Les ‘telecos’ ja ingressen més pels continguts audiovisuals que per les línies mòbils
Els serveis audiovisuals facturen un 35% més que el 2013, mentre que la telefonia cau un 29%
BarcelonaEl sector de les telecomunicacions a Espanya ja no viu només de les trucades i les connexions a internet. Segons les últimes dades publicades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), el segon trimestre del 2016 va ser el primer cop que els ingressos pels serveis audiovisuals van superar els que provenen de les línies de telefonia mòbil. De març a juny, el sector de les telecomunicacions va facturar 1.333 milions d’euros per la venda d’aquests continguts, un 21% més que el mateix període de l’any passat i el novè trimestre consecutiu en positiu.
L’altra cara de la moneda per al sector són els ingressos de les línies mòbils, que es van situar en 1.250 milions i acusen la caiguda amb un retrocés del 2,7%. De fet, aquests ingressos han caigut un 29% des de finals del 2013, mentre que, des del mateix període, els resultats de l’audiovisual han augmentat un 35%. Aquesta dada no és un cas aïllat, sinó que s’emmarca dins una tendència a l’alça: la televisió de pagament s’ha convertit en l’última batalla de les operadores, que l’han convertit en un reclam per aconseguir atreure nous clients i retenir els que ja tenen. La prova més evident d’aquesta estratègia és l’evolució imparable dels anomenats paquets quíntuples -inclouen el fix, la línia i les dades mòbils, la banda ampla i la televisió-, que van tornar a créixer un 9,2% interanual el segon trimestre d’aquest any. Fins a 4,2 milions de llars espanyoles ja han contractat aquest servei, una xifra que gairebé s’ha triplicat des del 2014.
Això es produeix en un context en què els ingressos totals del sector han caigut un contundent 23% en els últims tres anys. Segons Marc Cortés, professor d’Esade i director general de la consultora RocaSalvatella, la caiguda de preus en les tarifes de telefonia mòbil també té molt a veure amb aquests resultats. “Ha augmentat la competència, s’han abaixat els preus, però el cost de la infraestructura continua sent el mateix”, raona. En aquest sentit, la despesa de les llars continua a la baixa i, com ja és habitual, en l’últim semestre els espanyols van gastar un 14,2% interanual menys en els seus contractes de telefonia mòbil.
Com explica el consultor, el fix i el mòbil s’han convertit en una commodity -un servei que es dóna per fet-, mentre que “l’oferta audiovisual és on les companyies poden ser més competitives”. Els tres grans del mercat -Movistar, Vodafone i Orange- sedueixen els consumidors amb milers de pel·lícules, sèries, canals temàtics i, sobretot, el ganxo dels partits de futbol. En aquest sentit, MásMovil, el quart operador espanyol i el que aspira a trencar l’oligopoli a quatre, ha sigut l’última que ha pujat al carro: a l’agost va anunciar un acord amb la plataforma de televisió per internet Wuaki.tv per incloure la seva oferta audiovisual. Tot i així, el seu conseller delegat, l’austríac Meinrad Spenger, és força crític amb aquesta tendència i a principis de novembre en unes jornades de telecomunicacions organitzades per l’Autoritat Catalana de la Competència va titllar la moda dels continguts de ser “una mica bluf”.
La lluita per les pantalles
“Movistar o Vodafone s’assemblaran cada vegada més a empreses com Disney, és a dir, a distribuïdors i creadors de continguts”, explica Cortés. Precisament, Vodafone va confirmar el mes passat que reforçarà la seva oferta amb l’arribada de la cadena nord-americana HBO -la creadora de sèries d’èxit com Joc de trons -, que s’estrenarà aviat a la seva plataforma de televisió de pagament. A més, la companyia anglesa ja ofereix en els seus paquets subscripcions al gegant dels continguts en streaming, Netflix, com també fa Orange.
Aquest negoci també s’ha convertit en la nineta dels ulls de Movistar a través de la seva plataforma Movistar+. Però també li ha suposat una nova font de conflictes de competència. La CNMC acumula demandes de Vodafone i Orange, que acusen l’antic monopoli estatal de perpetuar privilegis pel que fa a la contractació de canals i impedir-los l’accés a determinats continguts, especialment en l’adquisició dels drets d’esdeveniments esportius. Segons Cortés, aquest procés no té marxa enrere. El consultor afirma que el model de negoci de les operadores està sentenciat i haurà de virar cap a un mercat més “rellevant”, com és el de les plataformes de continguts audiovisuals. “Encara que els drets siguin cars, el cost tecnològic és cada vegada més baix i és més fàcil de rendibilitzar que els mòbils”, sentencia.