El repartidor mort de Glovo estava 'subcontractat' per un altre

BarcelonaEl repartidor de Glovo que va morir atropellat dissabte a Barcelona no estava registrat a la plataforma. Ho ha admès aquest dilluns la mateixa companyia en un comunicat, en el qual admet una pràctica que ja havia estat denunciada públicament per ser força habitual. És comú que migrants sense papers relloguin els comptes d’altres repartidors legals per poder facturar a través a la plataforma, sovint a canvi d’una comissió. Això fa que el que realment acaba cobrant el missatger és encara menys del que paga Glovo.

L’ARA va publicar el juny de l’any passat que la cessió de comptes era una pràctica comuna entre les aplis de repartiment. Aleshores, Glovo va assegurar que estava treballant en millores tecnològiques per detectar-ho, però els repartidors neguen que s’hagi aplicat cap filtre de control des de llavors.

Aquest matí, la mort d’un missatger nepalí de 22 anys ha tornat a concentrar prop d’un centenar de persones a les oficines de l’empresa, que ha optat per demanar als treballadors en plantilla que es quedessin casa. Tot i així, l’aplicació ha funcionat amb absoluta normalitat.

Al debat sobre el tipus de relació laboral entre repartidors i plataforma –aquesta última rebutja que siguin falsos autònoms–, s’hi ha sumay una altra crítica. Des de l’organització RidersXDerechos insisteixen que Glovo no aplica cap política de prevenció de riscos per evitar casos com el de dissabte a la nit. Un dels portaveus de l’entitat, Dani Gutiérrez, ha denunciat que la companyia no ha invertit “ni un euro” en formar els repartidors en temes de seguretat vial, ni reparteix armilles reflectants per reduir els accidents de trànsit durant els repartiments.

Glovo ha rebatut que la cessió de comptes és una “pràctica il·legal” i que “dificulta que es pugui entregar el material didàctic en seguretat vial” que, asseguren, s’ofereix normalment als riders. “Per poder evitar que aquesta situació irregular es repeteixi, Glovo ha posat a disposició dels usuaris i els establiments de la plataforma mecanismes per denunciar aquests casos”, afirmen des de la tecnològica. A més, l’empresa ha volgut recalcar que assumirà totes les despeses que hauria cobert l’assegurança privada de l’aplicació, en cas que el repartidor mort hagués estat registrat i no subcontractat.

Durant la protesta d’aquest matí s'ha viscut alguns minuts de tensió, amb el llançament d’ous i tomàquets contra la façana de Glovo. Els manifestants també han tornat a cremar algunes de les característiques motxilles grogues. Això ha provocat la intervenció dels Mossos i els Bombers, que han acabat apagant les flames i reobrint la circulació.

“La de dissabte ha de ser l’última mort”, ha reclamat Dani Gutiérrez. En la seva opinió, la pressió que tenen els repartidors per entregar el màxim de comandes en el mínim temps possible també els obliga a anar a més velocitat quan circulen per la ciutat i, per tant, augmenta el risc de patir un accident. “L’empresa té la capacitat i està obligada a formar en riscos laborals”, ha dit el portaveu, que considera que Glovo incompleix la llei en aquest sentit.

Fonts de la Inspecció de Treball ha confirmat a l’ARA que investigaran “l’accident, les causes i la situació del treballador”. Tot i així, han recordat que no es pot deixar en les seves mans “el que ha de fer la legislació de manera clara” i han urgit de nou l’Estat a tirar endavant una regulació concreta per als models de treball de la nova economia digital.

Des dels grans sindicats coincideixen en què les condicions de treball dels repartidors afavoreixen que aquests puguin ser víctimes d’una tragèdia com la de dissabte. “En la mesura en què Glovo no reconeix la relació laboral, es produeix una falta d’inversió en la prevenció de riscos laborals i la protecció de la seguretat i salut d’aquestes persones”, ha lamentat CCOO en un comunicat.

La UGT també ha denunciat “l’alt grau de sinistralitat” que hi ha en el sector del repartiment, “on els treballadors fan entre 60 i 80 quilòmetres diaris”. Asseguren, doncs, que cada sis mesos es produeix un accident greu que no es considera laboral, sinó com “una malaltia comuna”.

Un conflicte judicialitzat

L’organització RidersXDerechos ha confirmat que estudia portar la mort del repartidor de Glovo als tribunals, com s’ha fet en les denúncies que reivindiquen que aquest model en realitat encobreix una relació laboral. En aquest sentit, l’advocat del Col·lectiu Ronda Natxo Parra defensa que –si els tribunals reconeixen el missatger com a fals autònom– també hauran de definir quina és la responsabilitat de l’empresa pel que fa a la prevenció de riscos laborals. Per exemple, si aquest no duia casc, havia treballat una jornada excessiva o estava sotmès a massa estrès. A més, afegeix que el fet que el partidor no estigués registrat a la plataforma “no exonera la responsabilitat” de Glovo.

Fins ara, els tribunals no han establert un criteri únic sobre el model de treball demanda que plantegen aquest tipus de plataformes. En primera instància, alguns magistrats han donat la raó als repartidors mentre que d’altres fallen a favor de l’apli. De fet, Parra avisa que el camí fins que aquest debat arribi al Suprem encara serà llarg.