Els tests d’estrès, primera gran prova per al Banco Santander en la seva nova etapa

Barcelona“No tothom té necessitat del mateix capital”. Amb aquestes paraules va contestar Emilio Botín el cap de setmana anterior a la seva mort els rumors sobre les dificultats que el seu banc pot tenir per superar els tests d’estrès del Banc Central Europeu (BCE). Segons va publicar El País, el banquer càntabre va recordar que el seu és un model de baix risc i amb una alta qualitat dels actius.

Però malgrat la tranquil·litat mostrada per l’home que va portar el Santander de ser el setè banc d’Espanya a l’entitat líder de l’eurozona, el cert és que el test d’estrès sí que és igual per a tothom. La prova, la quarta que es fa a escala europea en els últims anys, planteja escenaris teòrics d’empitjorament de la situació econòmica per acreditar fins a quin punt se’n sortirien els bancs. L’objectiu d’aquest nou examen és comprovar que la banca ha apujat els seus estàndards de prudència després de la Gran Recessió i retornar la confiança als ciutadans. I el Santander, malgrat el seu rol de desena entitat del món, no es lliurarà de la fredor de l’Excel.

El test d’estrès no serà bufar i fer ampolles per al Santander i encara menys després del dur avís que va rebre pocs dies abans de la mort de Botín: Goldman Sachs va publicar un sondeig fet a 125 entitats financeres que assenyalava que fins a un 25% dels enquestats creuen que l’entitat càntabra suspendrà la prova.

Avís i reacció

Al sector recorden que la principal magnitud que analitzarà el BCE és el capital principal de les entitats (els fons propis als quals podrien recórrer lliurement en cas de crisi). I el Santander no és en aquest apartat el banc de referència: al juny estava en un 10,9%, per sota dels seus principals rivals, inclosos el Sabadell, el Popular, el BBVA, Bankia i CaixaBank, líder en aquest aspecte amb un 12,7% de capital bàsic.

És en aquesta clau que cal interpretar l’emissió de 1.500 milions d’euros en participacions preferents convertibles de principis de mes per enfortir el seu capital propi. Era la segona operació d’aquestes característiques que feia la primera entitat de l’eurozona després de la que va tancar al mes de març.

La peculiaritat del Santander és que, tot i la qualitat dels actius a què es referia Emilio Botín quatre dies abans de morir, la seva tradicional agressivitat comercial deteriora el volum del seu capital principal. El possible suspens, però, no preocupa gaire en el sector i així ho explica un analista: “Malgrat el que pugui sortir dels tests, el Santander té a tot el món fons i fons i més fons”.

El Santander, però, no és ni de bon tros el banc espanyol que té més números per suspendre el test de Mario Draghi. Tots els rumors assenyalen el Banco Popular: l’entitat presidida per Ángel Ron apareixia esmentada també en el sondeig de Goldman Sachs i ho feia negativament. Era una de les deu entitats amb més mala nota -els bancs italians i els grecs eren els que en sortien més mal parats, en un rànquing en què també hi ha entitats alemanyes- i el 28% dels enquestats n’auguraven el suspens. No seria el primer cop per al Popular, que ja va suspendre el 2012 -juntament amb sis entitats espanyoles més-, quan va rebre la indicació de blindar-se amb 3.200 milions d’euros més de capital bàsic.

Un portaveu de l’entitat consultat per l’ARA, però, negava cap mena de preocupació: “No tindrem cap problema. Sabem que hi ha informes negatius, però també n’hi ha de positius”. Recentment, el seu conseller delegat, Francisco Gómez, també es va mostrar tranquil sobre aquest tema: “Tenim confiança que superarem aquests exercicis”, va assegurar.

El sector té altres candidats a tenir dificultats en el test d’estrès: Cajamar, BMN i Liberbank estan en el punt de mira, i totes aquestes entitats ja saben el que és no superar l’examen del BCE perquè s’hi van trobar l’any 2012. Ara l’objectiu compartit és arribar al 5,5% de capital bàsic en situacions adverses.

Les dues entitats catalanes que hauran de superar el test tenen una situació aparentment favorable: CaixaBank fins i tot pot afrontar operacions per seguir creixent, com la que culminarà a principis del 2015 amb Barclays, i el Banc Sabadell tampoc se n’ha de preocupar. Des de l’entitat vallesana recorden que l’any passat van fer “els deures”, en referència a l’ampliació de capital de gairebé 1.400 milions.

Un EPA per la tranquil·litat

Des del sector, però, assenyalen que la tranquil·litat del Sabadell es deu en part a l’esquema de protecció d’actius (EPA) al qual va donar llum verda Brussel·les i que cobreix el 80% de les pèrdues que pugui tenir amb la cartera creditícia de la CAM, l’entitat que el banc que presideix Oliu va comprar el 2012. Per l’adquisició de l’entitat valenciana, molt exposada al sector immobiliari, el Sabadell va rebre més de 5.200 milions d’ajuts.

El resultat dels tests es podria conèixer a finals d’octubre i al sector no hi ha tranquil·litat: es diu que “un test que tothom aprova no és un test”. I des del Santander fins a la resta de bancs espanyols recorden que en els tres precedents sempre hi ha hagut suspensos espanyols.