Totes les incerteses per resoldre del preacord fiscal que han pactat ERC i el PSC

MADRIDEl preacord d'ERC i el PSC en matèria de finançament deixa moltes incerteses damunt la taula, sobretot perquè per ara és un "preacord": no s'ha fet públic el document consensuat i només ha parlat una de les parts, els republicans. Tant al PSC com al ministeri d'Hisenda, que ha seguit de prop la negociació d'aquesta carpeta, hi regna el silenci.

Sigui com sigui, ERC ha assegurat que s'han fet "avenços molt importants" per assolir "el finançament singular, la sobirania fiscal o clau de la caixa, o el concert econòmic". "Posin l'etiqueta que vulguin", ha dit la mateixa portaveu d'ERC, Raquel Sans. Ara bé, no totes les etiquetes volen dir el mateix. Per escollir-ne una caldrà esperar a l'acord definitiu i, sobretot, a conèixer la lletra petita. De moment, això és el que queda per respondre del que s'ha explicat aquest dilluns al vespre:

¿Es pot recaptar l'IRPF a través d'una Agència Tributària catalana?

L'element més concret del que ha explicat ERC és el que té a veure amb la "gestió, recaptació, liquidació i inspecció" del 100% de l'IRPF. De fet, Sans fins i tot hi ha posat data: "l'any 2026, sobre la renda declarada corresponent al 2025". Després de fer aquest primer pas amb l'IRPF seria el torn de la resta d'impostos, cosa que no s'ha concretat.

Tot i que ERC no hi ha fet referència en cap moment i fins i tot rebutja la idea, aquesta modificació concreta recorda un dels capítols de l'Estatut de Catalunya. En concret, el que preveu el desplegament d'un Consorci Tributari. La idea principal d'aquest Consorci passa perquè Catalunya tingui el que se sol identificar com "la clau de la caixa". És a dir, gestionar a través d'aquest consorci "l'administració dels impostos". De fet, l'article 204.2 de l'Estatut parla específicament de l'IRPF. Això, per exemple, implicaria que la relació de la Generalitat i els ciutadans no seria amb una Agència Tributària espanyola, sinó catalana. La idea principal seria poder gestionar l'administració de l'impost i que una part dels diners ja es quedin a Catalunya per no haver d'esperar, com passa ara, a la transferència de l'Estat un cop els recursos es redistribueixen entre les comunitats autònomes.

Ara bé, una cosa és gestionar l'administració d'un impost com l'IRPF i dues coses ben diferents són tenir capacitat normativa o decisió pel que fa al repartiment dels recursos, cosa que ERC assegura que també ha esgarrapat.

¿Què vol dir tenir capacitat normativa o poder repartir els recursos?

Parlar de capacitat normativa –poder decidir els tipus i les deduccions que es poden aplicar als impostos– o de poder de decisió en el repartiment dels recursos –entraria en joc la "quota de solidaritat" que ha proposat ERC– implica de facto mirar cap a la llei de finançament autonòmic o LOFCA, el paraigua normatiu sota el qual pengen les comunitats autònomes que comparteixen el model de finançament autonòmic de règim comú. Allà hi ha Catalunya.

Segons ERC, però, "en sortirà". Ara bé, això requereix majoria al Congrés dels Diputats i, per tant, l'aval de tots els socis de Pedro Sánchez. De fet, tampoc queda clar entre els experts si el mateix desplegament de l'Estatut implicaria que la LOFCA ho precisés.

¿Hi ha majoria?

És la pregunta clau. ERC ha dit que té el PSC i el PSOE de la seva part, tot i que alguns barons socialistes han titllat "d'ofensa" qualsevol tracte preferent en matèria fiscal cap a Catalunya. Però no n'hi ha prou amb això. Una modificació així necessitaria com a mínim els vots que han fet possible la investidura de Pedro Sánchez, cosa que no es presenta gens fàcil. D'entrada, a Sumar hi ha discrepàncies internes: Compromís ja ha dit que rebutja qualsevol "finançament singular" per a Catalunya. Pel que fa als partits bascos, aquests acostumen a inhibir-se del debat (el País Basc i Navarra tenen el seu règim foral), mentre que cal veure si Junts considera bo o no el pacte dels republicans amb els socialistes per donar-hi suport. Aquest dimarts a les 11 hi ha executiva dels juntaires.