CONSTRUCCIÓ
Economia22/01/2016

Tornen les hipoteques de risc d’abans de la crisi

La meitat dels crèdits per a la compra d’un pis nou a Barcelona financen més del 80% del valor de l’immoble

Xavier Grau / Albert Vidal
i Xavier Grau / Albert Vidal

BarcelonaGairebé la meitat de les hipoteques constituïdes per comprar habitatges nous a la ciutat de Barcelona superen el 80% del valor de l’immoble, una pràctica molt habitual abans de la crisi i que, a posteriori, es va reconèixer com una mala praxi, perquè fa augmentar el risc que la hipoteca sigui excessiva. Així es desprèn de l’estudi sobre l’oferta d’habitatges de nova construcció que va presentar ahir l’Associació de Promotors i Constructors de Barcelona (APCE). El president de l’APCE, Lluís Marsà, va titllar ahir aquesta dada de sorprenent, ja que el sobreendeutament de les famílies per accedir a l’habitatge va estar assenyalat com un dels problemes que van portar a l’esclat de la bombolla immobiliària i a la posterior crisi financera, en què bancs i caixes es van haver de quedar molts pisos per execucions hipotecàries.

Inscriu-te a la newsletter Rato i la nostra condemnaInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Marsà es va mostrar sorprès que un 49,9% de les hipoteques per comprar nou habitatge a Barcelona ciutat superin el 80% del valor de l’immoble, xifra que al conjunt de la província es dispara fins al 66,2%, és a dir, dues de cada tres hipoteques. Segons el president de l’APCE, una explicació pot ser que els bancs estiguin traient al mercat les seves promocions fent aquestes ofertes hipotecàries, cosa que va qualificar de “preocupant”.

Cargando
No hay anuncios

Diferents entitats consultades per l’ARA van confirmar ahir que la pràctica de finançar més del 80% del valor dels pisos s’està produint. La norma de no finançar més de quatre cinquenes parts del valor dels pisos està estesa entre les diferents entitats. Aquesta regla no és només prudencial (per evitar pics de morositat com el que es va produir arran de la crisi del 2008) sinó també pel cost de capital, ja que això obliga el banc a avançar més diners al client. Amb les noves exigències de solvència fixades pel BCE, els bancs compleixen amb molt de gust aquest precepte. El cas, però, és que no s’aplica sempre.

Bancs venedors

Cargando
No hay anuncios

En efecte, existeix una gran excepció. Fa referència als pisos que els bancs tenen en el seu balanç, és a dir, a les operacions en què la pròpia entitat no és només la finançadora, sinó també la venedora. En aquests casos els bancs sí que estan oferint un finançament del 100% sobre el valor de l’immoble per facilitar una venda que redueix el risc al qual estan sotmeses. “Volen treure’s de sobre els actius i ofereixen totes les facilitats”, expliquen des d’una entitat. Diferents fonts del sector van explicar que aquesta política és habitual a la gran majoria de bancs.

D’altra banda, l’estudi presentat destaca una millora en la construcció d’obra nova a Barcelona i un repunt dels preus. El 2015, per primer cop des de l’inici de la crisi, es van començar més habitatges que els que es van acabar. El 2014 es va iniciar la construcció de 3.800 habitatges i el 2015, la d’uns 6.000. Per al 2016 s’espera arribar a 10.000 a tot Catalunya. En percentatge suposen un alt creixement, però en números absoluts són encara registres modestos si es té en compte que l’any 2006 es van iniciar 126.000 habitatges.

Cargando
No hay anuncios

Els preus pugen

Respecte al preu, al conjunt de la província la mitjana va ser de 260.310 euros, un 2,7% més que el 2014, tot i que el preu del metre quadrat útil encara cau un 1%. Però en el cas de la ciutat de Barcelona, el preu mitjà puja a 445.010 euros, un 3,3% més, i el preu del metre quadrat és de 5.233 euros, amb un increment del 4,7%. Malgrat els augments, el president de l’APCE va destacar que es ve d’una caiguda acumulada de preus des del 2008 a la província de Barcelona del 45% i del 55% al conjunt de Catalunya.

Cargando
No hay anuncios

Amb tot, el president dels promotors va demanar col·laboració de les administracions per promoure nou sòl en alguns indrets on s’ha recuperat la demanda, perquè si no es tensionaran els preus. També es va queixar que amb la crisi s’han suprimit molts funcionaris i que ara hi ha un coll d’ampolla quan s’han de fer tràmits, com les llicències d’obra.

Les dades de l’APCE mostren grans diferències en funció de l’àrea geogràfica. A grans trets, segons Marsà, la recuperació ha arribat a la ciutat de Barcelona i a la primera corona, i ara s’estén a altres indrets. Però dins de la ciutat hi ha grans diferències. Els preus de l’obra nova encara cauen amb força a Nou Barris (-19%), Sarrià-Sant Gervasi (-3%) i l’Eixample (-11%). Però a més hi ha moltes diferències de preu i superfície. El preu mitjà d’un pis nou a Sarrià-Sant Gervasi és de 894.312 euros i la superfície mitjana és de 102,5 metres quadrats; mentre que a Nou Barris el preu mitjà és de 219.827 euros i la superfície de 81,7 metres quadrats.

Cargando
No hay anuncios

Les variacions a la província també són molt importants. Els preus més alts són a municipis com Sant Just Desvern, Sitges, Sant Cugat del Vallès i Mataró, mentre que els més barats són a Sant Vicenç de Castellet, Manlleu, Sant Pere de Ribes, Torelló o Igualada.

El Suprem anul·la les clàusules terra del Popular

Cargando
No hay anuncios

El Tribunal Suprem va declarar ahir nul·les les clàusules terra del Banc Popular després de desestimar els recursos que va posar l’entitat i donar la raó a l’Audiència Provincial de Madrid, que va considerar “abusives” les condicions dels crèdits. La sentència del Suprem, que es va conèixer ahir i de la qual és ponent el magistrat Pedro José Vela Torres, anul·la les clàusules terra (aquelles que posen un topall al descens del tipus d’interès quan l’Euríbor baixa) perquè consideren que “no reuneixen les exigències de transparència aplicables”. Les clàusules terra, segons els experts, podrien afectar un 10% de la cartera hipotecària del banc, que deixarà d’ingressar uns 90 milions d’euros a l’any, segons va reconèixer en el seu moment el conseller delegat de l’entitat, Francisco Gómez.