Entre gurus i antigurus, Tito Álvarez

BarcelonaNo hi ha xerrada al Tech Spirit que no comenci sense destacar que aquest mateix congrés s'estigui duent a terme. En el cas d'una de les xerrades que inaugura la segona i última jornada de conferències, el detall és que la taula en qüestió s'ha preparat a partir de tres missatges electrònics i dos dies. Ho explica Jordi Naval, director de Biocat, que ha demanat als emprenedors Frederic Llordachs (Doctoralia) i Helena Torras (PAO Capital), a més dels experts Lluís Pareras (Invivo Ventures) i Xavier Ferràs (Esade), que debatin sobre la figura dels gurus.

Així ho fan. Els dos últims, per reivindicar-los com a persones que tenen experiència i coneixement, i que es basen en evidències i no en sensacions. Però el debat no s'allarga gaire: amb tothom ràpidament d'acord amb la premissa inicial, el tema es trasllada als problemes de l'ecosistema emprenedor català. "El que ens falla és que pensem que som tan bons com ho són a Silicon Valley i que podem emular el que fan, malgrat que no tenim ni l'estructura econòmica ni les possibilitats que tenen ells", ha afirmat Llordachs: "El problema no és de gurus o antigurus, és amb qui ens emmirallem: ens creiem que som els Estats Units i en realitat som la part nord de l’Àfrica".

Hores més tard havia de seure a l'escenari principal Jerome Engel, docent a la Universitat de Berkeley, cridat precisament per parlar del cas nord-americà i de com una empresa es converteix en líder global. L'expert augura que Barcelona pot ser un dels cinc líders en innovació mundial en 50 anys i que encara no ho és perquè no té el poder econòmic o les connexions dels grans hubs.

La pregunta de Tito Álvarez

El que queda clar és que, de debats interns, n'hi ha uns quants. I ho ha evidenciat Tito Álvarez, portaveu d’Élite Taxi, que ha anat fins al congrés per escoltar què n'havia de dir Cabify, de tot aquest escenari. Carlos Herrera, d'aquesta empresa de mobilitat, debatia amb Mar González (Microsoft) sobre la recerca en el món tecnològic, però ha revelat que la companyia no descarta que en algun moment en les contractacions de serveis per recórrer un quilòmetre s'hi enviï "una moto o una bicicleta" en comptes d'un cotxe, o la importància de la innovació i les dades dins l'empresa.

I aquí ha sigut quan Álvarez no ha pogut més. S'ha aixecat del seient esperant la frase que li permetia desfogar-se una mica: "Alguna pregunta?". "Sí, jo", ha dit. La pregunta ("¿Teniu presents les conseqüències de treballar en una empresa que no pensa en l'economia circular o social o que vol disrupció legal però sempre a favor seu?"), en realitat, era secundària. La prioritat era insistir en el fet que Álvarez ha contractat informàtics que han estudiat l'ús que fa de les dades l'empresa, i que els resultats d'aquest hackeig ja són en mans de la policia.

"Aquestes empreses generen molta ocupació no només per a techies", ha respost primer la investigadora de Microsoft. "Doncs crec que nosaltres treballem en això, en construir un món millor", ha afegit Herrera. Tant hi feien exemples com ara que en barris pobres de Manhattan fan més viatges els vehicles d'Uber que els taxis, i això fa més gran el mercat, perquè Tito Álvarez ja hi havia dit la seva. No li han deixat fer la contra i, quan s'ha retirat, Miquel Martí (un dels fundadors del Barcelona Tech City) li ha anat al darrere. El que semblava que havia de ser una esbroncada ha acabat en un intercanvi de targetes.

Qui sap si potser l'any vinent Tito Álvarez tindrà cadira a l'escenari. Caldrà veure si com a guru o antiguru.