El matrimoni Orange-MásMóvil: un nou mapa de les 'telecos' a Espanya amb menys jugadors

MADRIDEl tauler de joc de les telecomunicacions a Espanya canviarà a partir d’ara. En concret, ho faran les seves peces. Després del vistiplau definitiu de Brussel·les a la fusió entre Orange i MásMóvil, el sector passarà de quatre a tres grans companyies: Movistar (Telefónica), Vodafone i el grup resultant de la fusió entre la francesa i l'espanyola. L'any 2022 totes quatre representaven el 80% de la quota de mercat pel que fa a ingressos minoristes, segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). El 20% restant queda en mans d'una bateria d'operadors secundaris, popularment anomenats de low cost, que han anat guanyant força els últims anys.

Després de la fusió, aquesta foto general del sector no canviarà massa, però sí que ho farà el seu lideratge. Telefónica, la teleco espanyola que presideix José María Álvarez-Pallete, deixarà de ser líder a l’Estat, com a mínim en nombre de clients i cobertura de fibra i mòbil, i per primer cop a la història serà la segona operadora. "Ens seguim sentint forts per competir amb un competidor més fort", expressava Pallete aquesta setmana, durant la presentació dels resultats anuals del 2023 de la companyia.

Del matrimoni entre Orange i MásMóvil en sortirà un grup que, en un principi, es constituirà com una aliança estratègica (joint venture) i tindrà una valoració total d'uns 19.000 milions d'euros. Tanmateix, aquesta no és l’única conseqüència d'una operació que aixeca fantasmes com el de la concentració, cosa que els organismes supervisors ja han mirat amb lupa perquè no passi. En xifres absolutes, la unió d'Orange i MásMóvil suposarà la suma de 7,3 milions de clients de banda ampla, 30 milions pel que fa a la telefonia mòbil i 2,3 milions de clients en el cas del servei de televisió de pagament.

Nou lideratge

Espanya, com la gran majoria de països de l'entorn, té unes operadores de telecomunicacions que assumeixen el pes de la quota de mercat. D'entrada, pel que fa als ingressos, un 80% es reparteixen entre Movistar (39,1%), Vodafone (14,7%), Orange (15,7%) i MásMóvil (10,3%). El 20% restant de la quota recau en les low cost, segons es desprèn de l'últim Informe Econòmic Sectorial de Telecomunicacions i Audiovisual de l'any 2022 de la CNMC. Entre aquestes hi ha noms com Digi, Lyntia, Adamo o Avatel.

De la mateixa manera que amb els ingressos, el dibuix es repeteix si s'observen els clients. En dues de les principals activitats de les operadores, la de la telefonia mòbil i la banda ampla fixa (internet), les quatre grans telecos assoleixen més de la meitat de la quota de mercat, tal com es pot observar al gràfic. De fet, en el cas de la telefonia mòbil, els OMV (operador mòbil virtual) tenien el desembre del 2023 un 8,3% de la quota de mercat. Pel que fa a la banda ampla, els operadors low cost suposaven el 8%.

El pes de les grans, però, ha anat decaient. Si només s'observen els tres operadors històrics, Movistar, Orange i Vodafone (MásMóvil va néixer com a operador fort l'any 2016 i es va consolidar el 2021), i es posa la mirada en el balanç anual, l'any 2017 tenien una quota de mercat de banda ampla del 90%, mentre que el 2022 va ser del 73,6%, segons l'informe de la CNMC. Pel que fa a la telefonia mòbil, la tendència ha estat la mateixa.

El fantasma de la concentració

"Tothom s'ho esperava una mica", anticipa la presidenta del Grup d'Assessors en Inversions Financeres del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Begoña Castro, que sosté que actualment "és eficient que hi hagi una certa reducció del nombre de jugadors perquè no hi ha capacitat o mercat per a tants", explica. "La concentració desapareix sempre que hi hagi un ventall mínim [d'opcions]", apunta l'economista.

De fet, no cal mirar gaire enrere per trobar un exemple d'aquesta reducció de jugadors. Fins a l'any 2016, MásMóvil era un OMV que es va convertir en el quart operador de telefonia mòbil després d'adquirir Yoigo, que tenia xarxa pròpia, Llamaya i Pepephone. El 2018 va comprar Lebara, també la low cost Lycamobile i, finalment, l'any 2021 va adquirir Euskaltel. "Sempre hi ha moments de boom d'empreses, però amb el temps es fa una reordenació", afegeix Castro. Per a l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) una operació així implica "la retirada d'un competidor i la reducció d'alternatives", i avisen que estaran atents a l'impacte que hi pot haver sobre els clients, en els preus i les condicions dels productes. "És encara una de les incògnites", apuntava l'organització en un comunicat fet públic aquesta setmana.

Als anys noranta Europa va decidir liberalitzar el sector de les telecomunicacions per fer aflorar operadors, és a dir, perquè hi hagués més competència i que això repercutís en uns preus més baixos. Però si Brussel·les ha tardat tant a prendre una decisió sobre Orange i MásMóvil ha estat, precisament, per no fer un pas enrere en aquesta direcció. De fet, es tracta d'una operació que va lligada a condicions i que té com a protagonista col·lateral l'operadora Digi.

Digi, el guanyador indirecte

Orange i MásMóvil han de cedir part del seu negoci a l'operadora romanesa Digi, que els últims anys ha guanyat un pes tant de negoci com de clients a Espanya per les seves tarifes low cost. En concret dues bandes de freqüència mitjana i una d'alta, cosa que li permetrà tenir la seva pròpia xarxa de telecomunicacions (fins ara no en tenia i havia de llogar-la a Telefónica).

Amb tot, en el cas espanyol, segons l'informe del 2022 de la CNMC, la "dinàmica competitiva" continuava sent un fet i els resultats en termes de preus, qualitat i varietat continuaven sent "favorables". Ara bé, aquests "no es podien entendre" sense tenir en compte la regulació establerta i l'actuació del regulador, que companyies com Telefónica demanen enderrocar perquè consideren que l'escenari és, precisament, molt diferent del de fa tres dècades. Castro no preveu un escenari de regulació zero: "No ens podem oblidar que comunicar-se és un bé de primera necessitat". L'experta no només apunta als preus, sinó a un dels reptes pendents: la bona implementació a les zones rurals.