La trampa de la inflació: per què ens ha de continuar preocupant?
La taxa de variació interanual repunta de nou fins al 2,3%, i la subjacent fins al 6,2%
BarcelonaLa inflació modera el seu creixement aquest juliol, amb un increment del 0,1% respecte al juny, mentre que la variació interanual de l'índex de preus al consum (IPC) se situa en el 2,3%, i segueix així entorn del 2%, l'objectiu del Banc Central Europeu (BCE) per mantenir a ratlla l'onada inflacionària, segons les dades avançades de l'IPC publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
"La dada avançada de l'IPC de juliol apunta a una progressiva estabilització dels preus", ha valorat la vicepresidenta econòmica en funcions, Nadia Calviño, mentre el seu ministeri destacava que Espanya segueix sent un dels països de la zona euro amb una inflació més baixa. És la lectura positiva d'unes dades que també deixen espai per a la preocupació: marquen la fi de la tendència a la baixa dels preus dels últims mesos.
Tot i la seva moderació, la variació mensual torna a encadenar dos mesos a l'alça –venia de créixer un 0,6% al juny respecte al maig–, mentre que la taxa interanual repunta després de dos mesos a la baixa i se situa a quatre punts per sobre de l'increment interanual del juny (1,9%). A més, la inflació subjacent –evolució dels preus sense els elements més volàtils com l'energia i els aliments frescos– també torna a escalar, fins al 6,2%, quan feia quatre mesos que baixava.
"La dada mensual em segueix preocupant: dels set mesos d'aquest any, ha augmentat en cinc", adverteix el secretari tècnic del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Àngel Hermosilla, malgrat que fos una dinàmica esperable. Aquestes dades avançades de la inflació de juliol, que es publicaran l'11 d'agost en la seva versió definitiva, han arribat acompanyades del comportament del PIB espanyol en el segon trimestre, i la lectura és similar: l'economia continua creixent, però mostra signes de desacceleració.
La inflació a Espanya
Carburants i paquets turístics
Aquest comportament dels preus s'explica principalment per la pujada dels preus dels carburants, que van baixar el juliol de l'any passat, i perquè el descens de l'apartat de vestit i calçat ha estat menor que el registrat ara fa un any. També es deu al fet que els paquets turístics han pujat més que el juliol del 2022. A l'altre platet de la balança hi trobem l'electricitat i el gas, que baixen respecte al juliol de 2022.
Just fa un any, en ple impacte de la guerra en els preus, la variació interanual dels preus es va situar en el 10,8% al juliol, l'increment interanual de preus més alt registrat des del setembre del 1984. Aleshores, la diferència entre la variació anual i la mensual era enorme: el cistell de la compra s'encaria molt en comparació amb l'any precedent –el 2021 no hi havia efectes de la guerra sobre els preus– i s'abaratia respecte al mes precedent, el juny, que ja estava fortament afectat per l'impacte de la invasió russa en el preu de les primeres matèries.
Des d'aquell juliol, la inflació s'ha anat moderant gradualment amb petits repunts al gener, febrer, abril i aquest juliol, en línia amb el descens dels preus de l'energia.
La nova alça dels tipus, a l'horitzó
Aquestes dades arriben després que els bancs centrals, primer la Reserva Federals dels Estats Units i després el Banc Central Europeu (BCE), segueixin collant l'aixeta del crèdit amb l'objectiu de refredar encara més l'economia. L'avís és clar: encara estem lluny d'acabar amb la inflació. En el cas del BCE, ahir va tornar a augmentar preu dels diners, fins al 4,25%. Però, quin impacte té això en els preus?
"Les decisions de pujada de tipus tarden mesos a tenir efectes, ara estem veient els de l'inici de l'enduriment de la política monetària i es pot veure ja en la demanda d'habitatge i el crèdit hipotecari", explica Hermosilla. Aquesta tendència al mercat de l'habitatge s'ha accentuat recentment.
El cert és que la institució monetària, com va explicar ahir la seva presidenta, Christine Lagarde, basa les seves decisions en la inflació subjacent, que no està subjecte als preus energètics i aquest juliol han contribuït a la baixa, ni als aliments frescos, que no en tindrem dades fins a l'11 d'agost. Això explica el fet que la subjacent li costi més moderar-se i presenti un comportament menys inestable.
Sobre aquesta política monetària, la UGT ha demanat que el BCE deixi d'endurir les condicions de finançament que no ajuden a les famílies ni a les empreses i que té un impacte reduït a la inflació. El sindicat considera que aquesta política monetària està dificultant que el bon comportament de l'economia espanyola l'any passat puguin consolidar-se enguany. CCOO ha apuntat al control dels beneficis empresarials per contenir l'augment de la inflació: "Les empreses han traslladat l'alça dels costos internacionals a preus finals, preservant així els seus marges de beneficis i inclús, en algun cas, ampliant-los".