La crisi trenca tabús i els estats ja paguen el sou a treballadors privats

BarcelonaLa resposta dels diferents governs a la crisi econòmica provocada per la pandèmia del coronavirus segueix diferents models. Països com Dinamarca, Alemanya o el Regne Unit s’han llançat a pagar els salaris dels treballadors directament des de l’estat, en diferents percentatges, mentre que d’altres, com els Estats Units, han optat per ingressar diners directament als comptes corrents dels ciutadans. A Espanya s’han agilitzat els procediments dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) perquè els treballadors disposin com abans millor de la prestació de l’atur.

Quin és el millor model? El professor de l’escola de negocis Iese i director acadèmic del Centre d’Investigació del Sector Público-Privat d’aquesta escola, Xavier Vives, creu que l’ajuda directa a les persones és la millor solució. Vives creu que la de Dinamarca és una bona solució. Allà l’estat pagarà el 75% del sou als assalariats d’empreses privades que podrien perdre la feina pel coronavirus. A canvi, les empreses es comprometen a no acomiadar aquests empleats.

Vives prefereix aquesta solució a la de passar els empleats a l’atur. “La diferència fonamental és que si les empreses acomiaden la gent i entren en problemes pot passar que aquestes empreses no es recuperin, i aleshores el cost serà més alt”, explica. Per això creu que “des del punt de vista de la recuperació és molt millor l’ajuda directa”.

En el cas de Dinamarca, els treballadors es comprometen a cedir cinc dies de vacances o de permís no retribuït durant el temps que duri la situació. Per a aquest expert, aquesta és una manera que la població col·labori en la solució. “Té sentit intentar que el patiment sigui el mínim però tothom contribueixi” a pal·liar-lo, indica Vives, que considera aquests cinc dies de vacances com “una contribució personal a la situació. Tothom ha d’entendre que és una situació molt difícil i calen solucions imaginatives”.

Heterodòxia alemanya

També Alemanya s’ha abocat a les ajudes directes als treballadors. El govern d’Angela Merkel ha aprovat un important paquet pel qual, a més de frenar els desnonaments, l’executiu es farà càrrec de fins al 60% -o 67% en el cas de tenir fills- de la part del sou que els treballadors deixin de cobrar si hi ha una reducció de jornada. A més, el govern pot entrar al capital de les empreses, amb el compromís de de reprivatitzar-les un cop superada la crisi, i hi ha ajudes per als autònoms, de 9.000 euros durant tres mesos si tenen menys de 5 treballadors, o 15.000 euros pel mateix període si tenen entre 5 i 10 treballadors.

L’objectiu del govern alemany és mantenir el teixit empresarial. Una cosa que ja van fer fa una dècada amb la crisi financera. Així, Alemanya planteja un model perquè no augmenti l’atur i hi ha una compensació a les empreses que mantenen els treballadors. Aquest sistema, explica el professor Xavier Vives, “ja va anar bé” en la crisi anterior.

També el govern britànic ha optat per les ajudes directes, tant per a treballadors per compte de tercers com per als autònoms. Tots els treballadors rebran el seu sou, fins a un màxim de 2.400 euros mensuals, i l’executiu es farà càrrec del cost en el cas de les empreses de menys de 250 empleats. En el cas dels autònoms, el govern britànic ha establert que rebran el 80% dels seus ingressos, fins a un màxim de 2.757 euros. Per calcular-ho -ja que en el seu cas és més difícil de concretar- es tindrà en compte la mitjana de les tres últimes declaracions de la renda. Aquestes ajudes estan previstes per a un període de tres mesos.

És diferent el cas dels Estats Units, on s’ha aprovat el paquet més elevat d’ajudes de la histròria -dos bilions de dòlars-, però on l’atur s’ha disparat en més de tres milions de persones en una setmana. El govern de Donald Trump prepara una injecció directa a cada ciutadà que cobri menys de 99.000 dòlars anuals -el sou mitjà és de 46.000- de 1.200 dòlars (amb 500 dòlars més si tenen fills).

La mesura, segons Vives, no és tan efectiva com la de completar els sous. És un model que aquest expert no veu “ben dissenyat”. Vives creu que creu que “seria millor que paguessin un percentatge del sou a les empreses, més que no pas donar una ajuda un cop a la gent”.

El risc dels ERTO

A Espanya, però, s’ha optat per flexibilitzar i agilitzar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). L’objectiu, diu el govern espanyol, és mantenir l’ocupació perquè els afectats no poden ser acomiadats en els sis mesos posteriors al moment que s’acabi l’expedient. I, a més, es dona una prestació d’atur als afectats, independentment de si han cotitzat prou i sense consumir drets de possibles prestacions futures.

L’inconvenient, que pot afectar especialment les micro, petites i mitjanes empreses, indica Vives, és que quan s’acabi l’emergència l’empresa ja no existeixi. “El que no pot ser és que quan arribem a una situació de normalització les empreses, sobretot nosaltres, que en tenim moltes de pimes i micro, hagin desaparegut”. Aleshores hi haurà un problema gravíssim. “Seria passar de la recessió a la depressió”, rebla.