El tèxtil valencià es reconverteix en un clúster sanitari

València“Al març no produíem material de protecció i, tres mesos després, fabriquem 25 milions de mascaretes al mes”. Així exemplifica Pepe Serna, secretari general d’Ateval, l’Associació d’Empresaris Tèxtils de la Comunitat Valenciana, l’aposta feta per les companyies per omplir el buit de la indústria sanitària de l’Estat i crear un clúster especialitzat en la fabricació de guants, mascaretes o bates. L’objectiu és doble: evitar que es torni a patir el desproveïment viscut durant el pic de la pandèmia i consolidar la recuperació del que en el segle XIX va ser un dels primers nuclis industrials del País Valencià.

Un dels protagonistes d’aquesta petita revolució és Miguel Ángel Molina, copropietari de l’empresa familiar Mila-Rosa, especialitzada en la fabricació de roba de llit, tant domèstic com sanitari. Aquest industrial de 52 anys recorda com tot va començar a finals de febrer, quan va decidir fabricar unes “quantes” mascaretes per protegir els 40 treballadors de la seva companyia i regalar-ne 2.000 a l’Ajuntament d’Ontinyent i 1.000 als seus clients. “La nostra donació es va difondre als mitjans de comunicació i, a partir d’aquí, tot es va desbordar. Vam començar a rebre desenes de trucades d’empreses, clients i, fins i tot, hospitals sol·licitant-nos mascaretes. A qui n’havíem regalat 10 ens en demanava 1.000”, relata.

L’allau de peticions va encoratjar Molina, que va convèncer els seus dos germans, copropietaris de la companyia, a tirar-se a la piscina i comprar a Taiwan i la Xina tres màquines per produir mascaretes. “No va ser una decisió fàcil, perquè ens demanaven tres vegades més diners que abans de la pandèmia”, emfatitza. En concret, 120.000 euros més els 65.000 euros per al transport. “Aquells dies les companyies d’avions fixaven els preus que volien i els havies d’acceptar”, explica aquest empresari, que recorda com l’administració xinesa “només hi posava entrebancs, semblava que no volien perdre el monopoli”.

Gràcies a aquesta tecnologia, actualment, a les comarques de la Vall d’Albaida, el Comtat i l’Alcoià, el nucli històric de producció del tèxtil del País Valencià, una seixantena d’empreses participen en el projecte i han aconseguit produir material de protecció a preus competitius. “Fabricar a mà les mascaretes té un cost de 50 cèntims per unitat però amb les noves màquines només en costa 5”, emfatitza Molina.

El següent pas que van fer va ser garantir-se el subministrament intern de les primeres matèries, una fita que van assolir “més fàcilment”. Un pèl més complex és el repte que encaren ara, la fabricació de les màquines. Per aconseguir-ho, compten amb el suport del Consell, que ha concedit 5 milions d’euros en ajudes per finançar 117 projectes de petites i mitjanes empreses per desenvolupar nova tecnologia per lluitar contra el coronavirus. En la mateixa línia s’expressa el compromís mostrat per les conselleries, que han adquirit el 72% dels productes sanitaris a empreses valencianes amb una despesa de 2,6 milions. Amb tot, la majoria de les compres les ha fet el departament de Presidència, que en els moments més crítics es va gastar 75 milions, la majoria per a productes xinesos. En aquesta iniciativa també ha jugat un part clau l'Ajuntament d'Ontinyent, que ha aportat 300.000 euros en ajudes, i que pretén aprofitar l'oportunitat per impulsar la indústria local, estretament vinculada a la producció tèxtil.

Amb qui es mostren més crítics des d’Ateval és amb el govern espanyol per haver fixat en 0,96 euros el preu de venda de les mascaretes, així com per haver centralitzat les compres de material en el grup basc Mondragón, en lloc d’“en les petites i mitjanes empreses del tèxtil”. Des de l’associació reclamen que el suport de l’executiu s’adreci a pimes com les del País Valencià o Catalunya, atès que empreses com Elements d’Igualada, Robin Hat i Technotex de Rubí i Medilast d’Alpicat també han canviat la seva producció per fabricar mascaretes.

“Nosaltres ja hem aconseguit produir al mateix preu que els països asiàtics, però amb una diferència, complint els estàndards de qualitat i seguretat de la Unió Europea. Ara és el moment de l’administració de complir la seva paraula i considerar aquesta indústria com a estratègica i protegir-la, perquè estem comprovant com, a poc a poc, es recupera l’entrada”, conclou Molina.