El teletreball guanya qualitat, però aïlla i crema més els empleats que fa un any

Barcelona“La majoria en tenen molt bona experiència, però les principals dificultats són l'estrès i l'aïllament”. La doctora en psicologia de les empreses i professora de l'escola de negocis Eada Aline Masuda sintetitza així el primer any de teletreball formalitzat a Catalunya. Són les principals conclusions d'un estudi que fa un any pretenia conèixer com s'estava implantant aquesta forma de treballar i que ara volia estudiar com ha evolucionat el model un any després. I de canvis n'hi ha. Si llavors la principal lliçó va ser que treballar des de casa allargava la jornada laboral, ara el gran problema és un altre: la desconnexió amb els companys i la important incidència dels símptomes d'estrès.

Al costat positiu de la balança hi ha que només un 2% dels empleats enquestats valoren la seva experiència teletreballant com a molt dolenta. Aquest punt de vista encaixa amb el fet que en general es percebin com a molt menys problemàtiques les barreres que existien un any enrere, tot i que cal tenir en compte que llavors les respostes es van recollir quan tothom estava confinat. Així, el maig del 2020 les interrupcions familiars, l'espai físic inadequat i els problemes de connectivitat estaven disparats, i aquest any, en canvi, es rebaixen tots.  

També es redueix, segons l'exalumne d'Eada i investigador Luciano Strucchi, el percentatge de persones que diuen que treballen més de vuit hores (tot i que segueixen sent el 40% de la mostra) i creix la proporció de treballadors que fan una jornada laboral convencional (33%). En aquesta línia, disminueix de manera important el nombre d'empleats que diuen fer més de quatre hores extres, que passen d'un 14% al 2% del total. Ara bé, la majoria (60%) reconeixen fer entre una i dues hores fora de l'horari laboral. 

“Hi ha molta literatura i investigació que demostren que un teletreballador fa una o dues hores més que una persona que treballa presencialment, i habitualment això no es cobra”, sosté Masuda.

De fet, un dels problemes que assenyala aquesta experta és que la bona implantació del teletreball depèn del que pacti el treballador amb l'empresa, que l'hauria de proveir de material i assegurar-se que tingui un espai de treball adequat. “Moltes empreses estan prenent les mesures correctes, però falta comunicació –analitza Masuda–, i la llei és tan difusa que cal acabar pactant”. En aquest sentit, un 62% dels treballadors enquestats neguen que l'empresa els hagi informat sobre què diu la llei que regula el teletreball.

Sensació de solitud

El gran problema, però, és que la gran majoria (68%) reconeixen sentir sovint que els falta companyia. Més de la meitat diuen que la relació amb els companys de feina s'ha debilitat seriosament (l'any passat només responien en aquest sentit un 16%), i un 49% diuen que se senten aïllats respecte als col·legues. 

Masuda ho relaciona, precisament, amb el fet que els responsables no han sabut gestionar la relació entre l'equip o que el teletreball no s'ha implementat correctament. “Al principi el teletreball potser no va afectar tant, però després d'un any sense veure la gent cara a cara, això ha començat a repercutir”, completa Strucchi. En aquest sentit, més de la meitat dels empleats diuen sentir-se cremats o tenir símptomes d'esgotament: un 34% moderats i un 18% greus. La clau, doncs, per a aquests experts, és el format híbrid: és a dir, que es teletreballi entre dos i tres dies a la setmana.