BarcelonaL’empresa UPB Genetic World, amb seu a Navàs, té a punt un projecte empresarial que encaixaria amb el pla de recuperació econòmica de la UE, però no sap encara a qui demanar el finançament.
Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
UPB Genetic World es dedica a la genètica porcina i està treballant en un projecte per tractar purins en dos aspectes: reduir les emissions de gasos contaminants i aprofitar les dejeccions dels animals per fer-ne biofertilitzants, explica el seu director, David Coll. “És un projecte que encaixa bé amb el pla europeu”, comenta Coll.
En efecte, el programa antipandèmia de la UE preveu destinar 750.000 milions d’euros fins al 2027 a projectes mediambientals i de digitalització de l’economia. Coll, però, explica que la companyia està a l’espera de saber a quina administració s’ha de dirigir per tenir accés als fons.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la setmana passada que entre el 2021 i el 2023 mobilitzarà 72.000 milions dels 140.000 milions que li toquen a Espanya. L’Estat és qui ha de presentar els projectes a la UE i té com a límit de la primera convocatòria l’abril del 2021. Per la seva banda, la Generalitat espera rebre els 31.765 milions d’euros que -a parer seu- li corresponen d’aquests fons, per als quals ha elaborat el seu propi pla de recuperació. Un comitè d’experts avaluarà cada projecte.
La Cambra Arrossera del Montsià és una cooperativa agrària d’Amposta. La companyia està acostumada a elaborar projectes amb suport de fons europeus, com ara el New Rice, per desenvolupar noves varietats d’arròs que creixin amb aigua d’alta salinitat, impulsat amb la Universitat de Barcelona i empreses d’altres països europeus. Segons el seu gerent, Jeroni Fargas, l’empresa té alguns plans per informatitzar finques agràries i millorar la traçabilitat dels productes que “sí que podrien interessar” de cara a ajudes del fons antipandèmia. Ara bé, destaca que el programa de reconstrucció encara està en una fase “molt inicial”, per la qual cosa no s’han plantejat com demanar-hi subvencions.
En aquest sentit, el projecte de New Rice és un exemple del fet que les empreses més petites hi hauran de presentar projectes “col·laboratius” per accedir als fons, apunta Abraham Arcos, director de la fundació d’innovació de la patronal Cecot, tal com ja passa actualment amb altres programes europeus de suport empresarial o de recerca.
De fet, quants diners recauran a les pimes i quants aniran als comptes de grans empreses és una de les preguntes que més neguitegen molts empresaris, sobretot a Catalunya, on abunden les primeres.
Tot i així, el dirigent de Cecot recorda que els 72.000 milions anunciats inicialment pel govern espanyol s’hauran de gastar en tres anys, la qual cosa fa pensar que es faran “convocatòries grans” on a priori les multinacionals poden tenir avantatge. “Són molts diners en un període curt de temps”, comenta.
La CEOE no s’ha mullat sobre quin ha de ser el repartiment entre empreses grans i petites, un fet que dependrà també dels projectes que s’acabin presentant. Però creu que tant la CEOE com la resta de patronals hauran de “lluitar perquè les petites tinguin espai” en els fons.
Bestretes de l’Estat
“La CEOE haurà de fer de hub” per canalitzar els projectes privats amb el govern espanyol, explica Arcos. L’executiu estatal -diu- està disposat a avançar diners mitjançant bestretes, ja que els pagaments d’Europa es poden dilatar en el temps. “El temps és el que em neguiteja més, perquè una cosa és un pla i l’altra la realitat”, subratlla.
De moment, el programa del govern espanyol “està bé, però és generalista” i no concreta cap projecte, opina Arcos. I la Comissió Europea, més enllà de la primera presentació amb les línies mestres, tampoc ha donat gaires més detalls. No obstant, Arcos creu que, tot i que al final hi hagi empreses que no rebin diners, la petició de fons a la UE pot ser “una excusa” perquè tirin endavant idees innovadores. “Hem de parlar de quines inversions calen i quines es poden encabir en el pla de recuperació, però el més important és fer coses”, rebla.
PENDENTS DE LA BUROCRÀCIA
Negociació enverinada a Brussel·les
Els caps d’estat i de govern de la UE van anunciar al juliol un acord històric per fer un fons de 750.000 milions destinat a mitigar la crisi econòmica provocada pel covid. Però només era la primera pedra. La més important, però no la definitiva. Es tractava d’un acord polític que ha de plasmar-se en una legislació que està costant confeccionar. L’Eurocambra hi ha de donar el sí i , després, els parlaments nacionals han de ratificar que es permeti a la Comissió emetre deute per aconseguir els diners. Però l’Eurocambra vol més perquè l’acord va retallar el pressupost europeu fins el 2027, cosa que els països rics no pensen concedir. A més, vol un mecanisme estricte de condicionament dels fons al compliment de l’estat de dret, fets que Hongria i Polònia rebutgen. Aquest xoc dificulta que els diners puguin estar a principis del 2021.
Incerteses per sol·licitar els fons
I un cop els diners arribin a Espanya, com es demanen? És una de les preguntes que des de fa dies es trasllada al govern. La Moncloa coordinarà el procés, de la mà del director de l’Oficina Econòmica. Tanmateix, fonts del govern espanyol detallen que es podrà accedir als fons a través de subvencions, consorcis o amb la convocatòria d’ajudes. Encara hi ha dubtes sobre si hi haurà una única finestra o diverses, però sí que en funció de l’àrea (transició ecològica, digitalització, igualtat de gènere i cohesió social i territorial) els ministeris llançaran convocatòries perquè empreses i organitzacions puguin presentar els projectes. Fonts del govern també asseguren que les comunitats tindran un paper rellevant en aquelles àrees on tinguin competències. Amb tot, el govern espanyol s’ha compromès a eliminar les traves burocràtiques.