"Estem a punt de posar en marxa una legislació inèdita i històrica": primer pas de l'Eurocambra per regular la IA

Brussel·lesNou pas de la Unió Europea cap a la regulació de les diferents tecnologies relacionades amb la intel·ligència artificial (IA), com pot ser el ChatGPT. Aquest dijous la comissió de mercat interior i de llibertats civils del Parlament Europeu ha aprovat amb una majoria aclaparadora –84 vots a favor, set en contra i dotze abstencions– una proposta legislativa per restringir els usos de la IA i garantir que està controlada i supervisada per persones, i que els continguts amb aquestes tecnologies són segurs, transparents, traçables, no discriminatoris i respectuosos. "Estem a punt de posar en marxa una legislació inèdita i històrica que ha de resistir el pas del temps, protegir els nostres drets fonamentals i, alhora, proporcionar la seguretat jurídica necessària a les empreses per estimular la innovació en aquest camp", ha defensat un dels eurodiputats portaveus de la iniciativa, el socialdemòcrata italià Brando Benifei.

Les obligacions que vol imposar el reglament

Un dels punts més destacats de les esmenes que els eurodiputats han aprovat en la proposta legislativa de la Comissió Europea és el de potenciar la transparència dels continguts creats a través de la intel·ligència artificial. D'aquesta manera, s'haurà d'advertir que els productes que han estat generats a través d'eines com el ChatGPT són, efectivament, resultat d'aquesta tecnologia.

L'Eurocambra també vol que les empreses del sector dissenyin models d'intel·ligència artificial que s'assegurin de no generar continguts il·legals, i que publiquin el resum de les fonts que han utilitzat i quins són els seus drets d'autor. A més, els eurodiputats demanen que es faciliti que els ciutadans puguin presentar queixes a les administracions públiques sobre l'abús o la mala utilització d'aquestes tecnologies, i que la potencial Oficina d'Intel·ligència Artificial de la Unió Europea s'encarregui de controlar que s'aplica el nou reglament arreu del bloc comunitari.

Les noves mesures de seguretat

Les regles estableixen obligacions de control i requisits de seguretat a les empreses que treballin amb intel·ligència artificial segons el nivell de risc que poden representar els seus productes o sectors. En aquest sentit, els productes relacionats amb la salut o amb els drets fonamentals estaran subjectes a molts més filtres. També es prohibiran tots els sistemes que utilitzin tècniques manipulatives, que explotin les vulnerabilitats de les persones o que utilitzin algun tipus de puntuació social de la gent que es basi, per exemple, en el comportament, la manera de relacionar-se, les aficions, els diners i el caràcter.

Els eurodiputats també volen vetar l'ús de sistemes d'identificació biomètrica en temps real en espais públics, i els cossos de seguretat públics només els podrien fer servir si tenen autorització judicial i per a la persecució de delictes greus. A més, volen prohibir els sistemes que categoritzin per gènere, raça, ètnia, nacionalitat, estatus, creences religioses o orientacions polítiques; els sistemes predictius policials basats en l'historial delictiu, el perfil de l'acusat i la ubicació; i els reconeixedors d'emocions, principalment en ambients laborals i en centres educatius.

Una normativa en tràmit

La Comissió Europea va presentar la proposta legislativa l'abril del 2021, però la votació d'aquest dijous als comitès del Parlament Europeu és tot just un dels primers tràmits que ha de passar la normativa per aprovar-se definitivament. S'haurà de tornar a votar al pròxim ple, a principis de juny, i, si l'Eurocambra hi dona el vistiplau, podrà començar a negociar la llei amb els estats membres, cosa que es pot allargar mesos. Quan arribin a un acord, les dues institucions l'hauran de tornar a ratificar i votar definitivament. Es preveu que entri en vigor abans de les eleccions europees de la primavera del 2024. "A causa de l'impacte profund i transformador que la intel·ligència tindrà en les nostres societats i economies, aquesta llei és probablement la peça legislativa més important del mandat", ha assenyalat un dels altres eurodiputats ponents, el liberal romanès Dragos Tudorache.