Roger Torrent: "Estem treballant perquè la planta de bateries vingui a Catalunya"

MontmelóRoger Torrent (Sarrià de Ter, 1979), conseller d'Empresa i Treball, és també president del Circuit de Catalunya. Ha aconseguit mantenir a la instal·lació la Fórmula 1 i MotoGP. Ara té sobre la taula dos grans reptes: la reindustrialització de Nissan i aconseguir que la primera planta de bateries per al cotxe elèctric de l'Estat es faci a Catalunya.

És aficionat a les motos o els cotxes?

— Especialment a les motos, als cotxes no tant, però sí, de fet havia vingut com a espectador a la pelouse a veure algun Gran Premi.

Aquest 2021 el Govern ha hagut de posar 19 milions d'euros per cobrir les pèrdues generades pel Circuit. Té sentit aquest aportació?

— Té tot el sentit, perquè genera valor en forma de projecció de país i de projecció turística. Un Gran Premi de Fórmula 1 és vist per 84 milions de persones al món. El Circuit té un impacte publicitari molt important, però nosaltres volem anar més enllà amb el nou pla estratègic que estem plantejant perquè l'activitat del Circuit desbordi el que és purament la infraestructura i generi un pol d'atracció de talent i d'inversió al voltant de la indústria de l'automoció. Ha d'esdevenir un motor de creació d'activitat, d'atracció de talent.

I en aquest nou pla estratègic, al Govern li costarà menys diners?

— Venim d'un model que és molt del segle XX i en volem un del segle XXI. I volem que l'esforç que fem en aquesta infraestructura que ara fa 30 anys i que, per tant, ha complert una etapa, reverteixi en la reindustrialització del país. El nou Circuit ha de generar una nova activitat associada a l'oci i al lleure i vinculada a una oferta familiar, no només als grans esdeveniments esportius. Han de passar més coses, al Circuit, i que passin més coses voldrà dir més ingressos.

¿Està acordada la continuïtat dels grans esdeveniments del motor, singularment la Fórmula 1 i els Grans Premis?

— Sí, ho hem acordat, i no ha estat fàcil, perquè hi ha molta competència, hi ha moltes ciutats del món que voldrien un Gran Premi de Fórmula 1 i de MotoGP. Hem aconseguit cinc Grans Premis de Fórmula 1 i cinc anys de MotoGP al Circuit de Catalunya, amb un mínim de tres Grans Premis i un màxim de cinc. Dic un mínim de tres i un màxim de cinc en l'àmbit de les motos de MotoGP, perquè, com saben, no és l'únic Gran Premi que se celebra a l'estat espanyol i, per tant, s'ha de compatibilitzar a nivell de calendari. En qualsevol cas, són cinc anys.

Fins al 2026?

— Fins al 26, cinc anys que ens donen estabilitat, perquè fins ara anàvem any a any i anàvem renovant gairebé agònicament el contracte per a l'any següent. Si un any no apareixes al calendari costa molt tornar-hi a entrar, i el teu espai l'ocupa algú altre. Hi ha governs amb molts recursos disposats a ocupar l'espai que ocupa a Barcelona i no ens podíem permetre no ser-hi. Insisteixo que ha costat molt, però hem aconseguit aquesta perspectiva de cinc anys, que jo crec que és molt positiva, no només des d'un punt de vista esportiu, és evident, també des d'un punt de vista de projecció. ¿Són imprescindibles MotoGP i Fórmula 1 per a un circuit? No, però són elements que ajuden a atraure inversió i talent. El Circuit necessitava aquesta nova embranzida que li donem ara.

La CUP va posar com a condició per votar la tramitació dels pressupostos que no es renovés l’acord amb el Circuit. Des d'aquest punt de vista, el pacte amb els comuns deu ser una tranquil·litat, per a vostè.

— Però la CUP també veurà que el model del Circuit que vindrà ara no és el mateix que el que hem tingut fins ara. Tant la CUP com qualsevol formació política al Parlament té molt clar la necessitat de reindustrialitzar el país. Volem recuperar el pes en el PIB a nivell industrial, situant-nos a prop de referents com Alemanya i Àustria, que estan en el 25%. El sector de l'automoció representa el 7% del PIB general de Catalunya, dona feina a 40.000 treballadors i treballadores directes, a 100.000 si ho extrapolem als serveis que donen cobertura a la indústria de l'automoció, i el sector està en ple procés de de transició cap a la mobilitat elèctrica, cap a les zero emissions. Nosaltres també ens hem de posicionar aquí, perquè tot aquest pes, si no, el podem perdre, i el Circuit és un bon ingredient per ajudar en aquest procés de transició.

