Els preus tornen a caure a Catalunya després de tres mesos en positiu
L'IPC cau un 0,5% anual al febrer, la comunitat on menys davalla
MadridEls preus van tornar a terreny negatiu a Catalunya al febrer, amb una davallada anual del 0,5%, segons l'Índex de Preus al Consum (IPC) que ha publicat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Això converteix Catalunya en la comunitat on menys van davallar, empatada amb el País Basc, perquè al conjunt de l'Estat, l'IPC va caure un 0,8%, tal i com va avançar l'INE fa unes setmanes.
Els tres mesos anteriors, els preus s'havien resistit a entrar en terreny negatiu a Catalunya, tot i que al gener van marcar un 0%, igual que al novembre. Al desembre van pujar, però ho van fer només un 0,3%, molt per sota de l'objectiu del Banc Central Europeu (BCE), que és mantenir l'increment dels preus per sota però a prop del 2%.
La dada confirma l'atonia de l'economia, que ha motivat la intervenció del BCE, i suposa encadenar dos anys i mig amb una evolució de preus per sota dels objectius de l'autoritat monetària.
De nou, la baixada de preus s'explica, bàsicament, pel l'evolució negativa dels preus del petroli. Això ha provocat una caiguda anual dels preus del transport del 4,5%, i de les despeses relacionades amb l'habitatge, que inclou l'energia, del 5,1%. De fet, la resta de grups inclosos en l'estadística van tenir una evolució positiva, a excepció de les despeses de medicina, que van caure un lleuger 0,1%.
El que més es va encarir al febrer en relació al mateix mes de l'any anterior van ser les comunicacions, que van pujar un 2,7%, seguides dels hotels cafès i restaurants, que van pujar un 1,7%. Els aliments i les begudes no alcohòliques van encarir-se un 1,3% en termes anuals.
En relació amb el gener, la baixada de preus més gran la van protagonitzar el vestit i el calçat, que van baixar de preu un 17,4%, marcades pel cicle de les rebaixes, que s'inicien al gener però tenen els descomptes més cars un mes després.
La inflació subjacent puja
La dada definitiva de l'IPC inclou també l'estadística d'inflació subjacent, que exclou l'energia i els aliments no elaborats, considerats més volàtils. Per al conjunt de l'Estat (no hi ha dades per comunitats autònomes), aquest indicador va mantenir-se en positiu al febrer, amb un increment anual de l'1%, una dècima més que al gener. La dada és important, perquè permet separar l'impacte de la crisi del preu de les matèries primeres i en especial del petroli.
Molts economistes consideren que la deflació, un fenomen negatiu marcat per la baixada generalitzada i continuada dels preus es produeix quan baixa la inflació subjacent, una situació que de moment no s'està produint a Espanya. De fet, la inflació subjacent ha anat pujant de manera progressiva en els últims mesos, allunyant-se de la ratlla del 0%, on es movia fa un any.