Un madridista estressat
Enrique Uriel, el director de tecnologia del Reial Madrid, ens explicava durant una sessió amb Cisco sobre la digitalització del nou estadi Santiago Bernabéu que la tecnologia va tan de pressa que quan va començar a parlar amb el proveïdor nord-americà de xarxes ho feien d’antenes wifi 4, quan van licitar el contracte ja eren de wifi 5, les que els lliuraran seran wifi 6 i l’empresa ja està promocionant els models amb wifi 7. Uriel reconeix que han triat connectar els espectadors amb wifi perquè així és el club qui controla –i cobra– les experiències digitals del client, com el contingut complementari: estadístiques, repeticions de les jugades... En canvi, a can Ericsson promouen l’ús de la cobertura 5G per a aquesta funció, canalitzant el consum de suplements mitjançant la factura de l’operadora de telefonia. Cadascú escombra cap a casa, però queda clar que els clubs tenen aliats tecnològics per esprémer comercialment els seus seguidors com una llimona.
IA sanitària poc ambiciosa
Un dels anuncis més populars d’aquest MWC a escala local ha sigut l’adopció de la IA generativa en la sanitat pública per esgarrapar minuts en les visites d’atenció primària, transcrivint directament a l’expedient els símptomes que el pacient explica verbalment. En realitat es tracta de disfressar amb la tecnologia de moda un procés que guanyaria eficiència si es repensés des de zero. Molts ciutadans estem tan monitoritzats amb rellotges, braçalets i altres sensors corporals que el nostre metge de capçalera ja podria cridar-nos a consulta per posar remei anticipat a alguns problemes de salut abans que nosaltres mateixos els notem.
En canvi, al MWC hi ha solucions prometedores creades aquí, com la diadema BraiN20, de Time is Brain i Eurecat, que registra en temps real l’activitat cerebral d’un pacient durant un ictus per evitar complicacions. L’exoesquelet Awake de Robopedics mobilitza només el maluc i la cama afectats dels pacients hemiplègics que es recuperen d’un ictus i els permet aixecar-se de la cadira de rodes, per un 80% menys de preu que un exoesquelet de cos sencer. I la plataforma Improfit.ai aplica la visió per computador a les imatges de la webcam del nostre ordinador per comprovar que fem correctament els exercicis de rehabilitació que ens ha prescrit el fisioterapeuta i valora la nostra evolució.
Xarxes no terrestres
L’ús de satèl·lits per donar cobertura a zones rurals, regions en guerra, avions en vol i vaixells en alta mar –fonamental per al seguiment de mercaderies– és una de les principals tendències de la indústria de telecomunicacions. Operadores i proveïdors de xarxes han presentat a Barcelona sistemes per interconnectar artefactes celestials –tant els d’òrbita baixa com els geoestacionaris– amb les infraestructures existents, incloent-hi una capa intermèdia de repetidors HAPS embarcats en planadors solars de gran autonomia. Però no tot s’acaba amb la constel·lació Starlink d’Elon Musk. La firma catalana Sateliot, que opera el satèl·lit Enxaneta, s’ha centrat en la connexió de sensors, i assegura que en només dos anys ha signat contractes per connectar-ne sis milions, un 50% més dels que els operadors tradicionals de satèl·lits havien connectat en les dues dècades anteriors.
