Tensions entre les cambres de comerç d'Espanya i Barcelona per la resposta unitària a la sentència de l'1-O

BarcelonaCreixen les tensions entre les cambres de comerç de Barcelona i d'Espanya arran de la declaració institucional de suport a una resposta unitària contra la sentència al judici de l'1-O, aprovada la setmana passada per la institució empresarial barcelonina.

Aquest dilluns la Cambra de Comerç d'Espanya, presidida per l'expresident de la cavista catalana Freixenet José Luis Bonet, va qualificar de "lamentable" que la Cambra barcelonina aprovés una declaració institucional en la qual es demanava que, un cop es publiqui la sentència contra els presos polítics independentistes, es produeixi una "reacció efectiva i el més unitària possible que esdevingui una veritable 'resposta de país', amb un impacte que vagi més enllà de les nostres fronteres".

"La Cambra d'Espanya considera lamentable que s'hagi produït aquella declaració" i considera que "no és adequat el procediment de consultes" aprovat per la Cambra de Barcelona.

La Cambra espanyola ha emès un dur comunicat de resposta, en el qual "rebutja el contingut de la declaració aprovada pel ple de la Cambra de Barcelona". L'ens estatal considera que el text va més enllà de les atribucions que tenen els organismes camerals, que s'han de limitar a defensar l'"interès general del comerç, la indústria, els serveis i la navegació". Segons l'entitat presidida per Bonet, la declaració "no només no defensa l'interès general de les empreses, sinó que trenca principis constitucionals com la independència judicial i la unitat d'Espanya".

En un informe aprovat el dia 2 d'octubre pel comitè executiu de la Cambra espanyola, l'ens estatal va assenyalar "la necessitat de respectar la deguda lleialtat institucional entre les cambres de comerç i els principis constitucionals recollits en la Constitució del 1978", que són "democràcia, unitat nacional, monarquia parlamentària, estat de dret, principi de legalitat, separació de poders i respecte a la independència judicial", entre d'altres.

En la reunió del comitè executiu hi havia el president de la Cambra barcelonina, Joan Canadell, que també és vicepresident de la institució espanyola. "En el torn de comentaris no hi va haver cap intervenció", indica el comunicat de la Cambra d'Espanya. La Cambra espanyola integra totes les cambres de l'Estat, inclosa la de Barcelona, que ocupa la vicepresidència segona i que rep part de finançament de l'organisme estatal.

Per la seva banda, Canadell s'ha mostrat sorprès per la reacció de la Cambra d'Espanya i ha recordat que l'ens empresarial barceloní té autonomia per actuar com cregui convenient: "Som autònoms i ens devem al nostre ple i als nostres electors, ens acollim a la llibertat de valorar la situació", ha declarat en una entrevista a Catalunya Ràdio. Canadell ha indicat que la resposta a la sentència amb una aturada de país ha de servir per donar resposta a la situació creada per la decisió del Tribunal Suprem, però no només "per parar".

"Fem una crida a patronals i organitzacions empresarials, sindicats i la resta d’operadors econòmics a afegir-se a aquest manifest i a treballar conjuntament pel restabliment dels drets i les llibertats al nostre país, en benefici de la ciutadania, les empreses i els seus treballadors", diu la declaració de la Cambra de Barcelona, aprovada el 3 d'octubre passat al ple cameral amb 33 vots a favor, sis abstencions i un sol vot en contra. Set membres del ple no van participar en la votació.

El text de la Cambra de Barcelona critica "la judicialització de la política que ha viscut i viu el nostre país, la manca de seguretat jurídica i la inestabilitat econòmica que se’n deriva", així com "els entrebancs que aquesta situació comporta per la societat en general i pel teixit empresarial català". I afegeix que "les persones jutjades van exercir drets fonamentals reconeguts a la Declaració Universal dels Drets Humans (i per la mateixa Constitució espanyola) i complir amb el mandat democràtic sorgit de les urnes".

A més, la setmana passada la junta de la Cambra va presentar un sistema de consultes per conèixer l'opinió dels empresaris respecte a decisions que vulgui prendre l'equip al capdavant de l'organisme o sobre qüestions que afectin el territori. També fa pocs dies una altra cambra catalana, la de Terrassa, va emetre un comunicat reclamant l'absolució dels polítics independentistes jutjats per l'1-O.