L'Estat forçarà els bancs a oferir un compte bàsic a un cost més baix però els deixarà fixar el preu

MadridPrimer pas perquè les persones amb menys recursos tinguin garantit l'accés a un compte bancari amb tots els serveis bàsics a un cost mínim. El Congrés de Diputats ha convalidat aquest dimecres un decret llei que prové d'una directiva europea i per iniciativa d'Units Podem, amb el suport del PP i de Ciutadans, forçarà totes les entitats proveïdores de serveis de pagament a oferir un compte bancari a costos mínims. Tot i que aquesta és una obligació que tenen tots els Estats membres de la UE, Espanya n'ha aigualit una mica l'efecte perquè permetrà que els bancs tinguin veu i vot en la decisió final de quins són aquests costos mínims.

Inicialment, la intenció de Podem era que arribés a tenir un cost gratuït en funció de l'usuari, però el ministeri d'Economia ja ha reiterat que la decisió serà per "acord de les parts" amb el límit que fixi el ministeri d'Economia a través d'una ordre ministerial.

L'abstenció del PSOE provocarà que es tramiti en forma de projecte de llei i que, per tant s'hi puguin introduir esmenes. Però tal com consta en la proposta d'Units Podem, la llei haurà de garantir que qualsevol persona tingui accés a un compte bancari amb tots els serveis bàsics a un cost més baix que l'actual. El cost, segons la proposició de Podem, hauria de ser d'un màxim de l'1% del salari mínim interprofessional (SMI) o fins i tot gratuït, però el ministeri d'Economia ja aclareix que serà la seva potestat fixar quina serà la comissió màxima.

A més, aquesta iniciativa arriba en un context d'interessos baixos que s'allarga més del que els bancs voldrien. Les entitats ja van avisar que els seus serveis s'encaririen justament per aquests costos superiors que han d'afrontar.

Quins serveis garantiran aquests comptes? La domiciliació de rebuts, l'ús de targeta de dèbit o de prepagament, les transferències, els dipòsits de fons i la retirada d'efectiu a les oficines de l'entitat o als caixers automàtics. Això sí, tal com recull Europa Press, fins que no s'hagi autoritzat l'ordre ministerial que fixa les comissions màximes s'aplicaran les existents. Seran les entitats bancàries les que les fixin fins aleshores però hauran d'enviar un document anual informatiu i amb antelació als clients en què es detallin totes les comissions que els hagin cobrat per als serveis associats al compte de pagament. Els bancs només podran negar l'accés a aquests comptes si el potencial client no aporta la informació requerida sobre risc de blanqueig i finançament de terrorisme, o si ja és titular d'un altre compte.

Qui regularà que tot això es compleixi? Segons queda recollit al document que va presentar Units Podem, serà el Banc d'Espanya qui podrà establir els requisits que cal complir amb aquests documents. A més, hi haurà una pàgina web gratuïta que permetrà comparar les comissions que apliquen els proveïdors.

Més informació sobre les grans empreses

Les cotitzades hauran d'explicar com escullen el consell d'administració

Una altra mesura legislativa que s'ha convalidat és la que exigeix a les grans empreses que siguin més transparents amb la informació no financera. El text, que compta amb el suport de Ciutadans i Units Podem, a més de l'abstenció del PSOE, suposala transposició d'una directiva europea que obligarà les grans empreses a aportar més dades quan presenten els resultats.

La mesura afecta les companyies grans, considerades d'interès públic, amb més de 500 treballadors, que durant dos anys seguits tinguin com a mínim actius per més de 20 milions d'euros i l'import net de la xifra de negoci anual de les quals superi els 40 milions d'euros.

La informació que hauran d'ampliar farà referència a les mesures per promoure la igualtat de gènere, les condicions laborals, el respecte als drets sindicals, la seguretat i el medi ambient. També hauran d'incloure informació sobre la lluita contra la corrupció i el suborn. Les cotitzades hauran d'incloure les polítiques de diversitat i els punts de vista a l'hora d'escollir el consell d'administració relatives a edat, gènere, discapacitat, formació o experiència professional.

Les multes d'Europa

Espanya va tard a l'hora d'aplicar aquestes lleis

El mateix ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha inclòs en els arguments per demanar la convalidació d'aquestes mesures el fet que Espanya ja va tard a l'hora d'aplicar-les. Totes dues normatives s'haurien d'haver aprovat fa anys però el govern s'excusa en el fet que l'any passat va estar en funcions. Tot i això, per exemple, la directiva del compte bancari bàsic prové del 2014, molt abans que el govern passés a estar en funcions. Però la UE ja ha denunciat Espanya diverses vegades i l'ha amenaçat amb multes diàries pels retards en aquestes i altres normatives i, per això, ara té pressa per aprovar-les abans de finals d'any.