Les trampes de les empreses per saltar-se l’obligació de fitxar

BarcelonaLa primera setmana del registre horari obligatori als llocs de treball ha estat marcada per les crítiques de les empreses, les patronals i fins i tot els sindicats majoritaris, malgrat que aquests últims són favorables a la mesura per fer aflorar les hores extres no remunerades. La queixa més recurrent ha sigut el poc temps que han tingut els empresaris per complir amb la normativa impulsada pel ministeri de Treball fa només dos mesos. Sobretot si es té en compte que hi ha funcionaris que encara no fitxen perquè es regeixen per un altre estatut laboral i estan exempts del compliment d’aquesta normativa. És el cas, per exemple, dels que treballen al Congrés de Diputats (la mateixa cambra on paradoxalment es va validar el decret) i dels funcionaris del Senat i de la Junta Electoral Central. En el sector privat, però, l’obligació és definitiva, i la quantitat d’empreses que incompleixen deliberadament la normativa, molt nombrosa. De vegades descaradament, d’altres a través d’un suggeriment al treballador perquè no fitxi més de vuit hores. L’ARA ha recollit diversos testimonis de treballadors de companyies que han decidit no seguir la llei. Els seus noms són ficticis perquè tots tenen por a perdre la feina.

La Mireia treballa de professora en una escola concertada de fora de Catalunya. Cada setmana fitxa dues hores menys de les que realment fa perquè, si no, quedaria palès que treballa més del que posa al seu contracte. A més, la direcció la fa fitxar com si ja hagués marxat del centre quan hi ha les juntes d’avaluació, està corregint exàmens, prepara classes o té reunions amb els pares. “Em fan registrar l’horari que vol l’empresa i que han decidit sense pactar amb els treballadors i, com que no vull perdre la feina, cedeixo”, admet. El cas de la Mireia és similar al de l’Anna, que treballa de professora en una acadèmia d’idiomes a la tarda. L’Anna dedica una hora diària a preparar les classes, un temps que no s’inclou en el registre d’entrada. “La direcció ens fa firmar un Excel amb l’hora que entrem a l’aula i l’hora que sortim”, explica.

El mateix sistema, el full d’Excel, és el que s’utilitza a l’empresa del sector de l’hostaleria on treballa el Joan. És director de vendes i la companyia factura cada any 40 milions d’euros. El departament de recursos humans els va enviar un Excel perquè l’omplissin amb les hores d’entrada i sortida. “En una reunió, la direcció va dir que explicaria als treballadors que les hores de més es compensarien amb vacances; un compromís, però, que tot seguit van deixar clar que no complirien”, explica.

Inspecció de Treball deixa clar que aquests registres d’entrada i sortida de la feina han de ser “precisos, veraços i no alterables”, segons Lara Vivas, sòcia del despatx d’advocats Cuatrecasas. Un Excel “pot ser modificat” i, per tant, no és el sistema més apropiat, explica.

Més casos: la Carme treballa en un laboratori clínic, on analitza extraccions. Els treballadors fitxen a través d’una intranet. Per exigència de la feina, sovint s’ha de quedar a fer hores extres. “Quan estàs enmig d’una extracció poden passar mil coses, i molts cops has de sortir més tard perquè, si no l’acabes en aquell moment, la mostra es pot degradar”, explica. Fa un any Inspecció de Treball va obligar l’empresa a establir un registre horari al veure que no hi havia cap control al respecte. Això va provocar que la direcció enviés un comunicat a la plantilla dient que les “hores extres eren voluntàries”. “Amb les hores que fitxaves es generava un PDF que després el treballador havia de validar”, explica. La direcció, quan va comprovar la quantitat d’hores extres que feia la plantilla, va deixar d’enviar el document. Ara, amb l’entrada en vigor de la nova normativa, l’empresa ha tornat a enviar el missatge en què es recorda que les hores extres són voluntàries.L’advocada de Cuatrecasas recorda que aquesta mena d’avisos no serveixen davant la nova normativa: “L’empresa ha de buscar una manera de compensar les hores de més, ja sigui allargant descansos o amb una jornada flexible”, explica. És a dir, que si has treballat més un dia, un altre puguis fer menys hores.

El caos generat per Valerio

Part del descontrol d’aquesta primera setmana ha sigut responsabilitat de la mateixa ministra de Treball en funcions, Magdalena Valerio. Dilluns renyava les empreses per “no prendre’s seriosament” l’obligatorietat del registre horari. Però ella mateixa va obrir la porta a incomplir-lo com a mínim unes setmanes quan va deixar caure que durant aquest mes Treball no sancionarà les companyies que encara no el tinguin, sempre que demostrin que estaven negociant-ne la introducció amb la plantilla.

Tot i que la nova normativa no afecta els funcionaris, els que es regeixen per l’estatut bàsic del treballador públic (que són la majoria de treballadors públics) ja estan obligats a fitxar des del 1983. Ara bé, l’Estat no sempre compleix aquesta llei, ja que l’ARA ha confirmat que hi ha secretaris judicials que no estan registrant la seva jornada.

Incompliments a banda, l’advocada de Cuatrecasas avança que els funcionaris que per llei encara no fitxin ho hauran de fer amb tota probabilitat després de la sentència de dimarts del Tribunal de Justícia de la UE que ratificava que s’ha d’obligar tots els sectors, privats i públics, a implantar el registre.