En el cas del petroli rus, els líders del G-7 han posat sobre la taula durant la seva cimera diferents enfocaments, inclosa l'opció d'"una possible prohibició total" de tots els serveis que permetin el transport de petroli cru rus i productes derivats per via marítima a escala mundial, tret que el petroli es compri a un preu acordat o per sota d'aquest topall. Els líders del G-7 han reafirmat el compromís d'eliminar gradualment la dependència dels seus països de l'energia russa, sense comprometre els objectius climàtics i ambientals. "Estem treballant per assegurar-nos que Rússia no aprofiti la seva posició com a productor d'energia per beneficiar-se de la seva agressió a costa dels països vulnerables", assenyalen els líders. En coordinació amb l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), el G-7 ha afirmat la seva determinació per explorar mesures addicionals per reduir la volatilitat de preus i el seu impacte sobre l'economia, incloent-hi la prestació de suport fiscal a curt termini als grups més vulnerables, així com l'assistència als països en desenvolupament.
El topall ibèric del gas ja abarateix la llum un 20%
El G-7 proposa sistemes similars a l'excepció ibèrica per rebaixar el cost energètic
BarcelonaNo s'han assolit els objectius que buscava el govern espanyol, però el topall al preu del gas per frenar l'encariment de l'electricitat funciona. Les dades ho mostren. El mercat ha fixat per a demà, dia 29 de juny, un preu de 132,74 euros el megawatt hora (€/MWh). Si s'hi suma la compensació a les centrals de cicle combinat de gas (la diferència entre el que paguen pel gas al mercat i el preu del topall, ara de 40 euros el MWh), el preu de l'electricitat escala a 218,55 €/MWh. Però sense el topall el preu al mercat elèctric hauria sigut un 23% superior, de quasi 291 €/MWh.
La tendència ja fa dies que es produeix. I, de fet, la mostra que el sistema funciona és la comparació dels preus de l'electricitat a Espanya amb els d'altres països. Si Espanya i Portugal pagaran demà 132,7 i 134,7 euros el MWh en el mercat elèctric, a França el preu serà de 335,2 €/MWh, a Itàlia de 335,9 €/MWh, a Alemanya de 315,5 €/MWh, i a Àustria de 329 €/MWh. Són només un exemple, però la pràctica totalitat dels mercats de la Unió Europea han fixat preus superiors als de la denominada excepció ibèrica.
Quan el govern espanyol va defensar posar el topall al gas, aspirava que el preu del MWh elèctric se situés, de mitjana, al voltant dels 130 euros. Com es pot veure al gràfic, això no és així, sobretot si es té en compte la compensació que s'ha de fer a les centrals de cicle combinat de gas. Les causes cal buscar-les en dos fets: l'onada de calor, que ha coincidit amb la manca de vent just quan es va posar en marxa el topall per fixar el preu del 15 de juny. La demanda es va disparar i les centrals de gas, sense vent, van disparar la seva generació elèctrica i, per tant, el preu del MWh.
El gràfic, però, també mostra la tendència a la baixa del preu de la llum en el mercat majorista, malgrat l'augment continuat del preu del gas. Un dels grans objectius que buscava la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, amb l'excepció ibèrica era desacoblar el preu de l'electricitat del preu del gas. I malgrat no assolir l'objectiu previst, la llum a Espanya és molt més barata que a la resta de mercats europeus.
Cal recordar que el model d'Espanya i Portugal va rebre la benedicció de Brussel·les després d'un estira-i-arronsa polític. Fins fa uns mesos, la Comissió Europea sempre havia defensat el model de mercat marginalista, en què la tecnologia més cara, el gas, marca el preu de tota la producció elèctrica. De fet, la Comissió va autoritzar que Espanya i Portugal posessin un topall al preu del gas per produir electricitat per la seva condició de quasi illa energètica, ja que la interconnexió elèctrica de la península Ibèrica amb la resta del continent és mínima, molt inferior al 10% que té per objectiu Brussel·les.
Model internacional
Però ara, vist el resultat que té el topall del gas en el mercat elèctric espanyol i portuguès, les autoritats del continent han començat a canviar de posició. La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, a començament d'aquest mes de juny va admetre que el mercat elèctric marginalista no funciona perquè és un sistema que no s'adapta a la realitat actual de "renovables dominants". "Aquest sistema de mercat ja no funciona. Hem de reformar-lo, hem d'adaptar-lo a les noves realitats de les renovables dominants", va dir Von der Leyen, que va apostar per una "reforma enorme" que portarà temps, perquè ha d'estar "molt ben pensada".
La urgència per la guerra d'Ucraïna i l'amenaça del subministrament de gas a Europa a la tardor i l'hivern no donen el temps que reclamava la presidenta de la Comissió per transformar el mercat elèctric. D'aquí que comencin a aparèixer propostes per copiar el sistema ibèric. Ahir ho va fer el G-7, el club dels països més industrialitzats del món. "Prendrem mesures immediates per assegurar el subministrament d'energia i reduir els augments sobtats de preus provocats per condicions extraordinàries del mercat, fins i tot mitjançant l'exploració de mesures addicionals, com ara límits de preus", assenyala el comunicat final de la reunió del G-7 que s'ha fet a Alemanya.
