Terra Alta: economia agrícola en ple aïllament geogràfic
Sent una de les comarques menys poblades, rurals i envellides de Catalunya, la Terra Alta basa la seva economia en el sector primari, amb actius amb denominació d'origen pròpia, com l'oli i el vi
"Algú que parli de l'economia a la comarca? No tenim gaires empreses aquí d'aquella zona i no sé si el podrem ajudar". Aquesta és la primera resposta que dóna una important entitat del món econòmic de Tarragona quan es demanen referències sobre la Terra Alta, una de les comarques amb menys densitat de població i més rurals de Catalunya.
Una orografia abrupta i l'aïllament geogràfic condicionen les possibilitats d'activitat econòmica d'aquesta comarca, on les infraestructures són escasses. Per arribar de la capital de comarca, Gandesa, a la ciutat de Tarragona es triga una hora i quinze minuts, davant l'hora i vint-i-cinc minuts de connexió en cotxe entre Barcelona i Tarragona.
"Som lluny de les ciutats i de les autopistes", resumeix Miquel Bosch, coordinador de l'organització agrària Unió de Pagesos a la comarca, que descriu l'economia de la Terra Alta com a "típicament agrícola".
En termes estadístics, el sector primari (sense comptar-hi els serveis que hi estan vinculats) genera el 20,3% del seu valor afegit brut, davant l'1,8% que pesen la ramaderia, la pesca i l'agricultura al conjunt de Catalunya. Només a les Garrigues i a la Noguera l'agricultura té un pes superior en l'estructura econòmica.
Economia familiar
Deixant de banda alguns grups vitivinícoles, el sector agrari té aquí un alt component familiar i d'autoocupació, amb pagesos que fonamentalment treballen les seves terres. L'any passat el sector primari va ser el principal epígraf dels treballadors autònoms de la comarca, amb 842 afiliats a aquest règim de la Seguretat Social davant els 24 afiliats del règim general. I cap d'aquests treballadors contractats pel règim general, ni d'aquest ni de cap altre sector, estava l'any passat en un compte de cotització amb més de 250 treballadors.
Els conreus de la Terra Alta són principalment d'oliveres, vinyes, ametllers i, en menor grau, presseguers. L'oli compta amb una denominació d'origen protegida, amb la varietat d'olivera empeltre com la més característica, i el vi, amb varietats de raïm com la garnatxa blanca, una denominació d'origen reconeguda pel govern central des de l'any 1985. El celler cooperatiu de Gandesa, amb més de 450 socis, és un dels principals emblemes d'aquesta denominació d'origen, i en especial l'edificació del celler, obra de l'arquitecte modernista Cèsar Martinell, del 1920. La denominació d'origen Terra Alta, però, competeix en un sector amb molts actors poderosos tant a nivell català com espanyol. "El vi té prestigi -comenta Bosch-, però estem en preus mitjans".
D'altra banda, l'activitat ramadera és modesta, concentrada fonamentalment a Bot, Arnes i Horta de Sant Joan, municipis que es troben al sud de la comarca.
Turisme i vent
El turisme és una de les alternatives econòmiques al sector agrari a la zona. Els paratges naturals i aïllats de la Terra Alta són reclams per a un tipus de turista molt determinat. Rutes verdes, xarxes ciclistes, paisatges naturals i fins i tot les restes de les trinxeres de la Batalla de l'Ebre a la Guerra Civil atreuen visitants a la zona, dotada amb una bona xarxa d'hostals i allotjaments rurals.
En les últimes dècades, el vent ha possibilitat una altra alternativa econòmica a la comarca. La Terra Alta suma fins a set parcs eòlics en funcionament, que compten amb prop de 325 megawatts (MW) de potència instal·lada, gairebé una tercera part de tota la planta eòlica de Catalunya. La instal·lació dels parcs, després d'una llarga tramitació administrativa i amb una important oposició de la població, va topar, però, amb un canvi en la regulació de les energies renovables en els últims anys, que va generar incertesa sobre el seu desenvolupament a mitjà termini.
Futur
Quatre anys després de l'incendi d'Horta de Sant Joan, que el 2009 va calcinar 1.140 hectàrees de terreny i va costar la vida a cinc bombers, la Terra Alta, la comarca amb la població més vella de Catalunya, vincula els seus reptes de futur als de la mateixa agricultura.
"Tot puja i nosaltres venem barat. El que cal és que ens paguin preus justos", resumeix el coordinador d'Unió de Pagesos a la comarca. Bosch lamenta la falta de poder per negociar preus amb les cadenes de distribució. "I per les magnituds que tenim, no podem comercialitzar per nosaltres mateixos", conclou.
