Laboral
Economia 30/04/2022

Les empreses prefereixen fer indefinits els treballadors en lloc de fixos discontinus

Els contractes fixos discontinus van ser la gran aposta de l’executiu a la reforma laboral però els empresaris no acaben de “confiar-hi”

Pol Casaponsa Sarabia
3 min
Cambrers a La Rambla de Barcelona en una imatge d'arxiu

BarcelonaJa ha passat un mes des que es va acabar el termini que va donar el govern espanyol a les empreses perquè adaptessin els contractes dels seus treballadors a la nova reforma laboral. Amb aquesta reforma van desaparèixer tant els contractes eventuals com els d’obra i serveis, i l’executiu, per solucionar l’alta temporalitat del mercat de treball espanyol, va apostar per promoure els fixos discontinus. Aquesta modalitat és considerada com a indefinida i permet a les empreses tenir reforços en els moments que siguin necessaris durant un temps determinat.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Les mesures, de moment, estan incentivant aquest estil de contracte i han provocat que Espanya superi els 12,8 milions de contractes indefinits, la xifra més alta mai registrada, que suposa un augment de 164.100 respecte al trimestre anterior. A més, segons dades del Servei Públic de Treball Estatal (Sepe), en el primer trimestre d’aquest any s’han firmat 180.016 contractes d’aquesta modalitat, davant dels 40.474 del mateix període de l’any passat.

Tot i això, les dades indiquen que “no està sent l’èxit que s’esperava”, segons Jordi Garcia, catedràtic en dret laboral de la UB, que assegura que les empreses no acaben de “confiar” en la figura del fix discontinu i moltes “han preferit traslladar els seus treballadors a un contracte indefinit”.

Les dades del SEPE mostren també aquesta tendència, ja que dels 513.677 contractes sense una durada determinada que es van firmar al mes de març, només 106.002 van ser amb la modalitat que pretenia ser l’alternativa dels temporals. De totes maneres, aquesta quantitat és molt superior a la del mateix mes de l’any passat, quan els fixos discontinus només van ser 20.967. Per tant, la xifra s’ha multiplicat per cinc i ha passat de representar el 10% del total al 20%.

Garcia creu que el canvi és beneficiós sempre que el contracte tingui “certa durada”. Si no és així –és a dir, si el treballador només és contractat per treballar unes poques hores– “no té cap sentit”. Amb tot, considera que els antics contractes d’obra i serveis eren un “problema” per als empleats, que ara poden tenir la “certesa que hauran de tornar a comptar amb ells”.

L'experiència dels afectats

L’Albert, un monitor d’esquí, veu els canvis amb “molt bons ulls”. Considera que la nova legislació farà que no s’hagi de “preocupar” per trobar una escola de la seva especialitat en la qual treballar el pròxim any. “D’aquesta manera m’estalviaré els canvis d’última hora i tinc una feina assegurada durant l’hivern per als pròxims anys”, diu. La reforma laboral ha provocat aquest canvi a les fins ara conegudes com a feines de temporada i, segons el catedràtic, ha proporcionat als seus treballadors “tranquil·litat”.

El mateix opina el Martí, que també es dedica a impartir classes d’esquí. Ell creu que amb el canvi hi ha sortit “mínimament guanyant”. L’estabilitat i saber que l'any següent el tornaran a cridar té un pes molt important per a ell, que, malgrat tot, segueix pensant que el fet que fora de temporada es quedi sense ingressos continua sent un “problema”. 

Tanmateix, una periodista del sector audiovisual no veu de la mateixa manera aquest canvi. “Crec que els fixos discontinus són els més perjudicats”, assegura. Per a ella, aquest tipus de contracte és una mena de “segrest” i diu que “preferia el d’obra i servei perquè el contracte es liquida i, per tant, es cobra una indemnització”. En canvi, amb la nova situació els treballadors tornen a cobrar l’atur mentre l’empresa no demani els seus serveis. Ara, però, no reben indemnització per acomiadament. A ella no li “interessa” acumular antiguitat perquè si li surt un altre projecte i decideix anar-hi la perdrà sense cobrar-la. És per això, insisteix, que prefereix més "un acomiadament cada any i anar cobrant que no pas estar arrelada en una sola companyia”. Tot i això, creu que els antics contractes sí que podien crear una “problemàtica” a algunes persones, però considera que com que la seva feina és molt “volàtil” els d’obra i servei li anaven millor.

stats