Les ‘telecos’ ja es cobren la fi del ‘roaming’

Madrid“Bones notícies, roaming gratis a la UE!” Aquest és el missatge de text que Núria Pla va rebre poc després de l’entrada en vigor -el 15 de juny- de la normativa europea que elimina el recàrrec que les teleoperadores cobren per fer servir el mòbil quan es viatja a un altre país de la Unió. Però dos dies després, Movistar li recordava que a partir del 18 de juny es produiria un “canvi de condicions de dades per ús” en la tarifa que tenia activada. Al final del mes, aquest “canvi” s’ha convertit en quatre euros més del que pagava abans que s’acabés el roaming.

Telefónica va ser una de les operadores de telecomunicacions que va esprémer més el temps fins a la data en què la Comissió Europea les obligava a eliminar aquest recàrrec, però l’oligopoli telefònic -Telefónica, Orange i Vodafone- ja havia anat encarint els seus serveis progressivament anticipant-s’hi.

Així, el mateix conseller delegat d’Orange, Laurent Paillassot, explicava a l’abril que el consum de dades en augment provocaria un encariment de preus. El mateix deia el president de Telefónica a Espanya, Luis Miguel Gilpérez, en un dinar amb periodistes en què va assegurar que es continuaria oferint “més per més”. Cap dels principals directius del sector han admès fins ara que aquesta pujada de preus tingui a veure amb l’eliminació del roaming, perquè la mateixa Comissió Europea ja va avisar que vigilaria que això no es produís. Tot i això, les operadores sí que han insistit que eliminar el cost d’itinerància de dades per a un país com Espanya tindria conseqüències.

Per tot això, organitzacions de consumidors com Facua ja constataven l’encariment de les tarifes mesos abans del 15 de juny. Rubén Sánchez, portaveu d’aquesta associació, explica: “En realitat, s’han apujat totes abans del 15 de juny. No ha sigut tan simple com aplicar les pujades just després, sinó que ho han anat fent abans i s’han encarit serveis com l’establiment de trucada, els preus de connexions a internet, o els preus dels paquets”. A més, aquests canvis es fan sense donar opció a l’usuari. Facua ha presentat diverses denúncies perquè, com li ha passat a Núria Pla, la companyia simplement notifica el canvi de preu, sense donar l’opció al client de tornar a la tarifa que tenia abans.

Aquesta organització de consumidors també avisa que es continuaran encarint els preus a partir d’ara i que les operadores buscaran estratègies alegals, com ara cobrar més en viatges fora de la UE, perquè no es relacioni amb la fi del roaming. Com explica Sánchez, a part de Telefónica, una de les últimes a apujar preus ha sigut Orange, que ha encarit l’establiment de trucada, és a dir, el simple cost de trucar.

El problema del sud

Quin és l’argument de les teleoperadores espanyoles per defensar l’encariment de preus? Segons els directius d’aquest sector, el govern espanyol i, fins i tot, l’autoritat espanyola de la competència, la pujada de preus es deu al fet que Espanya és un país eminentment receptor de turistes.

Els experts de la UOC ho han anomenat “la cara oculta del roaming”. Antonio Morán, professor expert en estudis d’informàtica, multimèdia i telecomunicacions, avisa que “hi haurà una pèrdua de qualitat del servei en determinades zones, sobretot en països que són receptors de turistes, on en temporada alta les xarxes aniran més carregades”. Per això, Morán recorda que els països del sud han sigut els més reticents.

Per la seva banda, la professora d’economia i empresa de la UOC Nieves Soler recorda que “és possible que sense itinerància la infraestructura actual no pugui aguantar l’increment de connexions”, ja que els usuaris deixaran de reprimir l’ús de dades si no té cap cost extra. Del mateix alertava fa unes setmanes la consultora de telecomunicacions Altram en un informe en què apunta que les operadores hauran d’invertir més en infraestructura i que això encarirà de ben segur el servei. Tot i això, les associacions de consumidors defensen que no hauria de repercutir-se a la resta d’usuaris.

L’únic organisme que pot vigilar que això no es produeixi a nivell estatal és la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). El seu president, José María Marín Quemada, admetia fa uns mesos que està “preocupat” per l’encariment de tarifes, però es resistia a relacionar-lo amb la fi del roaming.

Aquest divendres, però, a la pregunta de si ja hi havia prou indicis per relacionar-lo, Marín Quemada deixava entreveure que sí: “Els països receptors de turisme han de comptar amb unes infraestructures que donin resposta als pics de demanda. Això qui ho pagarà? No ho sabem del tot encara, però jo intueixo la resposta”.

LES CLAUS

1. Per què es va prohibir cobrar per ‘roaming’?

El sobrecost que les operadores feien pagar als usuaris reprimia l’ús a la resta de països europeus, una tendència que, segons les autoritats europees, va en contra del mercat únic digital, un dels objectius de la Unió Europea en la seva agenda d’unificació econòmica. Per això, després d’anys de rebaixes finalment es va forçar les operadores a deixar de cobrar per la itinerància de dades.

2. Per què es queixen els països del sud?

Perquè per connectar-se a la xarxa es fan servir les infraestructures nacionals que han construït (i pagat) les operadores locals. Per tant, als països receptors, seran els turistes (clients d’altres operadores estrangeres) els que a partir d’ara faran servir aquestes infraestructures i, segons experts i operadores, poden col·lapsar el servei i, al final, caldrà que es facin més inversions.

3. De què es queixen els consumidors?

Del fet que les operadores hagin optat per encarir la resta de serveis abans de la fi del roaming per compensar els ingressos que perdran en deixar de cobrar aquest recàrrec d’itinerància. Els consumidors defensen que s’han produït encariments unilaterals dels serveis i que la fi de la itinerància de dades no hauria de repercutir en la resta de productes. De fet, la Comissió Europea ja va dir que ho vigilaria.