Tres anys de renovació massiva al capdavant de les patronals

Barcelona“Hem d’agrair a l’altra candidatura la seva proposta: ha permès fer un exercici tan sa com poder participar en unes eleccions”. La convocatòria era tan històrica que no és estrany que en el discurs amb què Antoni Cañete, nou president de Pimec, celebrava aquesta setmana la seva victòria aplaudís ser-ho a través d’unes eleccions. No només perquè feia deu anys que aquesta patronal catalana no posava les urnes o perquè mai abans s’hi hagués presentat ningú a competir, sinó perquè en el sector patronal o en les associacions empresarials escollir entre dos possibles presidents és una rara avis. Fins fa tres anys, ho era fins i tot veure-hi cares noves.

Però des del 2018 la cascada de relleus a les grans organitzacions empresarials empeny amb força. Si llavors els presidents de les principals patronals i associacions catalanes sumaven en conjunt uns 60 anys al capdavant de les seves institucions, aquesta mateixa operació suma avui vuit anys. La renovació també és evident si el càlcul es trasllada a les edats. Els llavors presidents superaven els tres segles i mig de vida tots junts, i ara la marca és 75 anys inferior. De fet, fins i tot als sindicats hi ha hagut canvis, encara que aquests siguin un pèl anteriors: Camil Ros és secretari general de la UGT catalana des del 2016 i Javier Pacheco ho és de CCOO des del 2017. 

També hi ha excepcions en dues patronals més petites: Antoni Abad governa Cecot des del 2005 i María Helena de Felipe és a Fepime des del 2014. Però també un altre gran comú denominador: els relleus són més de forma que de contingut. Perquè en la majoria de casos els que avui ostenten la presidència són els únics que s’hi van postular, i habitualment són també les persones proposades pels seus predecessors. 

Quan, per exemple, Xavier Faus va agafar les regnes del Cercle d’Economia, ho va fer amb Juan José Bruguera (el president sortint) definint-lo com “la tercera generació del Cercle”, en referència a la seva relativa joventut (ara té 56 anys). Però la candidatura de Faus, com les dels seus predecessors, era l'única presentada. 

El cas de Foment respon a un patró similar: Josep Sánchez Llibre, president de la patronal des del 2018, va ser l’única persona que es va postular per substituir Joaquim Gay de Montellà, que al seu torn havia agafat la cadira set anys abans sent-ne el vicepresident. Sánchez Llibre s’hi postulava amb el suport de la CEOE (la gran patronal espanyola), que llavors estava presidida per Joan Rossell, que fins al 2011 i durant 15 anys havia sigut el president de Foment. Un altre cercle tancat. 

A la Fira de Barcelona, que hi arribés Pau Relat el 2018 va ser cosa de pactes público-privats: totes les entitats presents al consell van decidir que fos ell qui substituís José Luis Bonet. En aquest cas el canvi era triple: el moviment acabava amb un mandat que feia 14 anys que durava i se saldava amb una persona 25 anys més jove que el seu predecessor i que abans presidia una patronal sobiranista, Femcat.

L'excepció de les urnes

Qui capitanejarà a partir d’ara Pimec, l’última entitat que ha renovat la seva cúpula directiva, és qui n’ha sigut el secretari general més de la meitat dels 24 anys que Josep González n’ha sigut el president, Antoni Cañete. L’única diferència, no poc significativa, és que arriba al càrrec havent-se medit en unes eleccions contra una candidatura rupturista amb la manera de fer de la patronal. Tot i així, el 83% dels socis que han votat aquesta setmana ho han fet a favor de mantenir la línia tradicional. 

Aquest desenllaç deixa la Cambra de Comerç de Barcelona un altre cop sola en a la llista de canvis dràstics: a les eleccions que va fer aquesta entitat el 2019 va guanyar un candidat amb discurs obertament independentista. A Joan Canadell l’ha substituït un any i mig després la seva vicepresidenta, Mònica Roca, després que ell decidís fer el salt a la política. I això porta una altra nota de discordança: que al capdavant d’una de les grans hi hagi una dona.