Tens dret a no ser sociable a la feina

BarcelonaEl Pep (és un nom fictici per garantir-ne l'anonimat) treballa en una agència de comunicació. Un cop l'any, la propietària de l'empresa convida tota la plantilla a pujar a uns autobusos per passar dos dies en un hotel fora de Barcelona entre setmana. És el tret de sortida d'una experiència laboral totalment immersiva. "A part d'organitzar activitats com tallers, n'hi ha alguna per fer equip com un tast de vins i sobretot molt de menjar i alcohol", explica a l'ARA. Si algú no hi pot anar, no passa res. El departament de recursos humans no els obliga a participar-hi, però sí que els anima molt a fer pinya. "Em sembla bé que es vulgui encoratjar que hi hagi bones vibracions dins l'equip, perquè passes moltes hores al dia treballant amb la mateixa gent. Però fins a un punt. Crec que s'ha de respectar que hi ha persones amb qui et dus millor i pitjor i també que alguns som més introvertits que d'altres".

A ell, per exemple, li costa veure com la companyia demana aquest sobreesforç de socialització mentre li denega un augment de sou que veu merescut. El Pep també ha sentit diverses vegades al llarg de la seva carrera professional una frase tan gastada com "aquesta empresa és una família" i considera que cal anar amb compte a l'hora de traspassar línies personals entre caps i treballadors. "Sobretot en empreses petites, perquè genera incomoditat i pot causar problemes", diu. "Al cap i a la fi, la familiaritat la vull generar amb l’equip. No em sembla bé que s’utilitzi per millorar la imatge de l’empresa, si després els treballadors realment estan explotats, cobren poc o pateixen dinàmiques tòxiques".

El Senyor T, com se l'anomena per protegir-ne la identitat a la sentència, treballava a Cubik Partners, una consultora amb seu a París. A la firma hi regnava el que ell va definir com la "cultura de l'aperitiu": incitació als excessos, alcoholisme, promiscuïtat, assetjament... La companyia encoratjava la plantilla a participar en seminaris obligatoris i activitats socials amb la resta de companys fora de l'horari laboral. Quan ho va començar a criticar i a negar-se a participar-hi, el van fer fora perquè no s'ajustava als valors de "diversió i professionalitat" que fomentava l'empresa. Això va passar el 2015, però el Senyor T va portar el cas a la justícia francesa i fa unes setmanes un tribunal d'apel·lació li ha donat la raó, almenys parcialment. Considera que el seu acomiadament va ser injust i que el treballador es podia acollir al dret a la llibertat d'expressió (i no sumar-se als afterworks) sense haver de perdre la feina. Cubik Partners li haurà de pagar de moment 3.000 euros i falta saber si també una indemnització més important.

A Pere Vidal, advocat laboralista i professor de la Universitat Oberta de Catalunya, no el sorprèn el contingut d'aquesta sentència sobre el dret a no socialitzar-se a la feina més del necessari. "Si és una prolongació de la jornada i comporta més temps de treball, són hores extres i s'han de compensar. Si és voluntari, ho ha de ser realment i no pot comportar un perjudici per al treballador", argumenta. Posa l'exemple d'un cas semblant que va examinar la justícia espanyola. El Tribunal Suprem va desestimar el recurs de l'empresa tabaquera Altadis i va reconèixer que havia de compensar els seus empleats amb temps de descans per fer-los participar en uns tornejos de futbol amistosos contra alguns dels seus clients. A més, Vidal afirma que la regulació de la desconnexió digital encara blinda més el treballador a l'hora de no haver de mostrar-se disponible fora de l'horari laboral.

L'origen del 'team building'

Les activitats socials vinculades a la feina s'han convertit cada cop més en un recurs habitual de moltes empreses, que hi veuen una manera de fomentar el treball en equip i, de retruc, incrementar la productivitat dels treballadors. De fet, l'origen de l'anomenat team building es troba en una sèrie d'experiments que va dirigir el sociòleg australià Elton Mayo als anys 20 en una fàbrica de Chicago, on va descobrir que els empleats eren més eficients quan se sentien reconeguts per l'empresa.

"És evident que es tracta d'una qüestió ideològica. L'empresa busca que posis els seus interessos per davant dels teus interessos de classe. Que et sentis representat i implicat i que després no t'importi quedar-te fins a altes hores treballant", defensa l'antropòleg urbà i professor de sociologia José Mansilla. Que el temps d'oci hagi entrat dins l'esfera de la feina, diu, és un "triomf total del capitalisme". Tot i això, argumenta que aquestes dinàmiques de socialització laboral –molt esteses a les empreses tecnològiques per la influència de Silicon Valley– atrauen més els empleats joves, mentre que els perfils sèniors acostumen a valorar més la conciliació i el dret a separar la vida personal de la professional.