Els 10.000 oblidats d’Igualada

IgualadaA finals del mes de març David Camacho encara no sabia si rebria una nòmina al seu compte. “Em sento enganyat per tothom i sento que els meus drets no s’estan respectant”, explicava, a l’espera de conèixer com es resoldrà una situació que ja feia més de dues setmanes que s’allargava. Concretament, des del 13 de març passat, quan ja no va poder arribar a la feina, on no pot justificar la seva absència perquè no pot demanar la baixa. Camacho i la seva parella formen part de la vora de 10.000 treballadors, segons càlculs dels ajuntaments de la zona afectada, que resideixen dins de l’àrea confinada de la conca d’Òdena però treballen fora. En el cas de Camacho, cada dia es desplaçava a Martorell.

Els ciutadans i els ajuntaments afectats esperaven que el problema es resolgués amb la publicació al BOE del nou decret llei, en què s’inclouen mesures socials i econòmiques davant l’estat d’alarma provocat pel covid-19. Però no ha sigut així. Després de setmanes d’incertesa, el decret llei només ha posat llum en els casos que toquen una minoria dels interessats: els treballadors essencials que sí que podran demanar una baixa retroactiva.

Una de les persones que ho podran fer és la Carla. Treballa com a infermera en un hospital de fora de la zona confinada, i l’equip de protecció de riscos del seu centre li va recomanar “que fes una quarantena preventiva per residir en zona de risc”. La Carla va rebre la nòmina completa al compte tot i no haver anat a treballar. Al principi reconeixia que no sabia si li “reclamarien aquesta quantitat en un futur, ni tampoc si es podria tramitar una baixa”. Com que fa una feina de les considerades essencials, la Carla ja fa un parell de dies que es va reincorporar al seu lloc de treball. Si no fos infermera seguiria a casa, tot i que l’ARA ha pogut comprovar que hi ha cert desconcert sobre si els treballadors essencials poden o no abandonar la zona confinada.

Sindicats i patronal, units

El confinament de la conca d’Òdena, provocat per un brot de coronavirus que té com a epicentre l’Hospital d’Igualada i que, segons dades de Salut, ja ha provocat una setantena de morts, ha restringit les entrades i sortides de la zona. Per aquest motiu, una part dels aproximadament 70.000 habitants d’Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Òdena viuen des del 13 de març en un buit legal. Això ha provocat que molts temin un acomiadament, com en el cas que ha notificat la UGT d’un veí d’Igualada que ha perdut la feina a l’empresa Applus+IDIADA.

“Hi ha un sector de treballadors que estan en una situació de desesperació”, alerta José Luis Pérez, membre d’acció sindical de la CGT-Anoia. Fa dies que el sindicat denuncia que aquests 10.000 habitants de la zona es veuen desprotegits, ja que “no hi ha cap mesura que reguli aquest cas”. Per a aquesta raó, la CGT “exigeix” que es doni una resposta, ja que sembla que les autoritats s’hagin “oblidat” de totes les persones que estan confinades.

La coordinadora de Comissions Obreres a l’Anoia, Alfonsa Santiesteban, comparteix l’opinió de Pérez i demana que els ajuntaments s’afanyin a emetre certificats de residència a la zona. Aquests documents podrien facilitar els tràmits en cas que una modificació del reial decret permetés estendre les baixes laborals als treballadors no essencials. Santiesteban, a més, avisa que molts d’aquests ciutadans ara “s’han vist afectats per un ERTO” que cobreix el 70% de la seva cotització laboral, quan CCOO creu que la seva situació “hauria d’estar coberta per una baixa laboral”.

“La situació i el decret són vergonyosos”, manifesta el president de la Unió Empresarial de l’Anoia, Joan Domènech. Per a l’empresari, la falta de solucions per part del govern espanyol deixa en “un buit legal immens tant treballadors com empreses”, abocades al tancament.

Al límit del confinament

Els límits de la zona confinada poden abocar molts dels negocis de la zona a un dur tràngol. És el cas d’una de les empreses del polígon industrial dels Plans d’Arau. El seu gerent, que vol mantenir l’anonimat, explica que a l’empresa s’hi pot arribar “des de la zona confinada en menys de cinc minuts a peu”. Un fet que, segons ell, exemplifica com algunes polítiques s’estan fent “sense conèixer el territori”. Però es va veure obligat a demanar un “ERTO forçós” amb data del 13 de març perquè “vora el 80%” d’una plantilla de 64 treballadors viuen dins dels límits confinats i no van poder accedir-hi quan encara es podia treballar. “La situació ens està desgastant molt”, lamenta.

Els ajuntaments reclamen canvis al decret

“Estem decebuts”. Amb aquestes paraules l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, expressava el sentiment dels quatre alcaldes de la conca d’Òdena davant el decret llei publicat al BOE. Per això els ajuntaments enviaran “una carta per demanar la rectificació del reial decret” al secretari d’estat de Seguretat Social i a la ministra de Treball, concretava Castells. L’alcalde denuncia que “molts treballadors” els han trucat i els han comunicat que “han cobrat fins al dia 13 i després res”. Per això volen que s’activin ja els instruments legals per tramitar la baixa de manera retroactiva i que el decret llei inclogui també els que viuen fora de la conca però hi treballen. Castells ha demanat poder centrar els esforços de la ciutat en abordar la situació sanitària i no en problemes que “són fàcilment resolubles si hi ha voluntat política”.

En la mateixa línia s’ha manifestat la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, també igualadina i confinada a la zona. Per a la consellera, el decret llei amaga la voluntat recentralitzadora de l’Estat.