Espanya estudia allargar la vida de la seva central de carbó més gran

MadridLa central de carbó d’As Pontes, a la Corunya (Galícia), propietat d’Endesa, ja tenia un final escrit: tancar definitivament. Ara, però, la guerra a Ucraïna i el temor que Putin talli del tot l’aixeta del gas poden fer canviar temporalment el guió d’aquest desenllaç.

“Tot depèn de Red Eléctrica”, apunta l’extreballador de la central i responsable del sector energètic a FICA-UGT, Nicasio Pena, en una conversa telefònica amb l'ARA. L’empresa que es dedica a la distribució de l’energia elèctrica a Espanya està ultimant un informe per valorar si cal recuperar, o com a mínim no deixar perdre, la possibilitat de produir energia a As Pontes. Red Eléctrica està elaborant aquest document tenint en compte que l'hivern que ve estarà marcat pel menor gas disponible, així com per uns preus encara alts d’aquest combustible. De fet, l’encàrrec de l'estudi el va fer el mateix govern espanyol, que sota la batuta del ministeri de Transició Ecològica treballa des de fa temps en mesures energètiques, com les de reducció del consum. L'executiu pretén afrontar amb seguretat, i davant possibles talls del subministrament per part de Rússia, l’augment de la demanda elèctrica que es produeix a l’hivern a Espanya, però també al conjunt de la Unió Europea.

Entre aquestes mesures hi ha, doncs, la possibilitat de fer ressuscitar la central de carbó gallega. Però la decisió final depèn d'aquest informe, que, si bé no és vinculant, “anar totalment en contra del seu criteri seria poc assenyat”, apunten a l'ARA fonts del ministeri de Transició Ecològica. De moment, la titular d'aquesta cartera, Teresa Ribera, ha confirmat aquesta setmana que encara no han rebut cap notícia de Red Eléctrica de España (REE), però també ha deixat clar que, si el document de l’empresa assenyala que és viable cobrir el 100% de la demanda sense necessitat de mantenir oberta aquesta central, no tindria cap sentit allargar la seva vida, tant pel cost que suposa com per l’impacte mediambiental.

Aquesta incògnita, però, manté els treballadors d'As Pontes en una situació de "punt mort", sosté el Marcos, un dels empleats de la central gallega. És un dels 40 treballadors directes que de moment continuen en actiu. Fins fa poc, eren més de 80 empleats, però amb l’anunci del tancament l'any 2019 molts d'ells es van acollir a prejubilacions voluntàries, mentre que altres han estat traslladats a altres instal·lacions que Endesa té a l'Estat. A més, a la quarantena d’empleats en actiu se n’hi afegeixen un centenar d’indirectes, és a dir, que treballen per a empreses auxiliars vinculades a la central gallega.

“Ja estàvem preparant la central per desmantellar-la després, però aquesta situació ho ha deixat tot en standby”, explica el Marcos, i posa d’exemple que als treballadors auxiliars, a qui s'acabava el contracte, "se’ls ha prorrogat [el contracte] fins al setembre, pendents del que digui Red Eléctrica”. En el cas dels empleats directes, el Marcos recorda que la decisió no només impacta el treballador, sinó la família sencera. "La meva dona és professora; si em traslladen hauria de deixar la feina, començar de zero. És una situació molt complexa", lamenta a l'espera de rebre notícies.

Transició energètica "justa" 

Cal tenir en compte que la planta encara figura en el registre de REE i no té l'autorització de tancament definitiva. Ara bé, des que es va dir que pararia ara fa tres anys, la central va quedar per ser utilitzada només si la demanda d’energia o els preus d’altres tecnologies es disparaven. Dels quatre grups amb què compta As Pontes, dos d'ells (el 3 i el 4) ja estan completament tancats. Mentre que el grup 1 i 2 –on Endesa va invertir per adaptar-los a la legislació mediambiental actual– són els que es podrien reactivar, explica el Marcos. De fet, aquest mes de juny el grup 1 encara va cremar part del carbó que quedava.

Fonts d’Endesa remarquen a l’ARA que ells estan a l’espera de l’informe, però que el seu pla A és el del “tancament”. En la mateixa línia que els treballadors, des de la companyia confien que l'estudi estigui enllestit aviat “per no allargar aquesta situació [d’incertesa]”. A preguntes de l'ARA, Red Eléctrica no ha donat detalls sobre l’estat del document argumentant que es tracta “d’informació confidencial”.

Pel seu impacte mediambiental i nivells de contaminació –superiors als del gas–, Espanya fa temps que va decidir liderar l'adeu al carbó, a diferència d’altres països de l’entorn. En aquest moment, de les cinc centrals operatives (totes amb data de tancament damunt la taula), només el final d’As Pontes –la més gran d'Espanya– és incert. El Marcos defensa que deixar-la activa un temps seria "un respir".

D'una banda, pels treballadors. De l'altra, pel context de crisi energètica actual. "Podem importar gas liquat (GNL) i processar-lo, però no sabem si el podrem pagar. [El carbó] pot ser un suport important", argumenta, i critica que no s'estigui posant la mirada en el GNL que arriba dels Estats Units: "Prové del fracking, que és la cosa més fastigosa que hi ha". També creu que el procés d'As Pontes no s'ha fet des d'una "transició justa". "S'ha tancat de cop sense assegurar si hi ha una energia que pot substituir el que produïm [a la central gallega]". Amb tot, l'empresa, Endesa, té plans de futur per a les instal·lacions que, asseguren, generarien nous llocs de feina.