PIB per instar el consell de ministres a analitzar un mecanisme RED, sigui sectorial o cíclic".

Vinaixa creu que la reforma pactada reduirà la temporalitat, tot i que caldran un parell d’anys perquè es pugui apreciar. Tot i que lamenta que "s’han deixat" qüestions importants, insisteix: "No menystenim l’acord a què es va arribar, i no estem parlant de desballestar-lo: només el volem polir per fer-lo més maco".