Tempesta perfecta a l'habitatge: la construcció a Barcelona cau als nivells de la crisi

BarcelonaLa guerra a Ucraïna, la inflació i l'augment dels tipus d'interès, però també la falta de sòl, l'obligació de destinar el 30% a habitatge social i, fins i tot, les eleccions municipals. Són tots els elements d'una tempesta perfecta que, segons el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Coac), expliquen una caiguda històrica: la creació de nous habitatges a Barcelona el primer semestre s'ha enfonsat fins a valors de fa deu anys, és a dir, de plena crisi de la construcció.

"La construcció acusa l'impacte del context econòmic i l'activitat s'allunya de la capital", ha resumit la presidenta de la demarcació de Barcelona al Col·legi d'Arquitectes, Sandra Bestraten, aquest dimarts en una roda de premsa per presentar les dades del visat d'edificació a Catalunya del primer semestre. El cert és que aquest gran fre de nous habitatges a Barcelona, del 69% en comparació amb els primers sis mesos del 2022, és excepcional a la ciutat, que ha vist com l'activitat s'ha desplaçat a altres municipis de l'entorn.

Alentiment moderat

La lectura per a Catalunya també és d'alentiment, però més moderat, tal com avançava l'últim informe d'Euroconstruct, amb una previsió de creixement del 3% per al sector a Espanya. Per a la directora general del Coac, Sònia Oliveras, ara es veu que aquestes expectatives s'estan complint: "El sector no acaba d'agafar la velocitat que tots voldríem".

Els habitatges nous visats a Catalunya han caigut un 4,97% la primera meitat del 2023, fins a 7.433, una xifra que queda lluny dels 25.000 anuals que l'Agència de l'Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024. D'aquests 7.433, 501 són de protecció oficial.

La superfície total visada a tot el país fins al juny ha estat de 2,27 milions de metres quadrats, un 4,7% menys, 231.076 dels quals -un 23,2% inferior- han estat a Barcelona. Tot i la davallada semestral, el mes de juny ha tingut un creixement exponencial quant a superfície total visada a Catalunya, un fenomen que el col·legi llegeix des d'una òptica electoral: projectes que s'havien paralitzat les setmanes prèvies a les eleccions, a l'expectativa de canvis, es van reprendre un cop passats els comicis municipals. Si bé la mitjana mensual del semestre ha estat de 378.322 metres quadrats visats a Catalunya i de 38.512 a Barcelona capital, el juny es van enfilar a 602.924 i 97.497, respectivament.

Barcelona, un mercat tens

Aquest fre a Barcelona es concentra sobretot a l'habitatge: tan sols s'han visat 240 unitats de nova creació en aquests sis mesos. En el mateix període, la xifra va arribar a 930 l'any 2019 i a 1.130 fa dos anys. Per trobar una dada més baixa cal remuntar-se al primer semestre del 2013, quan a la capital es van crear menys de 200 habitatges.

De fet, a la resta de la demarcació s'han visat 4.614 habitatges de nova creació, un 6% més que el primer semestre del 2022. Vilanova i la Geltrú amb 372, Sabadell amb 359 i Esplugues de Llobregat amb 306 encapçalen el rànquing i alhora superen Barcelona en nombres absoluts.

Per als arquitectes, aquest contrast s'explica per "certs processos d'ajust normatiu de l'administració, que han propiciat que la inversió es desplaci fora de la capital", en referència a l'obligació de destinar-hi el 30% a habitatge social. També han destacat l'actual grau de "consolidació" de Barcelona, és a dir, l'escàs sòl lliure de què disposa la ciutat per construir-hi.

Preocupació per la rehabilitació

Les dades de rehabilitació a Catalunya cal mirar-les amb lupa: tot i créixer un 25% el primer semestre d'enguany, fins als 665.925 metres quadrats, encara suposa un 30% de la superfície total visada al Principat, situada en 2,24 milions de metres quadrats, perquè l'obra nova va situar-se en 1,57 milions, un 13% menys.

A més, en el cas de Barcelona, a causa de la caiguda en picat de l'obra nova, ha passat de representar el 22% de la superfície el 2022 al 63% enguany. "Com que l'obra nova és tan baixa a Barcelona ciutat, la rehabilitació puja percentualment", ha advertit la directora general del Coac, Sònia Oliveras.

Per al col·lectiu d'arquitectes, la rehabilitació és una aposta important per transformar el parc d'habitatge que, ara per ara, no està responent al finançament que rep dels fons Next Generation. En sis mesos, s'han tramitat 54 expedients -els quals corresponen a 554 habitatges- al Col·legi, que no detecta un impacte positiu d'aquests recursos en les dades.

Més sòl, menys burocràcia

La recepta per agilitzar aquest mercat passa, segons Oliveras, perquè es posi més sòl públic al mercat amb la col·laboració d'agents privats per incentivar la construcció d'habitatge assequible. També ha apuntat a un excés de burocràcia a l'hora de tramitar la construcció de nous habitatges, mentre que en matèria de rehabilitació, per als arquitectes potser ha faltat una millor campanya de comunicació.

Fora de l'habitatge, la superfície visada és de 701.433 metres quadrats, l'equivalent a un 3% més que el mateix període de l'any anterior. L'àmbit de la sanitat creix un 42% i el de l'educació un 14%, però cauen un 27% les oficines, un 32% el comerç, un 6% la indústria i un 20% l'hostaleria.