Com?

— Vinculant-hi la innovació. Insisteixo que no tenen res a veure els paràmetres amb què treballem avui –els que volem que tingui en compte en el futur el Circuit– que els que tenia al segle XX, però no és una qüestió del Circuit, és una qüestió que la mentalitat i les nostres prioritats són absolutament diferents i, per tant, l'agenda política també ho ha de ser.

Estem pendents de saber qui va a la planta de Nissan. Ara hi ha tres finalistes, amb la xinesa Great Wall Motors com a més ben posicionada, i a final d'any hem de saber alguna cosa. Com està això, conseller?

— Des del govern de la Generalitat estem treballant des de fa mesos amb els sindicats, l’Estat, el Consorci de la Zona Franca i Nissan. Com dius, tenim diferents opcions sobre la taula, però cal que Nissan mantingui un compromís inequívoc en el procés de reindustrialització en aquesta fase final. En qualsevol cas, hi ha diferents propostes sobre la taula, no només per a la planta de la Zona Franca, també per a Sant Andreu i Montcada. Diversos projectes, tots amb valor afegit, per reindustrialitzar Catalunya, un dels principals objectius que ens hem marcat des del departament d’Empresa i Treball. Són projectes que ens han d’ajudar a fer la transició verda d’un sector d’enorme importància estratègica, com és el de la mobilitat i l’automoció. I que han de servir per garantir la continuïtat dels llocs de treball, que és la nostra màxima prioritat. En conseqüència, farem tot el que estigui a les nostres mans, a tots els nivells, perquè a les plantes de Nissan s’hi instal·lin els millors projectes per al nostre país.

On anirà la fàbrica de bateries?

— Bé, nosaltres volem que vingui a Catalunya, i estem convençuts que ho pot fer. Estem treballant perquè pugui venir a Catalunya. Estem ben posicionats, i tenim tots els elements que necessita una fàbrica d'aquestes característiques: generació energètica, els serveis bàsics que ha de tenir la planta, la formació dels treballadors i treballadores. Jo estic convençut també que no només tenim els bons elements, sinó que també estem ben dirigits per poder-ho aconseguir. En qualsevol cas, aquesta és una de les feines, una de les prioritats del departament d'Empresa i Treball.

Però és una decisió política.

— No, és una decisió de caràcter empresarial. Hi ha una decisió que està vinculada als PERTE, i en aquest cas al PERTE de l'automoció, que són els fons europeus amb més capacitat tractora, i que són aquesta palanca de canvi per ajudar el sector a fer el salt, però al final les decisions –no només des del punt de vista de la fabricació de bateries, sinó de tota la cadena de valor– són decisions empresarials. Dit això, com més fases de la producció del cotxe elèctric es facin a Catalunya, molt millor. Nosaltres treballem perquè n’hi hagi el màxim possible, particularment la fàbrica de bateries.

¿Ens hem de resignar a tenir unes taxes d'atur que difícilment baixaran?

— Al contrari. No ens hi podem resignar mai. I l'objectiu és la plena ocupació. Sobretot en aquest context de recuperació econòmica. Ara estem prenent decisions que afectaran les properes generacions; és a dir, avui estem decidint com i de què viurem els propers deu o vint anys, i amb aquesta lògica el que hem de preveure és quin tipus de perfils professionals, de llocs de treball, es crearan en els propers anys i estar preparats per a això i tenir una oferta formativa i unes capacitats de la massa treballadora del país adients per ser competitius des d'aquest punt de vista. I en aquest sentit la formació professional és bàsica, i estem desplegant un pla de xoc amb polítiques actives d'ocupació que té un vessant formatiu que està dotat amb 917 milions d'euros. És la injecció més gran que s'ha fet mai de recursos públics en l'àmbit de les polítiques actives d'ocupació per atacar l'atur en el seu conjunt, però especialment en tres segments de la població que estan particularment afectats per l'atur, que són els joves, les dones i els aturats de més de 45 anys.

