Els tentacles de les patronals

BarcelonaFoment del Treball, la Cambra de Comerç de Barcelona i Pimec són les tres principals organitzacions empresarials de Catalunya. Mouen en conjunt més de 37 milions d’euros, però la seva transcendència supera aquesta xifra. Les seves cadires presidencials han estat sempre preuades pel que representen i per les portes que obren. Influeixen en l’activitat econòmica, amb una àmplia presència en multitud d’organismes, fet que té un trasllat directe al poder polític. Considerades part de la societat civil catalana, participen activament en l’elaboració de lleis i en múltiples organismes públics. “Són, a la seva manera, una llotja del Barça o del Madrid: ser-hi permet fer molts contactes que es faran servir d’una manera o altra”, expliquen dues persones consultades. Les tres entitats conflueixen al ple de la Cambra de Comerç, on Foment i Pimec tenen entrada directa.

Entre el juny i finals d’any es decidirà quins són els equips de govern que marcaran els quatre pròxims anys de la seva història. Només Pimec mantindrà el mateix president, Josep González, després de les eleccions que se celebraran el 19 de juny i en les quals previsiblement no tindrà rival, tot i els 28 anys que fa que n’és president. Les altres dues entitats, en canvi, s’enfronten a una renovació. Joaquim Gay de Montellà deixarà Foment i Miquel Valls s’acomiadarà també de la Cambra de Comerç. Els seus relleus encara estan molt oberts. Els seus successors hauran de modernitzar les tres entitats i seran els màxims responsables de pressupostos que, en una part important, depenen dels diners públics que reben. Tindran també certa capacitat per projectar el seu propi relat en la situació política i econòmica. I, no menys important, seran els encarregats de designar altres persones en institucions clau.

Foment del Treball

Una persona molt pròxima a Joaquim Gay de Montellà a Foment afirmava fa unes setmanes que qui li agafi el relleu s’haurà de prendre’s molt seriosament la feina de treure la “caspa” a Foment. És la gran patronal catalana, però els seus més de 200 anys d’història li pesen. Des de la seva seu, a la Via Laietana de Barcelona, es va dissenyar el naixement de la gran patronal espanyola, la CEOE, i aquest paper li ha estat reconegut. Foment no és una entitat representativa només a Catalunya, també disposa de seients en llocs importants de l’administració estatal: la Seguretat Social, el Sistema d’Ocupació, el Fogasa o el Consell Econòmic i Social (CES). Cap altra institució catalana té pes a Madrid. Només Foment.

Però a part d’això, aquesta patronal és un interlocutor directe i continu de la Generalitat, amb representació en desenes de les seves institucions. Acció, el Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC), el Tribunal Laboral de Catalunya o l’Agència Catalana de l’Aigua són algunes institucions on participa, juntament amb Pimec, però amb més pes.

La seva representatitivitat a Catalunya li ha valgut litigis amb la Generalitat, perquè considerava que la presència del seu rival Pimec -han estudiat fusionar-se diverses vegades però no ha estat mai possible per la mala maror entre les seves cúpules- estava sobredimensionada.

El poder de Foment no és proporcional als seus pressupostos, els més discrets de les tres corporacions, després que fa uns anys va segregar el seu centre de formació. Foment té uns ingressos anuals de 5,9 milions, dels quals gairebé un terç (1,6 milions) provenen de recursos públics. La major part d’aquests diners (919.827 euros el 2017) arriben de la Generalitat per la seva representació institucional. Aquí, a més, s’hi podrien afegir els fons que gestiona per a cursos de formació.

Cambra de Comerç

Des de la Transició la Cambra de Comerç de Barcelona ha tingut molt pes a Catalunya. El 2012, però, va començar a patir quan el PSOE va retirar les quotes que les empreses pagaven obligatòriament, i la Cambra va perdre una important part de recursos. Amb tot, gràcies a les aportacions voluntàries -sobretot de les grans empreses- té un pressupost de 16,2 milions. Una part important d’aquests recursos (5,3 milions) provenen de fons europeus i de diferents administracions espanyoles que la cambra gestiona per donar serveis a empreses i ciutadans. La corporació no disposa de cap subvenció o ajuda directa per la seva presència en organisme públics.

