Toc de les 'start-ups' a l'administració: "Silicon Valley no va sortir del no res"

BarcelonaL'emprenedoria ha posat punt final al primer dia de la reunió del Cercle d'Economia culminant la jornada postelectoral amb un afalac a Barcelona però també un avís: "La ciutat pot créixer perquè és el cor del sud d'Europa, però necessita acords, polítiques públiques intel·ligents". Així ho ha sentenciat Natalia Olson, exassessora d'innovació i competitivitat del president Obama, en la taula rodona batejada amb la pregunta "Què necessita Barcelona per consolidar-se com un hub tecnològic i emprenedor a escala europea?"

Segons els ponents, la resposta és clara: col·laboració público-privada, creure's el potencial de la ciutat i una empenta fiscal. "Silicon Valley no va sorgir del no res, va ser el govern qui va decidir posar-se en contacte amb inversors per potenciar l'espai", ha recordat Olson, també directora de Plug and Play.

I si bé és cert que fa deu anys Barcelona no apareixia als rànquings europeus i internacionals com una de les millors ciutats on emprendre, també es posa en relleu entre els emprenedors que cal una empenta per part de l'administració, en l'àmbit legislatiu i també fiscal: "Hi ha d'haver incentius fiscals per empènyer la gent preparada a emprendre i crear start-ups", ha assegurat Olson. En la mateixa línia, el comissionat de Promoció de Ciutat a l'Ajuntament de Barcelona, Pau Solanilla, reivindica que "Barcelona ha de tenir una visió compartida de ciutat, i cal lideratge i visió per part de l'administració pública".

Les claus per créixer

El director de Tech Barcelona, Miquel Martí, ha fet un repàs de les millors dades de la ciutat en l'àmbit emprenedor: "Barcelona està en la cinquena posició del món on els emprenedors voldrien crear les seves start-ups, i en l'àmbit europeu ocupa la segona posició. Des del 2018, Barcelona ha duplicat el nombre de hubs digitals. Això és perquè la ciutat està ben posicionada i té actius; fa 10 anys Barcelona no sortia en cap rànquing, però en l'última dècada s'ha posicionat", ha dit Martí.

Tot i aquestes bones xifres, Martí ha recordat que per continuar creixent com a referent tecnològic i d'innovació cal apostar per "la investigació, l'educació, el talent de qualitat i la competència tecnològica". De fet, el director de Tech Barcelona ha fet molt èmfasi en la necessitat d'adquirir "competències tecnològiques, perquè la tecnologia evoluciona i cal saber adaptar-se". Alhora, també ha fet una crida a la col·laboració público-privada i ha fet èmfasi en la necessitat de crear "polítiques d'immigració inclusives, perquè cal complementar el talent local amb talent estranger".

En aquest sentit, Olson ha remarcat també que la necessitat de compartir coneixements amb les empreses privades i continuar apostant per invertir en companyies és una de les parts més importants per al creixement de Barcelona com a hub.

Tel-Aviv com a exemple

Silicon Valley no és l'exemple estrella. De fet, sovint en els debats d'emprenedoria es qüestiona si realment volem arribar a ser el Silicon Valley del sud d'Europa. És per això que des del Cercle han potenciat un altre exemple per fer servir com a mirall: Tel-Aviv, a Israel, és un dels centres tecnològics amb més inversió del planeta.

Des del ministeri d'Innovació, Ciència i Tecnologia d'Israel, Einat Magal s'ha connectat telemàticament per explicar el cas de Tel-Aviv, on la tecnologia ja suposa el 30% del PIB de la ciutat: "No hi ha dubte que la tecnologia és un dels principals motors de l'economia de Tel-Aviv". En la seva intervenció, Magal ha explicat els grans reptes als quals s'ha enfrontat el país i ha posat èmfasi en la necessitat no de només tenir talent, sinó de crear-lo. "Tenim grans centres educatius per formar les persones". Alhora, Magal ha assegurat que els governs tenen un paper molt important en el creixement del potencial innovador d'una ciutat, i "en un entorn que creix de manera accelerada cal que l'administració pública fomenti el talent i la innovació".