La lluita dels Estats Units contra els microxips de la Xina

Washington / PequínL'hegemonia tecnològica s'ha convertit en una prioritat de la seguretat nacional i la competitivitat econòmica de les dues primeres potències mundials. El principal camp de batalla és el domini del mercat global de semiconductors, una indústria emergent a la Xina que està fent passos de gegant, però que encara està lluny de desbancar les consolidades tecnològiques dels Estats Units. Per contenir aquesta expansió comercial i protegir la pròpia indústria, el país nord-americà està desplegant un conjunt de mesures agressives, amb un impacte directe en la capacitat de producció i abastiment d'aquest preuat component.

El 7 d'octubre passat, el govern de Joe Biden va anunciar un paquet de restriccions a l'exportació de microxips a la Xina. Ho va fer en un document de 135 pàgines, que molts analistes consideren un salt d'escala en la guerra comercial entre tots dos països. El departament de Comerç detallava un ventall de prohibicions a la venda de xips d'alta gamma, així com de l'equipament necessari per fabricar-los. 

Les sancions s'imposen tant a l'exportació a la Xina com a la comercialització d'aquests productes amb les nombroses filials del gegant asiàtic als Estats Units. Però també s'exposen a una possible sanció totes aquelles companyies, americanes o estrangeres, que proporcionin semiconductors o equipament fabricat en territori nord-americà a empreses o individus xinesos. Concretament, els EUA han elaborat una llista amb una trentena de firmes no verificades, que tenen un termini de 60 dies per satisfer els requisits imposats pel departament de Comerç. La mesura és una extensió i enduriment del marc legislatiu adoptat contra Huawei fa dos anys i mig, quan l'administració de Donald Trump va embargar la venda de xips americans a la companyia. 

Deu anys de retard tecnològic

Les restriccions són un torpede al desenvolupament tecnològic xinès, atès que apunten a sectors clau per a Pequín com són la supercomputació, la fabricació de semiconductors i la intel·ligència artificial. Alguns analistes creuen que la indústria de semiconductors xinesa podria perdre una dècada pel fet de no tenir accés als xips més avançats. SMIC, la principal companyia del país, des d'aquest any és capaç de fabricar xips de 14 nm, però no ha tingut èxit a reduir el xip per sota de 10 nm, mentre que la taiwanesa TSMC o la sud-coreana Samsung ja s'estan acostant als de 3 nm. 

La nova legislació americana es va publicar una setmana abans de la celebració del XX Congrés del Partit Comunista. La voluntat de no generar polèmiques abans de la decisiva reunió segurament ha propiciat que Pequín hagi intentat minimitzar-ne la repercussió i moderar la resposta. La diplomàcia xinesa es va limitar a qualificar les mesures com un "acte d'intimidació", però de moment no s'han anunciat sancions ni mesures recíproques envers les empreses nord-americanes. La resposta més clara la va exposar Xi Jinping al discurs d'obertura del congrés, quan va destacar que assolir “l'autosuficiència tecnològica” és una prioritat per al país. 

Les companyies xineses opten per evitar la confrontació i s’han obert a permetre auditories per complir amb la nova legislació. També, segons alguns analistes, estan intentant fer lobi als Estats Units per evitar sancions. Segons el Financial Times, la xinesa YMTC i Naura Technology Group ja han demanat al personal amb nacionalitat nord-americana o amb targeta verda que s'apartin de la investigació o abandonin l'empresa per complir els requisits de Washington.

Represàlia amb els minerals rars

Com a represàlia, Pequín podria posar traves al comerç de minerals rars, necessaris per a la fabricació de microxips. La Xina no és només un gran productor de terres rares, sobretot controla el procés de refinament i purificació dels minerals, domina la cadena de subministraments i pot alterar els preus. D'aquesta manera, Pequín pot pressionar perquè empreses d'altres països busquin fórmules per cooperar amb la Xina. El gegant asiàtic va ser el 2021 el principal comprador de microxips i en va importar per un valor de 29.600 milions de dòlars. 

En un món que tendeix a la regionalització econòmica, les polítiques proteccionistes dels Estats Units busquen salvaguardar la competitivitat de les seves empreses tecnològiques, que han perdut el pes que tenien fa tres dècades en la indústria dels semiconductors. Als anys noranta el país liderava el conjunt de la cadena de valor, amb més del 37% de la capacitat de producció mundial, però la seva quota s'ha anat reduint progressivament fins al 12% actual.  

Els Estats Units segueixen dominant el mercat, concentrant el 46% de les vendes anuals al món, i compten amb cinc empreses de microxips al top 10 mundial pel que fa als ingressos: Intel, Microm, Broadcom, Nvidia i Texas Instruments. Però la forta dependència exterior en la fabricació de microxips suposa un risc que l'administració Biden s'ha proposat revertir. I, per aconseguir-ho, invertirà 52.700 milions de dòlars en R+D i en la fabricació de xips en territori americà.