La fi del teletreball? Fins i tot Zoom fa tornar els seus treballadors a l’oficina
L’empresa que va connectar els treballadors durant la pandèmia se suma a l’aposta per un model híbrid
BarcelonaAmb el confinament, milions de persones d'arreu del món van començar a treballar des de casa. Aquest fenomen va comportar que les empreses i institucions haguessin de buscar alternatives per poder reunir-se; la solució? Les videoconferències. Així, de cop i volta, entrava a les nostres vides una plataforma que fins al moment era una total desconeguda per a la majoria: Zoom. La sorpresa, però, va arribar la setmana passada, quan la companyia tecnològica va demanar als seus treballadors que visquin a menys de 50 quilòmetres d'una oficina que tornin al seu lloc de treball presencial. D'aquesta manera es va esdevenir la paradoxa: una de les icones del treball a distància requeria a bona part dels seus 7.400 treballadors tornar a les oficines un mínim de dos dies a la setmana.
“Creiem que un enfocament híbrid estructurat és més eficaç”, reconeixia un portaveu de Zoom en una declaració a la televisió estatunidenca CBS. Aquest posicionament no ve de nou. De fet, el maig passat el conseller delegat de la companyia, Eric Yuan, ja va assenyalar que creia que el futur passava per la flexibilitat. “El model híbrid ha vingut per quedar-se”, va dir. La decisió, però, no ha tingut una bona rebuda per part dels treballadors. Segons assegura el New York Times, la setmana prèvia a l’anunci hi va haver una “tensa reunió” entre els empleats i Yuan, on van retreure-li el temps i els diners que perdrien amb els desplaçaments.
Així, la decisió de Zoom se suma a la de molts dels seus veïns de Silicon Valley –el districte tecnològic més famós del món–. Un dels més durs en prendre aquesta decisió ha estat Google. El gegant tecnològic va anunciar que els seus treballadors havien de tornar un mínim de tres dies a la setmana a l'oficina i que, en cas que algú incomplís l'ordre, els gerents podrien tenir-ho en compte a l'hora de fer revisions de rendiment, ja que es comptarien com absències injustificades. D'altra banda, Amazon, després d'haver assegurat en el passat que mantindria el model a distància per sempre, també va fer una crida a la presencialitat durant el maig. Això no va agradar gens als empleats de Jeff Bezos, que van organitzar una protesta a les seves oficines. Altres com Apple o Disney també han apostat per un model híbrid.
Alguns han implementat incentius perquè el retorn sigui més ben rebut. És el cas de Salesforce, un gegant del programari empresarial al núvol. La companyia, per tal de motivar els seus treballadors a anar a l'oficina, va anunciar que durant deu dies faria una donació de 10 dòlars a la beneficència per cada treballador que anés presencialment a treballar. Tot i això, aquesta empresa no ha obligat els seus treballadors a tornar.
Aquesta tendència també ha arribat a casa nostra. Tecnològiques catalanes com Glovo ja fa mesos que aposten per compaginar el teletreball amb la presencialitat. De fet, si bé fins ara s'hi feien dos dies obligatoris a l'oficina –un de fixat per cada departament i un a escollir per cada treballador–, a partir d'aquest setembre, segons ha pogut saber l'ARA, els treballadors de la companyia d'Oscar Pierre passaran a anar de manera obligatòria a l'oficina els dilluns, els dimarts i els dijous. A un altre unicorn català, Wallbox, són encara més restrictius: només deixen teletreballar dos dies a la setmana, has de notificar-ho amb antelació i "difícilment" et deixen fer teletreball en divendres o si coincideix amb pont, explica un treballador de la companyia de carregadors elèctrics.
Però, per què aquestes decisions suposen un problema per a molts dels treballadors? Gran part de les tecnològiques, un cop finalitzat el confinament, van prometre als seus treballadors que el model 100% en línia havia arribat per quedar-se per als que ho desitgessin. Això va fer que molts decidissin marxar lluny de casa seva i de les oficines on fins aleshores treballaven, ja que el teletreball els permetia poder continuar fent el mateix des de l’altra punta del món. Així, va aparèixer el fenomen batejat com a workation, que consisteix en treballar des de destins on hi ha més qualitat de vida.