El Mobile explora els límits ètics de la tecnologia: “Hi ha moltes amenaces a la privacitat”
Des de la neurotecnologia fins al metavers, ¿quina és la frontera entre innovació, dades i ètica?
Barcelona¿Qui ens havia de dir fa deu anys que avui parlaríem de mons virtuals? ¿Com podíem imaginar que introduint les nostres dades personals en aplicacions del telèfon mòbil podríem fer gairebé qualsevol cosa –fins i tot comprar– de la vida quotidiana? ¿Qui podia pensar que avui parlaríem d'escenaris més semblants a un episodi de Black Mirror que no pas a la nostra infància? Precisament aquest és el dilema: com que no sabíem cap on anàvem, fins ara no s'ha anat a l'arrel del debat de com regular tot això.
Al Mobile World Congress d'enguany, on les converses s'acosten més al guió de Yo, robot que no pas a les particularitats de gadgets innovadors, s'evidencia també la necessitat d'un debat global i obert dins la societat per plantejar els límits entre la tecnologia i l'ètica. Durant la Digital Future Society Summit 2023, el conseller delegat de la Mobile World Capital, Francesc Fajula, ha volgut recordar que "cal construir una transició digital que no deixi ningú enrere, que protegeixi i reforci els drets humans en l'edat digital i que situï tant la gent com el planeta al centre del debat".
En la mateixa línia s'ha expressat la vicepresidenta del govern espanyol, Nadia Calviño: "La societat no pot ser una mera espectadora del canvi, sinó que cal un acostament humanístic a la tecnologia. Es tracta d'utilitzar-la per construir un món millor". I com? Doncs cal dissenyar un marc regulador. Segons la secretària d'estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, Carme Artigas, "ja ens hi encaminem": "Espanya està liderant el camí cap a una transició digital orientada als drets humans".
Construir confiança en l'esfera digital
Cal pensar el següent: ¿com afecta la tecnologia a la democràcia? ¿La intel·ligència artificial (IA) supera les nostres capacitats humanes? ¿Hi ha alguna cosa que no pugui ser digitalitzada? "Hi ha més preguntes que no pas respostes, però cal plantejar-se-les", afirma Artigas.
"La regulació en la tecnologia és necessària, perquè així es construeix un estàndard moral, més enllà del legal. La regulació i els governs són essencials per construir aquest marc i evitar els possibles escenaris negatius que ens pot brindar la tecnologia. La tecnologia pot portar a un món inclusiu i més igualitari, però primer hem d'assegurar-nos que no posarà en perill la democràcia", segons Artigas.
Espais d'innovació en neurociència, per exemple, evidencien el debat. Rafael Yuste, neurobiòleg i professor a la Universitat de Colúmbia, ha explicat que la neurotecnologia pot portar grans avenços a l'hora de tractar malalties cerebrals com l'Alzheimer o per posar fi a "la pandèmia actual de problemes de salut mental". "Es poden fer autèntiques barbaritats amb IA, com ara implantar imatges al cervell i crear percepcions, cosa que pot ajudar molt a entendre què hi passa amb malalties com l'esquizofrènia, per exemple. Però alhora, si es fa servir malament, podem generar un gran problema".
Yuste considera que hi ha hipocresia en la regulació digital, "perquè hem heretat les lleis del món predigital i ara no ens serveixen". A tall d'exemple: "Als Estats Units, mirar el mail d'algú altre és considerat una ofensa federal i pots anar a la presó, però en canvi Google es passa el dia mirant el nostre mail i enviant-nos anuncis, i això ho acceptem sense cap problema. Com pot ser?"
El metavers és un altre punt candent en termes de regulació. Les empreses ja estan buscant un lloc en aquest món digital i hi ha botigues que tenen espai al metavers. Segons la professora de l'Institut d'Ètica en IA de la Universitat d'Oxford, Carissa Véliz, "l'ètica no passa per casualitat, l'hem de crear". "Al metavers hi ha moltes amenaces a la privacitat, perquè s'hi podran recollir moltíssimes dades. Es podrà seguir la vista i a partir d'aquí saber què ens atrau, què ens fa por, etcètera. I totes aquestes dades poden utilitzar-se malament".
"Una part important de l'ètica és l'autonomia. Si dissenyem la tecnologia per ser autoritària, que t'obligui a donar les dades per usar-la, aleshores ens estem carregant l'autonomia", reflexiona Véliz. I, segons ella, una gran part de la solució passa per "convèncer les companyies que hi ha un avantatge competitiu sent ètiques": "Les que ho són, també són millors adaptant-se a la regulació".
