El Parlament Europeu ratifica la primera llei sobre IA del món

Brussel·lesVotació històrica. Aquest dimecres el Parlament Europeu ha ratificat la primera llei per regular la intel·ligència artificial del món per una majoria aclaparadora (523 vots a favor, 46 en contra i 49 abstencions). "Tenim la primera llei sobre IA del món. Reduirà riscos, crearà oportunitats, combatrà la discriminació i aportarà transparència", ha celebrat l'eurodiputat portaveu de la iniciativa, el socialdemòcrata italià Brando Benifei.

Tot i això, l'Eurocambra aspirava a aprovar una normativa que en restringís més l'ús per qüestions de seguretat i lligués més curt el seu desenvolupament, que a hores d'ara és incert. Concretament, els eurodiputats volien que només es pogués utilitzar aquesta tecnologia per perseguir delictes a posteriori i amb autorització judicial, però finalment també es podrà fer servir de manera preventiva per evitar, per exemple, potencials atacs terroristes.

A més, tal com van imposar els estats membres en l'acord assolit entre el Consell i el Parlament Europeu el desembre passat, no es limitarà per avançat el desplegament de la IA. D'aquesta manera, s'opta per intervenir quan es consideri, i es pretén potenciar i confiar en l'autoregulació d'aquests sistemes generadors com ChatGPT. Els estats membres pressionaven en aquest sentit perquè temen que acotar-ne el creixement pot afectar la competitivitat de la indústria europea del sector, especialment amb la dels EUA o de la Xina.

Més enllà d'aquests aspectes, que van ser els més polèmics, la normativa també acabarà amb les tecnologies d'intel·ligència artificial que classifiquen currículums laborals per a procediments de contractació, que qualifiquen sobre la solvència de les persones que volen accedir a un préstec o estimen la fiabilitat de les proves presentades en un procediment judicial, que es basen en esquemes discriminatoris. Especialment, pel que fa a gènere, ètnia, orientació sexual o afinitats polítiques.

També, tots aquells continguts creats per intel·ligència artificial hauran de portar un identificatiu que ho alerti i s'haurà d'informar de quins autors i fonts d'informació provenen. En aquest sentit, la normativa sobretot vol protegir els drets d'autor i evitar que les empreses que exploten aquestes tecnologies puguin traure rèdit econòmic de la feina i creacions dels altres, cosa que han celebrat en un comunicat conjunt diferents associacions d'empreses europees del món de l'art.

Una normativa ecologista aigualida

D'altra banda, el Parlament Europeu també ha aprovat definitivament aquest dimecres per 297 vots a favor, 190 en contra i 37 abstencions la normativa que limita les emissions dels vehicles de combustió, la coneguda Euro 7. La norma és molt menys restrictiva del que volien els grups parlamentaris progressistes i del que havia proposat inicialment la Comissió Europea. En canvi, els sectors més conservadors i d'extrema dreta, que estaven més alineats amb les grans automobilístiques, han celebrat l'aprovació. "Hem trobat l'equilibri perfecte entre els objectius climàtics i els interessos vitals de les indústries", s'ha congratulat l'eurodiputat portaveu de la iniciativa, l'ultradretà txec Alexandr Vondra.

De fet, la regulació ha quedat tan aigualida que els topalls de contaminació dels cotxes i furgonetes per a passatgers seran finalment els mateixos de l'Euro 6, que és l'anterior llei. Així, els màxims d'emissions seran de 80 mil·ligrams per quilòmetre (mg/km) d'òxid de nitrogen (NxOy) per als vehicles dièsel i uns 60 mg/km per als de gasolina. A més, entraran en vigor el 2026, un any més tard del que pretenia Brussel·les.

Ara bé, sí que s'abaixaran els topalls que afecten els camions i autobusos, i es preveuen límits més estrictes a les emissions del tub d'escapament dels que hi havia fins ara i no podran superar els 260 mg/km. Un altre dels punts destacats de la iniciativa és que per primera vegada la Unió Europea posa límit a les emissions contaminants dels neumàtics i dels frens.

En aquest sentit, el límit d'emissions de partícules de frens serà de 3 mg/km per als vehicles totalment elèctrics, 7 mg/km per a la majoria dels motors de combustió i per als vehicles híbrids elèctrics i de pila de combustible, i 11 mg/km en el cas de furgonetes amb motor de combustió.

L'Euro 7 també vol allargar la durabilitat de les bateries dels cotxes elèctrics i híbrids i estableix que han de funcionar al 80% del seu rendiment fins a cinc anys o 100.000 km, i al 72% fins a vuit anys o 160.000 km. Quant a les furgonetes, els mínims se situen en el 75% fins a cinc anys o 100.000 km, i en el 67% fins a vuit anys o 160.000 km.