Tercera proposta d'Escrivá per als autònoms: es recupera un tram i baixen les quotes dels que ingressen menys

MADRIDEl ministeri d'Inclusió i Seguretat Social ha mogut peça altre cop amb els treballadors autònoms. El ministeri que dirigeix José Luis Escrivá ha posat sobre la taula de negociació amb els agents socials una nova proposta, la tercera, sobre el nou sistema de cotitzacions dels autònoms per "ingressos reals". En concret, el ministeri ha traslladat canvis pel que fa a les quotes que han de pagar els treballadors per compte propi amb menys ingressos, així com els trams en què es dividiria el col·lectiu en funció dels seus rendiments, segons expliquen diferents fonts coneixedores de la negociació.

En la proposta d'aquest dilluns, Escrivá divideix el col·lectiu en 12 trams –n'havia eliminat dos, passant de 13 a 11 trams, i ara en recupera un– i toca les quotes a la Seguretat Social dels trams més baixos, és a dir, les d'aquells treballadors per compte propi que ingressen menys a final de mes. En concret, es planteja una rebaixa de la quota mínima (els autònoms del tram amb ingressos inferiors als 700 euros): dels 214 euros al mes incorporats en l'últim esborrany als 202 euros mensuals. I també es rebaixen les quotes per a aquells que ingressen menys de 1.500 euros, expliquen fonts del diàleg social. Per exemple, la base de cotització per als autònoms que ingressen entre 1.126 i 1.300 euros mensuals passarà a ser de 290 euros al mes.

Pel que fa als trams superiors, és a dir, on se situen aquells treballadors que més rendiments generen a final de mes, s'incorpora un tram just per sota dels que més ingressen. Així, els autònoms amb ingressos de 3.620 a 4.050 euros mensuals tindrien una quota d'uns 1.123 euros mensuals. "S'han recollit els punts de confluència que s'han manifestat en reunions anteriors", expliquen fonts del ministeri de la Seguretat Social, que reiteren que les xifres es van perfilant reunió rere reunió.

A més a més, el ministeri ha tornat a modificar el concepte de rendiments nets que s'està dissenyant, un dels principals obstacles de la negociació. En l'última reunió, Escrivà ja va plantejar la possibilitat que els treballadors es puguin descomptar més despeses a l'hora de calcular aquests rendiments. Ara ha obert la porta a la possibilitat que els treballadors autònoms persones físiques es puguin deduir fins a un 7% per despeses corrents, mentre que els autònoms societaris podran fer-ho amb un 3% sobre els seus rendiments. Des de la Seguretat Social també permetrien descomptar les amortitzacions i "algunes despeses comunes", confirmen fonts del ministeri, per bé que encara s'ha d'acabar de perfilar amb les organitzacions quines serien aquestes despeses.

Cal recordar que el que planteja l'executiu amb la reforma és dividir els treballadors autònoms en 13 trams en funció dels guanys i determinar així si han de pagar una quota més baixa o més alta. Per això, determinar què són els "ingressos reals" és imprescindible. La proposta d'aquest dilluns, però, continua rebent el rebuig de l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA), vinculada a la CEOE, mentre que UPTA, UATAE, CCOO i UGT la valoren "positivament", apunten fonts del diàleg social.

Una prestació permanent

Amb tot, el ministeri ha plantejat un nou esquema de protecció per al col·lectiu amb un nou disseny de les prestacions per cessament de l'activitat, com les que s'han desplegat durant la pandèmia i que ara s'han prorrogat fins al mes de juny. En concret, Escrivá planteja que aquestes prestacions extraordinàries, que vindrien a ser una espècie "d'atur" per als autònoms, cobreixin més casuístiques que hagin d'afrontar els autònoms. Això són: situacions cícliques com les viscudes durant la pandèmia, una crisi estructural o cessaments per motius econòmics. Actualment, fins a 108.000 autònoms cobren una prestació extraordinària, dels quals només 200 la cobren per una suspensió temporal de tota l'activitat, mentre que la resta la combinen amb la feina.