Thomas Cook empeny les Balears cap a un nou model turístic

PalmaMés enllà dels impactes negatius directes que la fallida de Thomas Cook tindrà en l’economia de les Balears, també és un punt d’inflexió. Implicarà, segons els experts, una acceleració de la reconfiguració de l’activitat turística a l’arxipèlag, que es traduirà en una dependència més elevada dels fons d’inversió i les empreses tecnològiques. Això, al seu torn, també afectarà la societat: aquestes empreses es caracteritzen per assumir menys riscos que les tradicionals, per oferir menys transparència tributària i per una precarització del treball més gran.

L’entrada al segle XXI s’ha caracteritzat pel creixement de les aerolínies i empreses low cost i la irrupció d’agències de viatges online. Això ha tingut un impacte determinant en l’organització de la comercialització de les Illes com a destinació turística. Fins que aquest canvi es va començar a dibuixar, uns quants grans grups turístics dominaven el sector i la compra de Thomson per part de TUI i la fusió de Thomas Cook amb Neckermann havien accentuat aquesta concentració.

Però la contínua pèrdua de pes del paquet turístic, accelerada des de principi de segle, s’ha traduït en més dificultat competitiva per als turoperadors. El 67,5% dels turistes que van visitar les Illes el 2002 ho van fer en viatges organitzats, segons Frontur; i en el cas dels alemanys el percentatge fregava el 70%. En canvi, de gener a juliol del 2019 les Illes han rebut prop de 9,5 milions de visitants, dels quals 3,7 milions -un 40%- van venir amb paquet turístic i 5,8 milions -un 60%- sense un viatge organitzat. S’ha girat la truita. En el cas de turistes britànics el percentatge de viatgers que van a la seva puja fins al 65%, i en els dels alemanys, fins al 70%. El canvi de tendència ha afectat el mercat turístic i ha dut a la fallida del gegant Thomas Cook, que previsiblement encara l’accelerarà.

“Estem davant una reorganització de la capacitat productiva”, explica el professor de geografia de la Universitat de les Illes Balears Ivan Murray. “Guanya terreny una economia cada cop més organitzada pels fons d’inversió i les empreses tecnològiques, que estan interessades només en accelerar els guanys, sense que els importi el territori. Això implica una pèrdua de capacitat d’organització pròpia o sobirana. Aquesta tendència s’estén a tota l’economia i, per tant, al turisme”, destaca el professor. Per a Murray, és molt complicat que empreses del segle XX puguin jugar a “la mateixa lliga” que els nouvinguts.

Nous actors

Antoni Riera, director tècnic d’Impulsa Balears, també reconeix la força del cop rebut per l’economia de les Illes, però es mostra optimista a mitjà i llarg termini i creu que aquesta bancarrota és una oportunitat per a nous operadors que no podien entrar al mercat per l’espai que ocupava Thomas Cook, “que jugava amb grans volums”. Per a l’economista, hi ha xocs com aquest que “són complicats d’absorbir, però a la llarga obren noves vies de negoci”. Avança que “TUI capitalitzarà part de l’activitat deixada pel seu competidor”, però que “les plataformes tecnològiques també jugaran un paper destacat en aquest procés”.

La fallida de Thomas Cook obre la porta a la venda dels actius hotelers del grup a les Illes. Els fons d’inversió han sigut els últims anys els negocis més actius a l’hora de comprar-hi hotels -ja en controlen prop de mig centenar, tal com va avançar l’ Ara Balears - i és previsible que aprofitin l’ocasió i siguin els principals beneficiats de la fallida. “Es caracteritzen per aprofitar-se d’altres empreses debilitades o amb problemes; per això també són coneguts com a fons voltor ”, afegeix Murray. A l’arxipèlag hi destaca ja la presència de Blackstone, amb setze hotels, i de Portobello Capital, amb deu. La mateixa Thomas Cook havia posat en marxa el seu propi fons d’inversió, que ja tenia nou establiments, dos a les Illes. El seu objectiu era comprar entre deu i quinze nous hotels en els pròxims dos anys.

El sector hoteler veu amb preocupació aquests canvis, perquè Thomas Cook és hereva de la tradició empresarial de Neckermann, caracteritzada per l’eficiència i per buscar oferir als clients i hotelers un servei de bona qualitat. “L’operativa d’aquest grup no és fàcil de suplantar de manera ràpida, són molts anys de treballar a les Illes, amb confiança amb els hotelers. La notícia ha sigut una sorpresa, perquè ningú s’esperava que un gegant així pogués caure”, destaca Jaume Horrach, president dels hotelers d’Alcúdia i Can Picafort. Segons diu, probablement estem davant “un nou paradigma turístic”, dominat per empreses tecnològiques com Airbnb o les agències de viatges online, però manté que els empresaris de les Illes han fet els deures i estan preparats per seguir adaptant-se als canvis.

“El que està clar -destaca Horrach- és que ni Expedia ni Booking posaran avions, perquè no en tenen ni un. Tampoc prendran riscos com fan els turoperadors per dur clients a les Illes. El nostre turisme s’ha desenvolupat, en part, per l’aposta d’empreses com TUI o Neckermann, però convertir-se en una empresa tan gran ha esdevingut un risc”. L’hoteler admet que ara “s’ha de començar a pensar en el decreixement”.

Gabriel Nebot, portaveu dels hotelers de Cala Millor, admet que el cop és molt dur i que deixa moltes empreses en una situació complicada, “perquè el setembre i l’octubre ja queden molt tocats”. Nebot destaca, sobretot, el problema dels hotels que treballaven en exclusiva amb turoperadors del grup. Precisament ahir el Govern Balear va anunciar que per preservar aquesta ocupació les empreses afectades podran ajornar pagaments a la Seguretat Social.