Les sis grans tecnològiques que la UE lliga encara més curt (i com t'afectarà com a usuari)
Brussel·les vol garantir que Amazon, Apple, Meta o Microsoft no acabin tenint una posició monopolista
Brussel·lesBrussel·les continua la seva croada contra les grans tecnològiques. Aquest dimecres la Comissió Europea ha presentat la primera llista de les multinacionals –Amazon, Apple, Meta (Facebook, WhatsApp, Instagram), Microsoft, Alphabet (Google) i ByteDance (TikTok)– que en un termini màxim de sis mesos hauran de complir amb la llei antimonopolista de mercats digitals.
Principalment, la normativa prohibeix que aquestes companyies es puguin transferir informació dels usuaris entre les diferents xarxes socials que formin part del mateix grup, com Meta amb Facebook i WhatsApp, i que facin servir aquestes dades per competir amb altres tecnològiques. "Donem més opcions al consumidor i estem creant noves oportunitats a les petites empreses del món digital que estan innovant i creixent", ha destacat el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton.
Amb el mateix objectiu, l'executiu comunitari també vol acabar amb el fet que aquestes grans multinacionals empenyin o directament obliguin els seus usuaris a fer servir les aplicacions que els interessa. És a dir, a partir d'ara, un client que té un programari Microsoft no es pot veure obligat, a la pràctica, a utilitzar els programes de la mateixa empresa i haurà de poder descarregar-se totes les aplicacions que vulgui, encara que siguin de la competència directa.
Aquestes companyies tampoc podran afavorir i prioritzar els seus productes en els seus motors de cerca i amagar els d'altres grups empresarials, i els seus serveis de missatgeria hauran de ser compatibles amb els d'altres empreses, també les que siguin més petites. A més, els usuaris no hauran de mantenir instal·lades als mòbils o ordinadors les aplicacions que de manera predeterminada ja els venen descarregades als dispositius.
Concretament, fins a 22 serveis que ofereixen aquestes companyies es veuran afectats per la nova llei. Entre els més destacats hi ha xarxes socials com Facebook, Instagram, TikTok i LinkedIn; serveis de missatgeria com WhatsApp i Messenger; la plataforma de vídeo YouTube; el cercador de Google Search, i els navegadors de Google Chrome i Safari.
Totes aquestes grans tecnològiques superen els 7.500 milions d'euros de facturació en els últims tres anys, operen en almenys tres estats membres de la Unió Europea o compten amb més de 45 milions d'usuaris, que són els principals requisits per entrar a la llista negra i les magnituds que la Comissió Europea considera que posen en risc la lliure competència.
Un altre dels aspectes rellevants de la nova normativa és que aquestes sis companyies hauran d'informar prèviament a Brussel·les de la compra d'una altra aplicació. D'aquesta manera, la Comissió Europea ja no haurà d'obrir investigacions sobre qüestions de competència a posteriori, com feia fins ara, i es podrà assegurar que les grans tecnològiques no continuen fent operacions que accentuen el seu monopoli. També, sovint aquestes empreses recorren les sancions de manera reiterada, i aconsegueixen allargar els processos durant anys i estalviar-se part de les multes.
La legislació també dona més força a la Comissió Europea per fer creure a les grans tecnològiques i preveu sancions elevades: multes de fins a un 10% del total de la facturació de la companyia; i en cas que incompleixin la llei de forma reiterada, poden arribar al 20%. A més, Brussel·les pot prendre mesures excepcionals i fins i tot pot obligar-les a vendre parts del seu negoci o d'alguns dels seus serveis.
Les grans tecnològiques posen el crit al cel
Des que es va començar a negociar la normativa de mercats digitals, les empreses que potencialment veien que en podrien sortir malparades no han deixat de posar el crit al cel i pressionar les autoritats europees per mirar que siguin més flexibles. Sobretot Apple i Meta s'han queixat repetidament que la normativa posaria en perill la intimitat i la seguretat dels seus usuaris al no permetre, per exemple, el xifratge dels missatges o continguts.
En tot cas, en general els dirigents dels diferents serveis de les companyies que consten a la llista negra ja han assegurat que estan treballant per complir amb tots els requisits de la nova normativa. "Estem revisant a fons la decisió que s'ha publicat avui. Seguirem col·laborant estretament amb la Comissió Europea per mantenir-nos dins de la legalitat", ha assegurat el director legal de Google, Oliver Bethell.