Així i tot, la Cambra de Comerç té un paper destacat en múltiples organismes, sobretot a Barcelona, on ha sigut un dels catalitzadors del model de col·laboració publico-privada. Una de les seves presències més conegudes és la que té a Turisme de Barcelona, consorci que va crear juntament amb l’Ajuntament el 1993. Des de llavors ha estat clau en el disseny d’algunes polítiques que han portat Barcelona a ser un referent turístic mundial. El president de Turisme de Barcelona és el mateix president de la Cambra o la persona en qui ell delegui directament. Joan Gaspart n’és el president des que va néixer el consorci.

La Cambra també participa en el nomenament del president de Fira de Barcelona, una important institució que ha contribuït a situar la ciutat en el mapa de les fires i els congressos internacionals gràcies a la creació de fires pròpies (Alimentaria) o a la captació de fires d’èxit (el Mobile World Congress o, abans, el Bread&Butter). L’actual president de Fira de Barcelona és Josep Lluís Bonet, president de Freixenet i de la Cambra de Comerç d’Espanya i controvertit per les seves declaracions contràries al Procés polític català. Bonet ja hauria d’haver deixat el càrrec, que ja ha expirat, però el relleu no s’ha fet a l’espera del nou govern català. El nom del president el proposa la Cambra i les altres administracions el validen.

També és molt rellevant el seu posicionament sobre infraestructures: la Cambra és present a l’Autoritat Portuària de Barcelona, al Consorci de la Zona Franca i al Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries, que promou l’arribada de vols internacionals a Catalunya.

Pimec

És la més jove de totes les institucions, però ha crescut molt i actualment té uns ingressos de 15,4 milions d’euros. És present, tot i que amb menys representativitat, a les mateixes institucions que Foment del Treball. La gran patronal sempre ha cregut que la Generalitat dona massa pes a Pimec. L’organització que lidera Josep González no va respondre als requeriments de l’ARA per saber quants fons públics gestiona. Segons consta a la seva web, va rebre 1,44 milions a través de convenis amb les administracions, sense comptar els ajuts que atorga la Generalitat a patronals i sindicats per la seva presència en organismes autonòmics. Aquesta setmana la seu de Pimec ha sigut escorcollada per la policia per presumptes subvencions irregulars.

PROCESSOS ELECTORALS EN MOMENTS DIFERENTS

Cambra de Comerç

Tot i que encara no s’han convocat les eleccions, la Cambra de Comerç de Barcelona és la que té més noms sobre la taula per rellevar Miquel Valls. El caçatalents Luis Conde treballa per ser el president continuista. Ramon Masià, un veterà de la corporació cameral, és l’únic que ha presentat de manera oficial la seva candidatura. Enric Crous i José María Torres són altres noms que sonen com a possibles candidats.

Foment del Treball

Les eleccions se celebraran a finals d’any. Joaquim Gay de Montellà desitja influir en l’elecció del seu substitut, però l’exdiputat d’Unió Josep Sánchez Llibre -ara a la CEOE- ja s’ha postulat per ser el pròxim president de Foment del Treball. Des d’alguns grups d’empresaris es busca un altre nom que representi més el currículum de directiu empresari. El president de la Cecot, Antoni Abad, ja va dir que volia presentar-s’hi.

Pimec

No hi haurà canvis. Josep González continuarà a la patronal de pimes malgrat que porta ja 28 anys al càrrec. La limitació de mandats que regeix als estatuts no l’afecta perquè, des que es va aprovar, González no ha superat el límit permès. El veterà president assegura que el comitè executiu li va demanar per unanimitat la reelecció. Ell mateix havia dit que existien moltes possibilitats que deixés el càrrec a la fi del mandat.