Montoro toreja les comunitats

MadridEs veia a venir que la reunió del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, amb els consellers de Finances autonòmics seria una batalla campal. Els executius regionals havien avisat el ministre que no pensaven retallar ni un cèntim i que plantarien cara per combatre uns límits de dèficit que consideren, gairebé unànimement, injustos i inassolibles. Però el titular de la Hisenda espanyola es va mostrar refractari a les demandes autonòmiques: la reunió d’ahir, que es va allargar fins a la nit, va servir només perquè Montoro constatés que té les comunitats en contra i perquè tornés a exposar-los que calen noves mesures d’ajust.

El front comú contra Montoro es va configurar de manera espontània, però el van acabar engreixant des de comunitats hostils fins a algunes de governades pel PP, com Castella i Lleó. Fonts presents a la reunió van explicar que l’actitud del ministre durant tota la trobada va ser la d’un “frontó”. I això va anar incendiant la indignació dels consellers autonòmics que encara tenien alguna esperança que el ministre fes un gest. No va arribar. Ni més marge per reduir el dèficit ni reducció dels interessos que l’Estat cobra a través del FLA. Els únics compromisos de Montoro van ser tornar a fer una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) “en les pròximes setmanes” i el de mantenir reunions bilaterals amb les comunitats per explicar-los com han d’aplicar les mesures coercitives que se’ls han imposat. Un vuelva usted mañana que va encendre encara més els ànims autonòmics. En aquestes reunions, segons fonts d’Hisenda, no es parlarà de repartiments de dèficit asimètrics.

Abans del pròxim CPFF, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, presentarà la seva proposta de pla d’estabilitat, on es preveu que inclogui més temps per assolir els límits de dèficit, que s’ha de negociar amb Brussel·les. Montoro va recordar aquestes negociacions i va dir que, si la Comissió Europea dóna més marge, es repartirà entre les administracions. Això va permetre especular amb la possibilitat d’acabar guanyant marge en les pròximes setmanes -abans del final del mes d’abril-. Però això no respon al primer problema que tenen els consellers d’Economia: Montoro els exigeix que la setmana que ve aprovin un acord de no disponibilitat de crèdit en què hauran d’aclarir quins diners congelen per complir els objectius, que, de moment, es mantenen inflexibles en el 0,3%.

El conseller d’Exteriors, Raül Romeva -que va assistir a la reunió en substitució del vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, de viatge a Roma-, va lamentar que en la reunió no hi hagués concrecions, però va celebrar que la majoria de comunitats s’adherissin a les demandes de Catalunya: “Demostra que hi ha un problema de fons i de model”. Dins la reunió, el conseller va acusar el ministre de saltar-se la llei d’estabilitat, amb un repartiment dels objectius de dèficit “erronis”. Per això Romeva va traslladar al ministeri que les mesures coercitives que exigeixen són “inaplicables” i va tornar a reclamar una revisió dels límits de dèficit.

Una altra qüestió que va estar sobre la taula van ser els interessos del FLA. Diverses comunitats, entre les quals hi havia Catalunya, van demanar que enguany tornessin a ser del 0%, com l’any passat, i no del 0,83%, com vol fer Hisenda, però Montoro també va fer com si sentís ploure i no va donar cap resposta a aquestes comunitats, tot i haver insinuat en anteriors ocasions que estudiava la possibilitat.

Montoro també va comunicar a les comunitats la creació d’una comissió d’experts per estudiar el model autonòmic aprovada pel consell de ministres i els va demanar que cada comunitat designés un expert. Però en aquest punt es va produir un nou xoc: els consellers autonòmics van demanar que l’Airef, el supervisor del dèficit, participés en la definició d’aquest nou finançament, una demanda que Montoro va rebutjar. L’Airef ha sigut crítica amb el ministre en els últims temps.

El ministre prepara el terreny

Montoro va intentar preparar-se el terreny hores abans de la reunió. En la roda de premsa posterior al consell de ministres, va anunciar una retallada del pressupost estatal del 2016 de 2.000 milions d’euros, per l’incompliment de la regla de despesa de l’any passat. El ministre volia donar exemple a les comunitats i poder vendre la idea que tothom, també ell, s’havia d’estrènyer el cinturó. Per això va presentar la mesura com un “acord de no disponibilitat de crèdit”, que és el mateix que demana a les comunitats. La diferència, però, és que per a l’Estat la mesura no suposa no gastar més, com demana a Catalunya, a qui exigeix no disposar dels 2.800 milions de més que rebrà aquest any. En el cas estatal, no és ni tan sols una congelació pressupostària, perquè els comptes de l’any passat incloïen un augment de la despesa de 4.000 milions. Ara l’augment serà de la meitat: 2.000 milions.

El ministre va insistir que “no està demanant retallades” a les comunitats sinó simplement que dediquin els nous ingressos a reduir el dèficit. Però els 2.000 milions de l’acord de no disponibilitat de crèdit que s’autoaplicarà l’Estat és molt inferior al que exigeix a les comunitats autonòmes. Montoro es referia als 2.800 milions que Catalunya rebrà de més aquest any com a conseqüència del model de finançament i dels estalvis per la baixada dels tipus d’interès com diners subjectes a aquesta no disponibilitat de crèdit. És a dir, només a Catalunya se li exigirien unes mesures correctives superiors a les que farà tota l’administració central, amb un pressupost vint vegades superior.

El ‘tour’ de Junqueras a Roma: trobada d’empresaris i ordenació d’un bisbe

El motiu pel qual el vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, no va anar ahir a la reunió al Consell de Política Fiscal i Financera amb la resta de consellers d’Economia i amb el ministre de Finances, Cristóbal Montoro, és que tenia previst prèviament un viatge a Roma. I què va anar a fer-hi? Segons va explicar el seu equip, ahir es va reunir amb un petit grup d’empresaris, entre els quals hi havia Guido Grimaldi, directiu de l’empresa napolitana de creuers Grimaldi, i Josep Manuel Basáñez, president de Saba a Itàlia. Segons l’equip de Junqueras, a la reunió no hi van participar més de 15 persones, incloent-hi els assistents dels participants.

Junqueras, de profundes creences religioses, també va aprofitar el viatge per assistir a l’ordenació d’un capellà català, Manuel Nin, com a exarca (bisbe) d’Atenes.