Rosa Maria Rodríguez Curto: "El món actual sembla el de les pel·lícules de l'Oest: cada dia hi ha atacs"

BarcelonaEl sector tecnològic ha estat històricament un món regit per homes. Rosa Maria Rodríguez Curto, vicepresidenta de T-Systems Ibèria i del Cercle Tecnològic, ha estat inclosa a la darrera edició de la llista Forbes com una de les 100 dones més influents d'Espanya i és un referent en aquest àmbit. Amb tres fills i una llarga trajectòria professional a l'esquena, que va començar a Electronic Data Systems i va seguir a T-Systems, la multinacional alemanya de serveis informàtics de Deutsche Telekom, l'enginyera de telecomunicacions assegura que el seu "no ha estat un camí fàcil". Malgrat que és optimista, assenyala que el gran repte està a les universitats.

Com ha viscut la seva trajectòria en un sector regit per homes?

— És un sector molt masculinitzat, sí. Jo fa més de 30 anys que hi treballo, i al començament era una percepció encara més masculinitzada, no pel nombre d'homes, sinó per la societat en si mateixa. Vaig estudiar enginyeria de telecomunicacions perquè m'agradava molt el món tecnològic i tenia la convicció que el futur seria digital. Ara se'n parla molt, però fa 30 anys no era tan evident. El món professional, diria que l'he viscut amb molta lluita. Però he tingut la sort i l'ambició d'anar progressant i anar treballant; no ha sigut gens fàcil, i de conciliació... jo crec que no n'he tingut. Ara ja és una altra fase, perquè la societat ha canviat molt.

Diria que en el món de les telecomunicacions el paper de la dona està canviant?

— Estem malament. El paper de la dona està canviant, sí, perquè hi ha una consciència molt gran en el sector de la necessitat d'incorporar més dones. No només en el de les telecomunicacions. Però en el món universitari hi ha fins i tot una reducció del nombre de dones respecte del que hi havia fa 10 anys. Jo crec que ara estem com estàvem quan jo vaig començar. A la carrera de telecomunicacions hi havia molt poques dones, encara menys que a Informàtica. S'ha fet molta feina de difusió, però les noies no ho veuen com una professió d'interès.

Per què?

— Ho perceben com un món hostil. Tots tenim molts biaixos que es formen des de molt petits. Encara no surten prou estudiants de les universitats que vulguin treballar en aquestes disciplines, i són feines més ben pagades que altres. Ens trobem en una certa paradoxa en el mercat laboral i en la societat en què vivim: hi ha un problema amb les dones, sí, però hi ha un problema en general, perquè no es valora prou l'opció de dedicar-nos al sector tecnològic. Cal una tasca molt important de divulgació.

La intel·ligència artificial està en boca de tothom, i és un dels focus a T-Systems. En quin punt estem?

— D'intel·ligència artificial fa temps que se'n fa servir. S'estan fent moltíssimes coses en tots els temes d'automatització i té dues grans utilitats. Una és per fer més eficients els processos, i l'altra és per canviar models de negoci. La primera aplicació que tindrà serà aquesta ajuda per fer les coses repetitives d'una manera molt més fàcil. Guanyarem temps i eficiència. Però, evidentment, hi haurà feines que desapareixeran. Si abans hi havia 20 persones analitzant milers de dades i ara ho pots fer automàticament, aquelles 20 persones no faran això. Però és bo, perquè al sector tecnològic ens falta talent.

Però també té riscos.

— El que passa és que, com tot, les eines s'han de saber fer servir. En les professions que consistien a memoritzar 300 totxos de llibres, ara serà a la interpretació on la persona aportarà la diferència. La IA tindrà impacte en tot: planificar millor les ciutats, planificar el nostre consum energètic, etcètera.

Fins a quin punt la ciberseguretat és un dels principals reptes?

— Ho és, i tant. No només per a les empreses tecnològiques, sinó per a totes les empreses. Sempre dic que el món actual és una mica com les pel·lícules de l'Oest de quan jo era petita. Cada dia hi ha atacs, moltíssims. Es roba informació, es fan xantatges, és tremendo. Hi ha màfies, hi ha moltes coses. El món digital genera una exposició que fa que surti rendible per als delinqüents, i t'has de protegir. Ells [els delinqüents] es doten amb un armament i tu has de buscar un armament més sofisticat. Per tant, sí, és una de les preocupacions més importants que les grans organitzacions tenen sobre la taula.

T-Systems és un dels principals socis tecnològics de la Generalitat. Catalunya està ben protegida?

— És que Catalunya és molt gran, eh? El que passa és que un govern té moltes coses. I aquí sempre busquen la part més dèbil de la cadena. Hi ha sistemes molt ben protegits, però potser t'entren pel telèfon que fa servir una persona particular, per exemple. Calen molts diners per fer-ho bé i una millora constant.

Quins són els principals reptes que tenim com a país en l'àmbit tecnològic i de comunicacions?

— En aquest cas puc parlar com a Cercle Tecnològic. Un dels reptes més importants és el talent en el sector: la capacitat de generar el talent suficient i de generar-lo amb la representació social, no només diversitat des del punt de vista de gènere, sinó diversitat real. No hem estat capaços de generar el volum de talent que ens permetria tenir empreses més competitives i tenir un millor producte interior brut.

Milloraria el PIB del país?

— Sí, perquè al sector tecnològic, el nivell de retribució que tenen les persones és més elevat que la mitjana i genera un treball d'alta qualitat.