¿En aquest pla de reindustrialització hi ha alguna possibilitat d'anar agafant gruix empresarial?

— Això és el que procurem, hi ha possibilitats de grans empreses. El 99,8% del teixit empresarial del país són pimes, cosa que està molt bé perquè ens explica històricament, però ens falta força. Què podem fer? Identificar els campions ocults que hi ha a la nostra economia –que n'hi ha, i molts–, i també saber-los donar l'embranzida des del sector públic perquè puguin fer el salt i puguin ser més competitius. Tenim Avançsa, que és la societat de participades de la Generalitat, que volem que no només sigui un prestamista d'últim recurs, sinó que sigui un inversor de primer recurs.

Foment del Treball diu que està treballant activament perquè tornin les empreses catalanes de l'Íbex-35 que van portar la seva seu social fora de Catalunya el 2017. Hi ha alguna novetat en aquest sentit?

— No, nosaltres sempre hem dit que la nostra feina és garantir que Catalunya sigui un punt atractiu perquè les empreses que hi són i les que puguin venir puguin desenvolupar la seva activitat, però que no farem res especial per atraure algunes empreses que per una decisió de caràcter polític van decidir en el seu moment traslladar la seva seu social. Perquè si féssim això ens semblaria també una certa falta de respecte a totes aquelles empreses que malgrat les pressions polítiques que en el seu moment van tenir, que van ser moltes, van decidir mantenir-se fermes i continuar a Catalunya. Ens semblaria injust per a aquestes, i al mateix temps ens sembla que nosaltres hem de treballar per al conjunt de les empreses. Si venen, benvingudes, ens agradarà molt que aquelles que van canviar la seva seu social la tornin a col·locar o la tornin a localitzar a Catalunya, però la nostra feina és treballar perquè puguin desenvolupar totes la seva activitat en les millors condicions.

¿Està d'acord amb els que diuen que si es millorés la fiscalitat es veuria ràpid com tornen aquestes empreses?

— Hem de ser conscients que una part de la nostra competitivitat es deu a uns serveis públics de qualitat. Que el talent internacional que decideix venir a Catalunya a treballar ho fa per molts motius, i una de les qüestions que tenen en compte és que tenim bons hospitals i bones escoles. Quan algun agent econòmic diu que "abaixant els impostos atrauríem més inversió, atrauríem més talent", crec que aquesta part de l’equació, la dels serveis públics finançats amb els diners dels impostos, s’ha de tenir present

Bé, la presidenta de Madrid treu pit d'això. Vull dir que si elimina successions i elimina patrimoni...

— Doncs resulta que Madrid té més atur que Catalunya. Resulta que a Catalunya s'han creat més empreses aquest any que les que s'han creat a Madrid. Per tant, tots els indicadors econòmics desmenteixen aquest discurs oficial de la presidència de la Comunitat de Madrid. En tot cas, Madrid, de fet, el que fa és aprofitar-se de l'efecte capitalitat. Què vol dir l'efecte capitalitat? Home, jo em puc permetre abaixar impostos si resulta que les carreteres no les pago amb els recursos propis de la Hisenda de la Comunitat de Madrid, sinó que els paga el ministeri corresponent, i així amb qualsevol altra infraestructura que es pugui fer a Madrid pel fet de ser capital d'un estat, i de la qual es beneficien els ciutadans i les ciutadanes madrilenys. I això permet a la presidenta Ayuso fer el discurs que fa i fer una competència deslleial des d'un punt de vista impositiu, perquè aquest efecte de Madrid no ens perjudica especialment a Catalunya –torno a recordar les dades macroeconòmiques–, sinó que afecta moltes altres comunitats. De fet, Catalunya s'ha mantingut des de l'any 80 en el 20% del PIB del conjunt de l'Estat. No hem modificat aquestes xifres. Hem estat des de llavors fins ara de manera estable suportant o en tot cas produint el 20% del PIB a nivell de l'Estat. Qui ha canviat la seva posició són altres comunitats autònomes en relació amb Madrid. D'aquí que hi hagi un discurs polític cada vegada més evident en aquest sentit.