El nou TGV dels països bàltics per deixar enrere Moscou i connectar-se a Europa

Brussel·lesEls països bàltics van deixar de tenir la mateixa amplada de ferrocarril que el bloc occidental d'Europa poc després de la Segona Guerra Mundial i van passar a les mides que marcava l'antiga Unió Soviètica. I, més de tres dècades després de la caiguda del Mur de Berlín, la situació encara no ha canviat: Estònia, Letònia i Lituània continuen més ben connectades per via fèrria amb Rússia que no pas amb la Unió Europea. Això explica que majoritàriament el trànsit ferroviari de mercaderies que arriben als Bàltics procedeixi de l'est d'Europa, sobretot del veí rus.

Però, des de fa alguns anys, el bloc comunitari està determinat a tornar a unir per ferrocarril les tres repúbliques exsoviètiques amb la part occidental del Vell Continent i ja ha posat en marxa un projecte finançat en gran part amb diners del bloc europeu, l'anomenat Rail Baltica, que tindrà la mateixa amplada de via que l'espai ferroviari europeu únic (1.435 mil·límetres) i està previst que entri en funcionament el 2026. L'objectiu principal és facilitar i abaratir el trajecte entre els països bàltics i Polònia, que ja està connectada al seu torn amb una gran ruta transeuropea que passa per ciutats com Berlín i Rotterdam.

Segons els mateixos països bàltics, es tracta de la inversió més important en una infraestructura dels últims cent anys a la regió. Comptarà amb uns 870 quilòmetres de raïls i permetrà fer el recorregut de Vílnius (Lituània) fins a Tallinn (Estònia) de manera ininterrompuda amb només tres 3 i 38 minuts, gairebé la meitat del que es triga ara, tot passant per Riga (Letònia) i connectant amb la frontera lituano-polonesa i d'allà fins a Varsòvia. Els trens per a passatgers -almenys en sortirà un de manera regular cada dues hores- podran circular a una velocitat màxima de 249 quilòmetres per hora i els de mercaderies, a uns 120.

El cost estimat de la inversió és de 5.800 milions d'euros, però la Unió Europea s'ha compromès a finançar-ne fins a un 85% a través dels fons Connecting Europe Facility, que pretén potenciar la connectivitat amb transport verd entre els estats membres. Ara mateix el bloc comunitari ja hi ha invertit 824 milions d'euros. Es calcula que crearà fins a 13.000 llocs de treball directes i 24.000 més d'indirectes i es pretén que la infraestructura potenciï encara més el creixement econòmic dels països bàltics, que durant els últims anys són els estats de la Unió Europea que registren increments del producte interior brut (PIB) més alts.

A més, el 2013 la UE va destinar més de tres milions d'euros a estudis de viabilitat per a un projecte més ambiciós que representaria una extensió de Rail Baltica: un túnel submarí d'uns 50 quilòmetres que unís Tallin amb la capital finlandesa, Hèlsinki, travessant el golf de Finlàndia. De moment aquesta infraestructura no està sobre la taula per a Brussel·les, però, si se n'aprovés la construcció, podria arribar a costar fins a 13.000 milions, segons algunes estimacions.

Un tren carregat de valor simbòlic

Més enllà de les conseqüències econòmiques, el tren també és important políticament. Per qüestions geogràfiques i històriques, des que Moscou va llançar la invasió contra Ucraïna, els països bàltics han estat els estats de l'OTAN i de la Unió Europea, conjuntament amb altres països de l'est d'Europa, que s'han mostrat més bel·ligerants contra Rússia. En aquest sentit, volen desfer-se de totes les herències soviètiques i reduir a marxes forçades la dependència que mantenen amb Rússia.

Precisament, el Rail Baltica funcionarà amb energia que encara controla el Kremlin, perquè el sistema elèctric dels tres països està sincronitzat amb el de Rússia, que es controla de manera centralitzada des de Moscou. Tot i això, diferents mitjans internacionals asseguren que la xarxa europea els podria subministrar electricitat de manera temporal i, en cas d'emergència, en un termini màxim de 24 hores.

Els bàltics també temen ser en un futur les pròximes víctimes de l'imperialisme de Putin i creuen que aquesta macroinfraestructura els pot ajudar a rearmar-se. De fet, l'agost passat Letònia ja hi va destinar fons del seu pressupost de mobilitat militar per millorar la interoperabilitat amb els aliats que els estan subministrant equipament. "En les actuals condicions geopolítiques, la importància estratègica del Rail Baltica és cada vegada més important. Utilitzarem plenament la nova connexió ferroviària amb el Vell Continent per augmentar les nostres capacitats en defensa", va assegurar aleshores el ministre de Transports letó, Jānis Wittenbergs.