Tempesta a la cuina del PIB i l'IPC

MADRIDDesprés de dies de rumors, la notícia es confirmava dilluns a la nit. El president de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), Juan Manuel Rodríguez Poo, dimitia del càrrec "per motius personals", avançava el diari Abc. Estava previst que l'executiu espanyol anunciés un "reforç" de l'organisme públic per millorar-lo. Un anunci que, finalment, també es va precipitar a través d'un comunicat on l'executiu confirma la "reestructuració general de la institució". El cert és que la dimissió de Rodríguez arriba en un moment en què l'INE i, en particular, dues sensibles estadístiques, la del producte interior brut (PIB) i l'índex de preus al consum (IPC), han suscitat dubtes dins el govern espanyol i també entre alguns acadèmics.

La polèmica va començar a aflorar a finals del 2021. En aquell moment es parlava de la "paradoxa de l'ocupació". Entre els analistes econòmics sorprenia el fet que hi hagués una bretxa tan pronunciada entre el creixement del PIB, l'evolució de l'ocupació i la recaptació d'ingressos. Mentre que el primer element es revisava constantment a la baixa, sobretot per l'estocada del consum, els altres dos indicadors evolucionaven, i ho continuen fent, en positiu. "No hi ha una resposta satisfactòria que ens ajudi a entendre-ho", apuntaven aleshores fonts del Banc d'Espanya.

És cert que l'economia venia d'un any excepcional, marcat pels confinaments més severs el 2020, que va dificultar molt la recollida de dades als organismes. En aquell moment, l'INE es va començar a reunir amb analistes de diverses institucions. "És un bon moment per posar en comú noves metodologies i innovar", apuntaven des del Banc d'Espanya, que anticipaven que aquestes trobades havien d'ajudar a repensar la metodologia i millorar les previsions. I els responsables de l'ens estadístic públic van traslladar als analistes que alguns indicadors havien evolucionat millor del que havien detectat inicialment, com va ser el cas del PIB del tercer trimestre de l'any passat, quan l'INE va fer una revisió a l'alça sense precedents.

I els dubtes que es van sembrar aleshores no s'han esvaït. Diferents veus del món acadèmic consultades per l'ARA expressen els seus recels vers les estimacions de l'INE, mentre que des de l'executiu els ministres d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño; Hisenda, María Jesús Montero, o Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, han mirat de reüll alguns càlculs de l'INE. Perquè, en temps de crisi, amb les reiterades diferències entre l'organisme estadístic i el perenne optimisme del govern era políticament delicat.

"Cal ser molt curós", afirma qui va ser president de l'INE entre els anys 2008 i 2011, Jaume García Villar. En una conversa amb l'ARA, García recorda que les estadístiques de l'INE són "oficials", és a dir, formen part del Pla d'Estadística Nacional. "Quan algú a Europa necessita la taxa d'atur, fa referència a la de l'INE", exemplifica. L'expresident de l'ens recorda que això implica un codi de bones pràctiques i una homologació a escala europea. "No vol dir que les coses no es puguin fer malament en algun moment, però si l'estadística es posa en qüestió, pot ser la llei de la selva: fins i tot tertulians poden arribar a pontificar sobre la taxa d'inflació", apunta García. També recorda que l'INE és una institució "pública i independent" i lamenta que aquest és el primer cop que cau un president enmig d'una legislatura.

També des de l'Associació d'Estadístics Superiors de l'Estat han expressat la seva preocupació. "Els debats són perfectament legítims [...]. El que suposa una novetat sense precedents és que des del mateix govern es qüestionin les xifres d'estadístiques de l'INE [...] anunciant la creació d'una estadística no oficial denominada indicador diari de l'activitat per contraposar-la al PIB", apunten des de l'associació. Aquest és l'indicador que fa un temps que utilitza Calviño en les seves rodes de premsa.

Revisió de l'IPC

A la controvèrsia pel PIB s'hi ha afegit l'IPC i, en concret, la sobreestimació de l'impacte de l'electricitat sobre aquest indicador. Les alarmes van saltar arran d'un estudi de CaixaBank en què el servei d'estudis assegurava que l'organisme calculava malament la inflació, "fins al punt que la va sobreestimar un punt el 2021". CaixaBank recriminava a l'INE que només utilitzés la informació dels rebuts vinculats al PVPC, és a dir, aquelles tarifes regulades que depenen del preu del pool i que, per tant, són més volàtils. L'INE va contestar amb rotunditat rebutjant les conclusions del banc: "Es desconeix la metodologia en la qual es basa l'estudi de CaixaBank".

El cert és que des de l'any passat l'INE està recopilant més dades de les empreses elèctriques perquè prepara un canvi en la seva metodologia que, si bé pretenia tenir enllestit al gener, de moment està ajornat. ¿Vol dir tot plegat que l'economia va millor o hi ha menys inflació? Ningú s'atreveix a donar una resposta concloent. "Són debats molt tècnics", reitera García, que recorda que es tracta de xifres que "tenen un impacte molt rellevant per a la societat". La majoria dels analistes, però, apunten que, malgrat les variacions que hi pugui haver, Espanya no ha recuperat el nivell del PIB previ a la pandèmia.