Treballar 12 hores al dia, 6 dies a la setmana

BarcelonaFa pocs dies el fundador del gegant tecnològic xinès Alibaba, Jack Ma, va defensar davant els treballadors d’aquesta empresa una jornada laboral 996, és a dir, de nou del matí a nou de la nit durant sis dies a la setmana, com el camí a l’èxit.

“Crec que poder treballar 996 és una benedicció enorme”, va proclamar Ma, que va afegir: “En aquest món tothom vol èxit, una vida agradable, ser respectat [...]. Deixeu-me preguntar-vos una cosa: si no hi dediqueu més temps i energia que els altres, com podreu aconseguir aquest èxit que voleu?”

Les opinions de Ma han despertat polèmica a les xarxes socials occidentals, però també a les xineses. Fins i tot s’ha dit que el fundador d’Alibaba proposava una reforma laboral xinesa basada en el model 996 i que el país anava en aquesta direcció. Però cap de les dues afirmacions és certa.

La Xina de la manufactura laboral barata que va disparar l’economia del país és cosa del passat. Els treballadors xinesos tenen cada cop salaris més elevats i l’oferta creix en sectors que requereixen educació universitària. Precisament per aquest motiu, moltes empreses que necessiten mà d’obra de baix cost estan traslladant-se a països del sud-est asiàtic. Ara la Xina vol passar de ser un país de classes baixes i fàbriques barates a la classe mitjana més gran del món i una economia puntera en desenvolupament d’alta tecnologia.

Per aconseguir-ho, el govern del Partit Comunista Xinès, precisament, està impulsant un model contrari al que elogia Jack Ma. En les últimes dècades s’han desenvolupat lleis laborals àmplies i una jornada laboral de 8 hores, amb opció d’hores extraordinàries pagades. Per al govern xinès, la prioritat és que la pobresa es redueixi i que el benestar s’estengui a tota la població. Si un llegeix els diaris estatals xinesos d’aquests dies, la resposta que es dona a la proposta de Ma és crítica i s’insisteix que les lleis laborals s’han de complir sense excepció. Per al govern, és prioritari tenir una població satisfeta a una població explotada. La supervivència del model autoritari del Partit Comunista, en bona part, depèn d’aquesta percepció positiva dels ciutadans xinesos. Un cop l’economia ha arribat a les enormes dimensions que té actualment, es tracta d’estendre un cert benestar social.

El missatge de Jack Ma

Les paraules del fundador d’Alibaba, paradigma de l’emprenedor xinès que fins i tot ha seduït Silicon Valley, s’haurien d’interpretar, més aviat, en clau d’una “cultura dels emprenedors” impulsada pels gurus del món tecnològic. Un discurs d’abast universal, de Shenzhen a Califòrnia, passant per Barcelona. La idea que els joves que volen aspirar a alguna cosa han de passar el “tràmit” de ser explotats un parell o tres d’anys per una gran multinacional de la innovació no és en absolut una realitat exclusiva de la Xina.

En aquest sector i d’altres (com a les altes finances i les grans consultories, mitjançant els quals la classe mitjana aspira a arribar a alts salaris i a posicions de prestigi empresarial) existeixen una sèrie de normes informals que són acceptades com a sacrifici per escalar, sota un silenci col·lectiu. Per exemple, fer hores extres cada dia sense cap mena de remuneració, com si fossin part de la jornada laboral, o -un altre cas- estar disponible permanentment per a l’empresa en horari no laboral.

La diferència, potser, és que tant Jack Ma com altres líders tecnològics xinesos no estan limitats per una cultura del políticament correcte que impera en moltes tecnològiques occidentals i, per tant, s’atreveixen a defensar el que creuen de cara al públic, malgrat que les pràctiques o el discurs de portes endins siguin pràcticament els mateixos en les dues realitats. Es tracta més aviat d’un problema de relacions públiques que de dues perspectives gaire diferents d’entendre el món de la vida i el treball.

Si les declaracions de Ma han generat polèmica tant a Occident com a la Xina vol dir que el problema al qual apunten no és tan diferent en les dues cultures. Es tracta d’un dels fenòmens associats a nous sectors del món del treball, la tecnologia i la innovació.

Per entendre’ls, potser caldria no només fixar-se en la Xina, sinó també en Silicon Valley.