Tensió als mercats per la inestabilitat política

BarcelonaLa política torna a fer trontollar la borsa. Només una hora després que obrissin els mercats, les 35 empreses de l'Íbex ja s'havien passat al color vermell i, en conjunt, el selectiu ha arribat a caure més d'un 2,3% aquest matí, fins a perdre la barrera dels 9.600 punts. La tensió s'ha mantingut també durant la tarda, i finalment el selectiu espanyol ha tancat amb un 2,5% de pèrdues i ja acumula una davallada de més del 6% en una setmana.

De fet, pocs minuts després de començar la sessió d'aquest dimarts, el selectiu espanyol ja cedia un 1,5% arrossegat, sobretot, pel mal comportament de la banca i les grans empreses. D'aquesta manera, entre els pesos pesants, a primera hora el Santander reculava un 3,07%; Repsol, un 1,69%; el BBVA, un 1,45%; Inditex, un 1,09%; Iberdrola, un 0,96%, i Telefónica, un 0,65%.

En un primer moment de la jornada, només IAG (0,48%) i Red Eléctrica (0,33%) han cotitzat en positiu, tot i que de seguida han entrat en la dinàmica de les pèrdues. A les 10 del matí, Banc Sabadell, el Santander i Bankia encapçalaven les pèrdues amb una baixada superior al 4%. Al tancament, la caiguda del Sabadell ha fregat el 7%, el Santander i Bankia s'hi han deixat més d'un 5% i CaixaBank i el BBVA han perdut més d'un 4%.

"La banca és el sector més castigat perquè les entitats estan molt exposades al deute dels països", explica Xavier Brun, analista i director d'inversions de Solventis. D'aquesta manera els mercats continuen recollint la inseguretat que els genera la situació política tant a Espanya com a Itàlia. La moció de censura contra el govern espanyol i la falta de govern a Itàlia han despertat la incertesa i la percepció de risc entre els inversors.

La prima de risc dels dos països s'ha tornat a disparar aquest dimarts. A Espanya, el diferencial entre els bons espanyols i els alemanys (considerats de referència) ja supera els 125 punts, un sostre al qual no s'arribava des de fa set mesos. Al matí, de fet, la prima de risc espanyola ha arribat a fregar els 140 punts, minuts després de les 10 del matí.

"L'origen de la inestabilitat d'aquests dies és la fugida dels inversors dels bons italians cap als bons alemanys; és el que en argot de borsa s'anomena el 'fly to quality', és a dir, la fugida cap als valors segurs", assegura Brun, que afegeix que "quan això passa, a continuació els mercats també busquen qualsevol excusa per fer coses", fet que incrementa encara més la inestabilitat: "Mentre la música soni, aquí tothom va ballant", ironitza aquest analista.

Tot i això, la prima espanyola es manté per sota de la meitat de la italiana: allà, aquest mateix indicador s'ha tornat a enfilar per sobre dels 270 punts al matí davant l'escenari que l'economista i exdirectiu de l'FMI Carlo Cottarelli no sigui capaç de formar govern i el país hagi de repetir les eleccions. A la tarda la situació ha millorat lleugerament, fins als 260 punts.

Brun considera que actualment és impossible destriar quina part de la inestabilitat és fruit del contagi per la situació italiana i quina és conseqüència directa de la moció de censura que plana sobre el govern espanyol. "El que perceben els inversors, sobretot un inversor asiàtic o nord-americà, és que a Europa hi ha problemes en la política comuna; veuen que costa posar en ordre aquest galliner", assegura Brun. Tot i això, apunta que el que té més pes és "segurament" la suma de "la incertesa a Itàlia i, en general, l'antieuropeisme creixent; això és el que genera més por i desencadena la resta".

Pel que fa a la durada d'aquesta inestabilitat, Brun apunta que cal deixar passar uns dies per veure com evoluciona la situació política i veure si els inversors "relativitzen" ràpidament el nerviosisme, "com passa quan hi ha atemptats", o si, per contra, el problema és més de fons i els efectes negatius es podrien enquistar.

Canvi d'escenari a la vista

Per a aquest analista, la situació també podria obrir un nou capítol. "Nosaltres no recomanem invertir en renda fixa perquè creiem que ja fa temps que hi ha una mena de bombolla sobre els tipus d'interès", que estan excepcionalment baixos en els bons a 10 anys, explica Brun. Aquest analista argumenta que "des del 1950, i fins ara, no hi ha hagut cap període de 10 anys en què els preus hagin pujat menys d'un 2%; per tant, això vol dir que els interessos que donen els bons ara es quedaran per sota del que augmentarà el cost de la vida en aquest mateix període".

Segons Brun aquesta tendència fa que no sigui lògic invertir-hi actualment. La situació, a més, es podria accentuar quan el Banc Central Europeu rebaixi les facilitats per estimular l'economia. "Si veiem això d'ara com un preludi... ja veurem què passa quan Draghi retiri els estímuls; això sí que serà greu i obrirà un nou capítol, amb tipus d'interès més normals, fet que afectarà les empreses i les persones més endeutades, perquè hauran de pagar molt més", conclou Brun.