Economia 24/09/2019

Fiat haurà de tornar 20 M€ d'ajuts fiscals il·legals

El TJUE anul·la una sanció de 30 M€ a Starbucks per acords fiscals amb els Països Baixos

Júlia Manresa
3 min
La comissària de Competència, Margrethe Vestager, veu il·legal la fiscalitat belga.

Brussel·lesUna de freda i una de calenta per a la 'supercomissària' de Competència de la Unió Europea, Margrete Vestager. Aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) li ha donat la raó en la petició de devolució de 20 milions d'euros de Fiat en concepte d'ajudes fiscals il·legals per part de Luxemburg. Al mateix temps, però, ha anul·lat la mateixa decisió aplicada a Starbucks, a qui se li reclamaven 30 milions d'euros, perquè considera que en aquest cas la Comissió Europea no ha aconseguit provar que existeixen acords fiscals il·lícits amb els Països Baixos. Aquests dos estats europeus són considerats 'paradisos fiscals" en un recent informe de l'Eurocambra.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El cas es remunta al 2015, quan la Comissió Europea va declarar il·legals els acords fiscals ('tax rulings') que mantenia la cadena de cafeteries Starbucks amb els Països Baixos i l'empresa d'automòbils Fiat amb Luxemburg. Aleshores els van anunciar l'obligació de retornar 30 i 20 milions d'euros respectivament a les hisendes dels dos països, la quantitat que l'executiu comunitari calcula que van esquivar en el pagament d' impostos. Però, amb les dues decisions fetes públiques aquest dimarts, el TJUE diu a Brussel·les que ha de ser especialment curós a l'hora de demostrar que s'apliquen aquests acords fiscals.

En el cas de Fiat, Brussel·les va detectar el 2015 que es reduïa de manera il·legal la base impositiva de la societat Fiat Financial and Trade, una filial del grup automobilístic amb seu a Luxemburg a través de la qual es prestaven serveis financers a la resta d'empreses del grup. Brussel·les va determinar que acabava tributant sobre una base de beneficis molt més petita de la real. Després que l'empresa i el mateix estat de Luxemburg recorreguessin la sanció de Brussel·les, el TJUE ha considerat que la Comissió tenia raó ja que Luxemburg van permetre "minimitzar de manera indeguda" la càrrega fiscal.

En canvi, en el cas de la cadena nord-americana de cafeteries, la justícia comunitària creu que la Comissió no ha aconseguit demostrar que s'establien aquests acords fiscals per pagar menys impostos. La societat d'Starbucks amb seu als Països Baixos s'encarrega de vendre productes relacionats amb el cafè a d'altres societats del grup dins l'àmbit europeu. Brussel·les va determinar que l'empresa fa pagar un cànon a una societat de la seva mateixa família amb seu al Regne Unit per "fer servir coneixements teòrics", un cànon massa elevat que segons l'executiu europeu li serviria per reduir la seva base imposable. Amb el mateix objectiu també compra grans de cafè verd a una altra filial del grup a Suïssa, amb un preu massa elevat.. D'aquesta manera, deia Brussel·les, la multinacional evitava pagar una porció significativa d'impostos a Holanda, en total uns 30 milions d'euros durant els cinc anys investigats.

Però per al tribunal de Luxemburg, la Comissió no ha aconseguit demostrar del tot que aquest fos un sistema pactat amb els Països Baixos i anul·la la decisió comunitària. Casos com els Papers de Panamà o els Luxleaks han posat de manifest l'elevat grau de sofisticació d'enginyeria fiscal que han desenvolupat grans empreses per estudiar els marc fiscals de certs països i esquivar per vies al·legals el pagament d'impostos, unes estratègies que s'han intentat abordar des de Brussel·les amb propostes d'harmonització fiscal que, tot i això, no acaben de tirar endavant perquè no compten amb unanimitat dins els estats membres de la UE.

No és la primera vegada que el TJUE anul·la una decisió d'aquest tipus de la Comissió Europea. Ja ho va fer en les sancions aplicades a diverses empreses belgues també per avantatges fiscals. Però, davant aquesta negativa, fa unes setmanes la comissària de Competència (que seguirà al capdavant de la cartera en la futura Comissió) ja va anunciar que obria una investigació individualitzada sobre 39 empreses belgues per aconseguir demostrar que sí que es beneficien d'avantatges fiscals. Sobre el cas d'Starbukcs, però, la Comissió encara està analitzant la decisió del TJUE abans de decidir quins passos prendre.

stats